Definició, importància i tipus principals

Les urgències càrdio-vasculars, és a dir, els trastorns del cor o de la circulació sanguínia que es presenten sobtadament i alteren les funcions vitals, constitueixen una de les principals causes de mortalitat en els països desenvolupats. Les malalties càrdio-vasculars són causa en conjunt de prop del 47% de les morts produïdes a Espanya. Destaquen principalment per llur freqüència dos tipus d’urgències càrdio-vasculars: l’atac de cor, com és anomenada popularment la cardiopatia isquèmica aguda, causant de l’I 1% de morts al nostre país, i l’atac cerebral, com s’acostuma a anomenar l’accident vascular cerebral, que el segueix en freqüència.

Si es presenta algun d’aquests trastorns, un tractament mèdic adient pot reduir notablement la probabilitat que causi la mort o que deixi seqüeles irreversibles. L’efectivitat del tractament depèn, però, en gran part, de la rapidesa amb què la persona afectada pugui ésser atesa en un centre sanitari amb els mitjans adequats, especialment en cas de cardiopatia isquèmica.

En l’àmbit dels primers auxilis, no hi ha tractament específic per a aquests trastorns, però és fonamental la identificació de les urgències càrdio-vasculars per a mobilitzar els recursos sanitaris oportuns i aplicar les mesures de suport vital que puguin ésser necessàries en cada cas. Mitjançant uns primers auxilis adequats es pot aconseguir que la persona afectada arribi al centre sanitari en les condicions necessàries per a rebre un tractament eficaç, la qual cosa és de la màxima importància.

Cardiopatia isquèmica aguda (atac de cor)

Tipus, símptomes i evolució

Pot ésser utilitzat el terme cardiopatia isquèmica aguda per a abastar totes les formes de presentació sobtada de la malaltia coronària, trastorn que en aquesta obra ja ha estat explicat en el capítol dedicat a l’aparell càrdio-vascular. Aquesta malaltia es caracteritza per una alteració de l’aportació de sang oxigenada al múscul cardíac que pot ocasionar tres tipus de manifestacions agudes: l’angina de pit, l’infart de miocardi, i la mort sobtada. El terme atac de cor, s’utilitza popularment per a referir-se tant a l’infart de miocardi com a qualsevol mena d’episodi agut de cardiopatia isquèmica.

La mort sobtada es presenta quan la deficiència d’oxigenació del miocardi ocasiona una detenció brusca i imprevista de la funció cardíaca. És deguda en general a una alteració greu del sistema responsable del ritme cardíac, que ocasiona una arítmia greu, causant d’aturada cardíaca, com és ara fibril·lació ventricular, asistòlia o ritme agònic. En aquests casos, la cardiopatia isquèmica es presenta com una aturada cardíaca, que és diagnosticada i tractada mitjançant el procediment habitual. En resum, la persona afectada sofreix una pèrdua de coneixement, deixa de respirar i no se li palpa el pols; es troba, per tant, en situació de mort clínica. Només si s’apliquen immediatament les tècniques de reanimació càrdio-pulmonar, que inclouen la respiració boca a boca i el massatge cardíac extern, es pot evitar que evolucioni a una situació irreversible de mort biològica.

L’angina de pit i l’infart de miocardi es presenten quan una zona del múscul cardíac, o miocardi, deixa de rebre sang oxigenada. Si la circulació coronària es restableix als pocs minuts sense que s’hagin produït lesions al miocardi, es tractarà d’una angina de pit, mentre que si l’obstrucció circulatòria és prolongada, la zona del miocardi afectada queda lesionada irreversiblement, i es produeix un infart de miocardi. En tots dos casos, el símptoma més característic és el dolor coronari, que la persona afectada refereix com una sensació dolorosa opressiva, localitzada generalment en el mig del pit, que sembla que dificulta la respiració però que no es modifica amb els moviments respiratoris. Generalment, el dolor s’estén cap al coll, l’espatlla i l’extremitat superior esquerra, però també es pot irradiar cap al costat dret. La persona afectada sol explicar el dolor col·locant el puny o el palmell de la mà sobre el pit. El dolor referit com una punxada, que se sol assenyalar amb un dit i que es modifica amb els moviments respiratoris no sol ésser d’origen coronari.

En cas d’angina de pit, el dolor coronari acostuma a presentar-se quan es fa un esforç, i cedeix en deixar l’activitat i mantenir-se en repòs, però l’episodi no és sempre tan típic. La presentació més característica és amb dolor de pocs minuts de duració, habitualment menys de 5 minuts, tot i que poden presentar-se episodis repetits. També és característic que el dolor de l’angina de pit cedeixi amb l’administració per via sublingual o a través de la pell de medicaments específics per a aquestes situacions, com ara els nitrats. Generalment, l’episodi anginós cedeix sense complicacions, però en alguns casos pot causar arítmies cardíaques o bé pot evolucionar cap a un infart de miocardi.

En cas d’infart de miocardi, el dolor es presenta sovint sense fer cap esforç, i de tota manera no cedeix mantenint el repòs. És característic que l’episodi dolorós sigui prolongat, de més de 15 minuts de duració, i no acostuma a cedir immediatament amb l’administració de nitrats, per bé que pot alleujar-se. Habitualment, la persona afectada es troba molt angoixada, i presenta altres símptomes, com ara pal·lidesa, sudoració profusa, nàusees i vòmits, respiració panteixant, sensació de feblesa i mareig. L’infart pot ocasionar diverses complicacions cardíaques, les més freqüents de les quals són les arítmies, que poden ésser greus i arribar a causar una aturada cardíaca. Les complicacions més greus es presenten especialment durant les primeres hores després de l’infart, sobretot abans que la persona afectada no arribi a l’hospital, per la qual cosa és de gran importància l’assistència que se li pugui prestar en aquesta fase.

