Resultats de la cerca

Molses de l’ordre de les arquidials 1 Archidium alternifolium a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 15 b detall de fillidi rameal x 70 c detall de fillidi periquecial x 70 Miquel Alcaraz Les arquidials constitueixen un petit ordre de molses menudes, acrocàrpiques, amb brots que surten per sota del periqueci, i fillidis petits, els superiors més llargs, de base embeinadora L’esporòfit no té seta, i la càpsula és indehiscent cleistocàrpica Archidium alternifolium presenta caulidis 10-20 mm simples, molt curts el primer any, amb branques flagelliformes que apareixen el segon any de…

Presenten fulles simples o compostes, oposades, generalment mancades d’estípules Les flors són generalment pentàmeres, amb el calze reduït, amb la corolla sovint zigomorfa i generalment amb menys de cinc carpels formant el gineceu es disposen en cimes bípares, de vegades reduïdes a dues flors El fruit, molt variable, pot ésser una drupa o una baia, només rarament una càpsula Moltes caprifoliàcies, com els lligaboscs, són conreades com a ornamentals d’altres, com el saüc, ho són per tal d’obtenir-ne determinats productes d’interès industrial medulla de saüc, etc Caprifoliàcies més destacades…

Situació Planta de la sepultura Joan Enrich Damunt d’una codina que fa de marge per als camps de conreu i a uns 200 m a mà dreta de la carretera anomenada de les Malloles, que va d’Igualada als Prats de Rei, es conserven les restes d’una sepultura excavada al gres Mapa 35-15391 Situació 31TCG847091 Necròpoli Es tracta d’una tomba isolada de planta trapezial excavada a la roca, sense cap diferenciat i els angles més o menys arrodonits El peu és recte, pertany a un adult i la seva orientació és E-W No es pot apreciar l’encaix per a les lloses i bona part del seu costat de migdia…

Deixà els estudis de medicina a Barcelona per anar a lluitar amb els carlins El 1874 es traslladà a Cuba, on defensà la independència de l’illa a través del diari La Doctrina , que ell mateix fundà En aquest diari publicà l’article “El juez y el negro”, que li comportà tres anys de presó El 1895, s’uní a Maceo, que més tard el nomenà brigadier i cap d’estat major Fou general de divisió i director dels arxius de l’exèrcit quan Cuba es proclamà independent Publicà La invasión de Occidente 1896, Apuntes de la vida de Antonio Maceo 1897, Crónicas de la guerra , llibre fonamental sobre la guerra…

Fou impulsada per Federico Pastor, Ricardo Albiach i José Luis Cano, membres de l’empresa Ediciones Rápidas, i dirigida per Julián Mir Alguns dels seus primers redactors foren Manuel del Arco, Joan Garcia Castell, María Luz Morales, Ricardo Pastor, Alfredo Rueda i Carme Trias de Bes Editada com a setmanari, tractava principalment l’actualitat del FC Barcelona i del RCD Espanyol L’èxit de la publicació feu que el 4 de febrer de 1965 es convertís en diari, adoptant el subtítol de “primer diario deportivo de la tarde” La segona època també s’inicià essent dirigida per Julián Mir Altres directors…

Gràcies a la seva posició acomodada no exercí mai la professió i es dedicà en canvi a l’excursionisme, que practicà des d’un vessant més pròpiament geogràfic que no pas esportiu, especialment al Pirineu Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya  CEC des del 1897, en fou un dels grans animadors Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta El 1907 feu les primeres ascensions estatals a la Forcanada i al Posets Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran 1906, reeditada el 1933 Amb Ceferí…

Situació Vestigis de mur i base d’una torre, arrapats a la cinglera, gairebé els únics elements visibles d’aquest castell ECSA - E Pablo Els vestigis d’aquesta fortificació es troben al costat de l’església de Sant Genís, a ponent de la vila Mapa 36-16420 Situació 31TDF101912 Història Tot i que el monestir s’anomenà en origen Sant Genís de Castellví, el topònim Rocafort apareix esmentat ja als primers documents, de la qual cosa es dedueix que era anterior Probablement hi devia haver alguna petita fortificació Tanmateix, les restes conservades són datables als anys centrals del segle XII,…

En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT, fou dirigida per Miquel Pol, Guillem Arbós i Sebastià Alorda A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc En general, romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants, com Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Bartomeu Bestard, Jaume Bauzà, Julià Ferratjans, Tomàs Rosselló, etc Les principals vagues que sostingué…

Nom de religió del missioner Xavier Borrell i Roca Després de cursar estudis eclesiàstics als seminaris diocesans de Barcelona i Vic, professà a I'orde caputxí el 1933 i el mateix any rebé I'ordenació sacerdotal El 1934 fou destinat a les missiona d’Amèrica, a la missió del Caquetá Colómbia Hi exercí el seu treball a Mocoa i Puerto Asís Posteriorment, fou traslladat a La Chorrera, on fundà un internat indígena i des d’allà féu diverses expedicions missionals Fou capellà de la polèmica colònia penal Araracuara 1953-1954 Missioner emprenedor i explorador, el 1955 sortí de Leticia i…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del…