El cor, en els seus constants moviments de contracció i relaxació, genera nombroses ones sonores, com s’esdevé igualment amb el desplaçament de la sang per l’interior de les estructures càrdio-vasculars. Una bona part d’aquestes ones sonores corresponen a la gamma de sons oïbles per l’oïda humana, i llur auscultació, a través del procediment anomenat auscultació cardíaca, pot informar el metge sobre l’activitat que mantenen, ja sigui normal o patològica. Així, aquest procediment es troba tan estès que forma part de qualsevol exploració cardiològica.
Per tal de facilitar la percepció de les vibracions sonores i augmentar-ne la intensitat, l’auscultació es realitza amb l’ajut d’un instrument senzill anomenat estetoscopi. L’estetoscopi consta d’un disc, que fa de micròfon i recull i amplifica les ones sonores; un tub buit de material dúctil que no passa dels 30 cm de longitud, per on es transmeten les vibracions, i un dispositiu biauricular, que el metge s’aplica a les orelles. El disc, destinat a ésser col·locat sobre la paret toràcica, consta d’una cara plana, el diafragma, coberta per una membrana, les característiques de la qual permeten de detectar millor els sons de to agut, i d’una cara metàl·lica, anomenada campana per la seva forma, amb unes característiques que permeten de detectar més clarament els tons greus.
Els diversos sons que genera el cor en els seus moviments es transmeten a la paret toràcica, i per tant poden ésser detectats si hom hi aplica l’orella o un estetoscopi. Tanmateix, cadascun d’aquests sons es transmet amb més claredat o intensitat a uns punts determinats de la superfície de la paret anterior del tòrax, a causa de l’anatomia i la densitat dels teixits que ha de travessar. Aquests punts reben el nom d’àrees o focus d’auscultació. Cadascun dels focus d’auscultació permet de detectar amb una claredat especial els sons originats pel tancament o l’obertura de cadascuna de les quatre vàlvules cardíaques. El focus aòrtic es localitza al segon espai intercostal dret; el focus pulmonar, entre el segon i el tercer espais intercostals esquerres, al costat de l’estern; el focus mitral, sobre el vèrtex del cor, i el focus tricúspide, en el quart espai intercostal esquerre, també al costat de l’estern. Tanmateix, però, cadascun d’aquests focus permet de detectar també sons normals i anormals originats en altres vàlvules cardíaques o en altres sectors del cor. Igualment, hi ha altres zones de la paret toràcica anterior l’auscultació de les quals pot ésser imprescindible.
En realitzar l’auscultació, habitualment es demana a la persona que se sotmet a l’exploració que adopti diverses posicions, com ara que s’estigui ajaguda mirant cap amunt o bé de costat, l’esquerre o el dret, o bé que s’estigui asseguda. Hom acostuma de sol·licitar igualment que efectuï moviments forçats d’inspiració i expiració. Això és degut al fet que en aquestes circumstàncies es produeixen modificacions en el volum d’expulsió ventricular, en la pressió intratoràcica o en la força de contractilitat dels ventricles i, per tant, alguns sons cardíacs són detectats o percebuts amb més claredat.
Durant cada cicle cardíac, en condicions normals, en repòs i en adults, es poden percebre només dos sorolls cardíacs, dits primer i segon soroll cardíacs.
El primer soroll cardíac coincideix amb l’inici de la sístole ventricular, i és degut a les vibracions de la vàlvula mitral, la tricúspide i les cordes tendinoses, en culminar de manera brusca el tancament d’aquestes vàlvules. Aquest soroll es percep més intensament en el focus mitral.
El segon soroll cardíac coincideix amb el final de la sístole ventricular, i és causat per les vibracions que originen la vàlvula aòrtica i la pulmonar quan acaben de tancar-se. Aquest soroll cardíac es percep sobretot en els focus aòrtic i pulmonar.
