Resultats de la cerca

Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i també l’impost…

Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850…

Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació…

Ocell propi de les zones àrides o subdesèrtiques del N d’Àfrica i del SW d’Àsia, als Països Catalans és un divagant excepcional, cada vegada més escàs Fins ara hom disposa només de 10 dades 3 captures a la Catalunya Nord octubre de 1816, 3111837 i final d’octubre de 1849 citades per Companyó, però sense esmentar localitats un exemplar naturalitzat a la collecció de la Universitat de Barcelona, capturat en una localitat del Barcelonès en data no precisada i un altre exemplar naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca en data desconeguda, però anterior al 1911…

Format al collegi dels Maristes de Sants de Barcelona, destacà com a golejador i fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona Com a sènior, jugà a la UE Horta 1982-83, el Cerdanyola HC 1983-86, el CE Noia 1986-89, el CH Liceo 1989-93 i el CP Vilafranca 1993-98, equip amb el qual es retirà En el seu palmarès figuren dues Copes d’Europa 1989, 1992, dues Recopes d’Europa 1988, 1990, una Copa Intercontinental 1989, quatre Lligues 1988, 1990, 1991, 1993, dues Copes del Rei 1989, 1991 i tres Supercopes d’Europa 1989, 1991, 1993 Entre el 1986 i el 1993 jugà 77 partits amb la selecció espanyola absoluta…

S’inicià en el campionat Zanini Racing 1982 i debutà en el Campionat d’Europa el 1987 Participà per primera vegada en el Mundial de rallis WRC com a copilot de Luis Monzón 1991 Posteriorment fou copilot de Jesús Puras 1992-95, Luis Climent 1997-2001, Daniel Solà 2002-03 i Claudio Aldecoa des del 2005 en vehicles com un Mitsubishi Lancer, un Subaru Impreza, un Skoda Octavia i un Citroën Saxo Participà en cinquanta-tres rallis del WRC, en què aconseguí com a millor resultat la sisena plaça al Ralli de Catalunya 1992, i en quinze rallis de l’Europeu, en què aconseguí la victòria al…

Fou fundat l’any 1951 La temporada 1995-96 es proclamà campió de grup de preferent territorial i ascendí a primera catalana La temporada 1998-99 fou subcampió d’aquesta categoria, amb Ramon Maria Calderé d’entrenador, i ascendí a tercera divisió per primera vegada en la seva història S’hi mantingué tres temporades fins la 2001-02 i després d’una temporada a primera catalana retornà a tercera Després d’un temps a primera catalana 2006-08, en què fou campió en l’edició de 2007-08, ascendí de nou a tercera divisió En l’edició de 2012-13 quedà subcampió, però en els play-off d’ascens…

Ingressà al Futbol Club Barcelona 1942-55 procedent del Club Futbol Mollet, on havia jugat dues temporades Fou titular fins que tingué una lesió al novembre del 1949 i Ramallets el substituí Durant la penúltima temporada al Barça 1953-54 tornà a ser titular Jugà 268 partits Guanyà cinc Lligues 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1951, 1952, 1953, dues Copes Llatines 1949, 1952, una Copa d’Or 1945 i tres Copes Eva Duarte 1948, 1952, 1953 La temporada 1947-48 fou el porter menys golejat de la Lliga L’edició del 1955-56 passà al Centre d’Esports Sabadell, on es retirà El 5…

Especialista en papallona, es formà al Club Natació Banyoles, amb el qual fou cinc vegades campió de Catalunya en 100 m 1967, 1969 i 200 m 1962, 1963, 1965 El 1971 passà al Club Natació Barceloneta, amb el qual aconseguí un nou títol en els 100 m Fou campió d’Espanya una vegada en 200 m 1965 i quatre vegades en relleus 4 × 100 m estils amb la selecció catalana 1961, 1965, 1969, 1971 Millorà més de cinquanta rècords, entre catalans i estatals, i fou trenta-dues vegades internacional Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 El 1977 esdevingué directiu de la Federació Espanyola de Natació…

Descobert durant una excursió al Pirineu pel directiu del FC Barcelona Miquel Giró, es feu molt popular enfrontant-se a qui el volgués desafiar els dies festius al Parc de la Ciutadella de Barcelona, fet que li valgué el sobrenom d’“atleta del poble” Es convertí en un campió pràcticament insuperable des del 1911 fins al 1917, arribà a acumular set rècords d’Espanya a la vegada 1916 A proposta de la publicació España Deportiva es creà un Campionat d’Espanya de cros per enfrontar-lo a l’atleta madrileny més rellevant, al qual guanyà, a Madrid, en les dues primeres edicions 1916,…