Conducta a seguir davant un dolor toràcic agut

Quan una persona presenta un dolor toràcic sobtat que per les seves característiques pot ésser d’origen coronari, la primera cosa que ha de fer és deixar qualsevol activitat que estigui realitzant en aquest moment, i mantenir-se en repòs en la posició que li sigui més còmoda, sia assegut o ajagut.

Si la persona afectada sap que pateix una malaltia coronària, i disposa de medicaments que hom li ha receptat per a aquestes circumstàncies, és convenient que se’ls prengui immediatament. En cas que es tracti de pastilles de nitrits d’administració sublingual, si el dolor persisteix se’n poden prendre fins a 3 en 10 minuts.

Si passats 2 o 3 minuts sense administració de medicaments, o si després de l’administració dels medicaments indicats, el dolor persisteix, és convenient que la persona afectada sigui atesa tan aviat com sigui possible amb els mitjans i el personal professional necessaris per a diagnosticar i tractar el trastorn que sofreix. En cas que es presenti un infart de miocardi o una angina de pit en fase inestable, poden sorgir en qualsevol moment complicacions greus, i la millor manera que puguin ésser detectades a temps i tractades eficaçment és estant el malalt ingressat en una unitat coronària. Per aquest motiu és convenient traslladar la persona afectada com més aviat millor a un hospital que disposi d’unitat coronària.

Si està més a prop un hospital sense unitat coronària, però amb un servei d’urgències amb els mitjans bàsics per a atendre aquesta mena de trastorns, pot ésser més convenient que el malalt sigui atès de primer moment en aquest centre. Actualment, en els serveis d’urgències de la majoria d’hospitals comarcals, o d’hospitals generals de primer nivell, poden efectuar-se les accions bàsiques per a diagnosticar, tractar i controlar una cardiopatia isquèmica aguda. En aquest tipus de centres, el malalt pot ésser atès adequadament fins que es disposi d’un mitjà de transport sanitari adequat, tipus UVI-mòbil, per tal de traslladar-lo a una unitat coronària.

Sempre que sigui possible, s’ha d’evitar que una persona amb una cardiopatia isquèmica aguda faci un viatge llarg amb un vehicle no dotat amb el personal ni amb els mitjans necessaris per a atendre una eventual complicació. Només s’ha de recórrer al trasllat sense els mitjans adequats com a darrer recurs, per tal que el malalt rebi tan aviat com sigui possible l’assistència que necessita, quan la urgència es presenta en un lloc molt allunyat de qualsevol centre sanitari.

En qualsevol cas, mentre la persona afectada no rebi assistència mèdica és convenient romandre al seu costat, i vigilar les seves funcions vitals. Durant tot aquest temps, és important d’intentar mantenir la calma i tranquil·litzar el malalt, ja que la tensió emocional pot empitjorar les alteracions cardíaques. En cas que el malalt perdi el coneixement, o que es presenti alguna complicació greu, com és ara una aturada cardíaca, s’hauran d’utilitzar les mesures adequades per a aquestes situacions.

Accident vascular cerebral (atac cerebral, feridura)

Causes, símptomes i evolució

L’accident vascular cerebral, anomenat també atac cerebral o apoplexia, i conegut popularment amb el nom d’atac de feridura, és un trastorn caracteritzat per una alteració brusca de la irrigació sanguínia del cervell. Segons el mecanisme causant de l’alteració, que pot ésser una trombosi, una embòlia o una hemorràgia, la presentació i l’evolució dels símptomes és diversa.

En la majoria de casos, el trastorn apareix de manera sobtada, tot i que de vegades és precedit de mal de cap. Moltes vegades es presenta pèrdua de consciència, que pot ésser de curta durada o pot prolongar-se alguns dies. Apareixen habitualment alteracions de la força d’una part del cos, i és especialment freqüent la paràlisi parcial o total de la meitat del cos, o hemiplegia. En aquests casos, la pèrdua de força muscular dificulta o impedeix de caminar així com els moviments de la mà, i provoca desviació de la boca i dificultat per a enraonar. A més, poden presentar-se una gran varietat d’alteracions neurològiques, segons quina sigui la part del cervell afectada, com ara alteracions sensitives o convulsions. En els casos més greus, poden afectar-se els centres de control de les funcions vitals i produir-se una aturada respiratòria. Tots aquests trastorns poden presentar-se en pocs segons, o poden anar-se desenvolupant en el transcurs d’unes hores.

Conducta a seguir

Durant les hores immediates a la presentació de l’accident vascular cerebral, no és possible de preveure’n l’evolució. Per això, sempre és convenient que el malalt ingressi com més aviat millor en un centre sanitari, per tal de rebre l’assistència adequada. Mentre s’espera el trasllat i durant aquest, el malalt ha de romandre ajagut, i si està conscient, preferentment amb el cap una mica aixecat, a fi de reduir la pressió dins del crani. Si està inconscient, se li hauran de prestar les atencions adequades per a aquesta situació, i per tant haurà d’ésser col·locat en posició lateral de seguretat, sempre que respiri.

En qualsevol cas, s’ha d’evitar de donar-li res de menjar ni de beure, encara que estigui conscient, ja que pot tenir alterat el reflex de deglució. Durant tot aquest temps, s’ha de procurar tranquil·litzar el malalt, que pot estar molt angoixat per la seva situació. Fins i tot encara que sembli que no pot parlar, cal evitar els comentaris sobre la seva gravetat, perquè pot conservar completament la capacitat de comprensió.