Resultats de la cerca
Es mostren 2839 resultats
Auscultació cardíaca i fonocardiografia
Patologia humana
El cor, en els seus constants moviments de contracció i relaxació, genera nombroses ones sonores, com s’esdevé igualment amb el desplaçament de la sang per l’interior de les estructures càrdio-vasculars Una bona part d’aquestes ones sonores corresponen a la gamma de sons oïbles per l’oïda humana, i llur auscultació, a través del procediment anomenat auscul tació cardíaca , pot informar el metge sobre l’activitat que mantenen, ja sigui normal o patològica Així, aquest procediment es troba tan estès que forma part de qualsevol exploració cardiològica Per tal de facilitar la percepció de les…
Abscés perifaringi
Patologia humana
Definició És anomenada abscés perifaringi l’acumulació de pus en una cavitat formada als teixits que circumden la faringe, que es produeix generalment com a complicació d’una infecció faríngia La cavitat plena de pus forma una prominència en la faringe que ocasiona dolor i dificultat a deglutir, i generalment origina també una gran prominència al coll, deguda a l’augment de grandària dels ganglis limfàtics Causes L’abscés perifaringi s’esdevé a conseqüència d’una infecció dels teixits situats al voltant de la faringe, és a dir, als espais perifaringis, com ara darrere les amígdales palatines…
Edema pulmonar
Patologia humana
Definició L’ edema pulmona r és un trastorn caracteritzat per l’acumulació de líquid als alvèols pulmonars, la qual cosa interfereix en el procés d’intercanvi de gasos entre l’aire alveolar i la sang capillar i origina una insuficiència respiratòria Habitualment és deguda a una sortida de líquid dels capillars pulmonars, produïda per un augment de pressió en les venes pulmonars a causa d’una insuficiència cardíaca esquerra Causes L’edema pulmonar és degut a la sortida de líquid de l’interior dels capillars pulmonars, deguda a trastorns diversos La causa més comuna de l’extravasació de líquid…
Urgència càrdio-vascular
Definició, importància i tipus principals Les urgències càrdio-vasculars , és a dir, els trastorns del cor o de la circulació sanguínia que es presenten sobtadament i alteren les funcions vitals, constitueixen una de les principals causes de mortalitat en els països desenvolupats Les malalties càrdio-vasculars són causa en conjunt de prop del 47% de les morts produïdes a Espanya Destaquen principalment per llur freqüència dos tipus d’urgències càrdio-vasculars l’atac de cor, com és anomenada popularment la cardiopatia isquèmica aguda, causant de l’I 1% de morts al nostre país, i l’atac…
Malaltia de la neurona motora
Patologia humana
Definició La denominació malaltia de la neurona motora inclou els trastorns deguts a la degeneració progressiva de les cèllules nervioses que controlen la contracció dels músculs esquelètics, que es manifesten amb una debilitat i una atròfia musculars irreversibles Segons la localització de les neurones motores que en són afectades, hi pot haver diverses varietats d’aquesta malaltia Així, és anomenada atròfia muscular progressiva quan solament en són alterades les neurones de la prominència anterior de la substància gris de la medulla espinal En canvi, rep el nom de paràlisi bulbar…
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès, estès als vessants meridionals dels rasos de Tubau.
Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW Des d’un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l’orde augustinià La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n’era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant…
Foradada

Vista del nucli de Foradada
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Foradada té una extensió de 28,55 km 2 i limita a l’W i al N amb el terme d’Alòs de Balaguer, al N i E amb Artesa de Segre, també a l’E amb l’enclavament de Montclar, del municipi d’Agramunt Urgell, al S amb Preixens i amb Montgai, i a l’W amb Cubells Foradada s’estén des de tramuntana, per la riba esquerra del Segre divisòria amb Artesa de Segre, fins a la Ribera de Sió, a migdia La part septentrional és accidentada per la serra del Munt 596 m, amb la font del Munt, on hi ha els pobles de Montsonís i de Rubió i el santuari de Salgar, prop de…
catedral de Barcelona
Façana de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia; des del 1867 té el títol de basílica menor.
Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des…
Bràfim

Santuari de la Mare de Déu del Lloret, a Bràfim
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Montferri E, Vila-rodona i Alió N, Puigpelat W i Vilabella S S’estén a la plana de la dreta del Gaià, vers el qual s’escolen les aigües del territori, suaument ondulat La vila de Bràfim és l’únic nucli de població El nom és d’origen aràbic Balari i Jovany, i Coromines el primer fa constar un document del 959, on s’esmenta villa qui vocant ortum Abrahim fins el 1570 és conegut com Abràfim el nom de Bràfim apareix el 1578 La carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera, que enllaça al N del terme amb la C-51 de Valls al Vendrell, és la…
Figuerola del Camp

Figuerola del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, el Pla de Santa Maria E, Valls S, de l’Alt Camp, i Montblanc W i Barberà de la Conca N, de la Conca de Barberà S’estén als vessants sud-orientals de la Serra Carbonària, que encercla el municipi pel N i l’W i culmina al Tossal Gros o d’en Jordà de Prenafeta, a 864 m, a l’extrem nord-occidental altres altituds són 789 m, a la Cogulla, al SW, i 801 m i 776 m al N i el NE Comprèn el poble de Figuerola del Camp, cap de municipi, i l’antic poble de Miramar, ara despoblat, i fins a mitjan segle XIX integrà el nucli de Prenafeta…