Resultats de la cerca

Migcampista format al Valladolid, fou campió d’Europa sub-21 1986 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-95 procedent de l’Atlético de Madrid i esdevingué una de les peces clau del Dream Team Amb el FC Barcelona jugà 403 partits, marcà 39 gols i guanyà una Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1991-94, una Copa del Rei 1990, una Recopa 1989, una Supercopa d’Europa 1992, tres Supercopes d’Espanya 1991, 1992, 1994 i dues Copes Catalunya 1991, 1993 Es retirà el 2002 després de disputar 543 partits a primera divisió, xifra només superada per Zubizarreta i Raúl Formà part de…

Prengué l’hàbit de sant Agustí a València Explicà teologia a la Universitat de París i el Mestre de les Sentències a València Vers el 1320 fou nomenat prior del convent de Sant Agustí de València més endavant fou definidor i el 1329 provincial de l’orde El 1333 i el 1335 formà part de juntes de teòlegs constituïdes a Avinyó pels papes Joan XXII i Benet XII Fou bisbe d’Osca 1336-45, de Barcelona 1345-46 i de Tortosa 1346-48 Pere el Cerimoniós el nomenà ambaixador prop dels reis de França i de Mallorca el 1341, i el 1343 acompanyà el cardenal de Rodés Bernat d’Albi en l’ambaixada que el papa…

Es formà a Barcelona amb Manuel Fuxà i a Llotja, on el 1906 li fou concedida una borsa d’estudis Anà a París i a Brusselles, i una nova pensió —de l’ajuntament de Barcelona— li permeté de visitar novament França i Bèlgica, com també Holanda, Anglaterra i Itàlia Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1907 i a la del 1911, en la qual obtingué medalla de primera classe per Bust de dona Entre el 1911 i el 1914 treballà a París amb Albert Bartholomé, que l’influí el Musée du Luxembourg li adquirí la cariàtide L’Alba Allà es relacionà amb Diego Rivera, el qual retratà Novament…

Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca  1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li…

Migcampista, començà a jugar al futbol de base del FC Barcelona l’any 2012 La temporada 2014-15 passà a jugar amb el filial del FC Barcelona Femení , amb el qual guanyà el seu primer títol la Lliga de segona divisió 2016 El mateix 2016 debutà amb el primer equip, amb el qual ha guanyat la Lliga 2020, 2021, 2022, 2023, 2024, la Lliga de Campiones 2021, 2023, 2024, la Copa de la Reina 2017, 2018, 2020, 2021, 2022, 2024, la Supercopa d’Espanya 2020, 2022, 2023, 2024 i la Copa Catalunya 2016, 2017, 2018, 2019 Jugadora de la selecció espanyola sub 17 2013-15, sub 20 2015-17 i de la…

Fill d’ Antoni Caralps i Massó  i germà de Josep Maria Caralps i Riera  Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1957 i en una estada posterior a l’Hospital Necker de París 1960-62 s’especialitzà en nefrologia El mateix 1962 organitzà a l’ Hospital Clínic  de Barcelona el primer dispensari específic de nefrologia de l’Estat espanyol sota la direcció d’Agustí Pedro i Pons Amb Josep M Gil-Vernet , creà a l’Hospital Clínic la primera unitat de trasplantament renal l’any 1964 El 1968 passà a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on fou cap del servei de nefrologia de 1974 a 1983,…

Cursà estudis d’art i arquitectura a la Universitat de Sydney, que compaginà amb la pintura i la publicació d’articles de crítica Després de completar la formació a Itàlia, s’establí a Londres, on es convertí en una figura destacada de la contracultura dels anys seixanta Continuà exercint la crítica d’art a Nova York, on els seus articles alternativament d’adhesió incondicional o despietats sobre l’obra d’artistes del moment el situaren al centre de polèmiques Assolí un gran renom amb la sèrie de televisió The Shock of the New , sobre l’evolució de les arts plàstiques des del final del segle…

Fill d’un petit empresari tèxtil de Valls, cursà enginyeria industrial i obtingué també el títol de professor de música El 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família, on dirigí l’empresa tèxtil Sans, a la millora de la qual contribuí modernitzant la maquinària i introduint les primeres tricotoses Gràcies a una posició econòmica pròspera, es dedicà a les seves aficions la música adaptà una part de la fàbrica com a petit teatre per a classes de cant, per on passaren, entre d’altres, Josefina Huguet i Maria Barrientos, els viatges i la maquinària El 1889 visità l’Exposició Universal de…

Es constituí el 1919 a partir d’una escissió del carlisme protagonitzada pel seu dirigent més destacat, Juan Vázquez de Mella y Fanjul Fou conegut també com Comunión Católico-Tradicionalista o, més senzillament, Partit Mellista El 1919 Jaume de Borbó i de Parma separà Vázquez de Mella del carlisme per haver orientat el partit vers posicions germanòfiles enfront de les neutralistes del cap de la dinastia En l’escissió, Vázquez de Mella arrossegà conegudes personalitats carlines Víctor Pradera, Esteban Bilbao, el comte de Rodezno i un bon nombre de periòdics Fundà El Pensamiento Español com a…

Josep de Xoriguera Barcelona s XVII exercí de tallista a Catalunya El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell Barcelona — Madrid 1682, escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule desaparegut de l’església de Montserrat 1674 Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom Churriguera Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera , que donà lloc al xoriguerisme Un altre fill, Joaquín Xoriguera…