En condicions normals, el primer soroll és més prolongat, intens i greu que el segon. La separació sistòlica d’aquests dos sorolls, és a dir, el lapse que passa entre el primer soroll i el segon, equival a dos terços de la separació diastòlica, el temps que transcorre entre el segon soroll i el primer.
El tancament de la vàlvula tricúspide s’esdevé uns instants després del tancament de la vàlvula mitral. Això fa que el primer soroll cardíac es compongui de dos elements. La individualització d’aquests components és anomenada desdoblament del primer soroll cardíac. El desdoblament del primer soroll cardíac se sol detectar en la majoria de les persones quan hom ausculta el focus tricúspide. I això pel fet que el soroll que produeix el tancament de la vàlvula tricúspide és d’una intensitat menor que l’originat pel tancament de la vàlvula mitral, i no es percep tan clarament com aquest darrer en tota la superfície anterior del tòrax. Quan el ventricle dret s’endarrereix en la contracció, com s’esdevé en alguns casos d’alteració del ritme cardíac, el desdoblament del primer soroll és més ampli.
Durant la inspiració s’incrementa el volum d’ompliment del ventricle dret i per tant s’endarrereix uns instants el tancament de la vàlvula pulmonar amb relació al tancament de la vàlvula aòrtica. Així, durant la inspiració, és normal que es produeixi un desdoblament del segon soroll cardíac. Aquest desdoblament es percep habitualment en el focus pulmonar, ja que el tancament de la vàlvula homònima origina un soroll d’una intensitat menor que el causat pel tancament de la vàlvula aòrtica, i s’estén menys cap als altres focus d’auscultació. Al contrari, la percepció del desdoblament del segon soroll durant l’expiració sol indicar l’existència d’alguna alteració com ara el bloqueig complet de la branca dreta o l’estretor de la vàlvula pulmonar. En aquests casos, doncs, el retard en el tancament de la vàlvula pulmonar, per un mecanisme o un altre, es manté durant un període de temps variable després del que es considera normal. En canvi, en casos de bloqueig complet de la branca esquerra o d’estretor o estenosi de la vàlvula aòrtica, aquesta vàlvula es tanca després que la pulmonar, i es produeix el fenomen de desdoblament invers del segon soroll.
La intensitat del primer soroll depèn de la velocitat amb què es tanquen les vàlvules aurículo-ventriculars. Un increment d’intensitat d’aquest soroll és normal en les persones primes, la paret toràcica de les quals és menys gruixuda del que és habitual, o quan augmenta la freqüència cardíaca, com ara s’esdevé en les emocions o l’exercici físic. En altres circumstàncies, però, pot indicar l’existència de diversos trastorns, com per exemple estretor de la vàlvula mitral, i en aquest cas la vàlvula es tanca sobtadament quan l’ompliment ventricular es completa.
La disminució de la intensitat del primer soroll és normal en les persones obeses o en persones que pateixen d’emfisema, però pot expressar igualment l’existència de diversos trastorns càrdio-vasculars com pericarditis o vessament pericàrdic, en què les vibracions sonores han de travessar teixits més densos; o rigidesa de la vàlvula mitral, ja que en aquest cas la vàlvula no s’arriba a tancar completament.
L’augment d’intensitat del segon soroll cardíac també és normal en persones primes, però també en cas d’hipertensió arterial i d’hipertensió arterial pulmonar. En aquests casos, les vàlvules aòrtica i pulmonar, respectivament, es tanquen amb més força del que és habitual.
En algunes circumstàncies es poden percebre un tercer i un quart sorolls cardíacs. El tercer soroll cardíac es presenta una mica després que el segon, i correspon a la fase d’ompliment ràpid ventricular. El quart soroll cardíac precedeix el primer, i correspon a la contracció de les aurícules. Aquests sorolls cardíacs són d’una intensitat menor que els dos primers, i solen ésser normals en els infants i les persones joves. Això no obstant, i sobretot a partir de quaranta anys d’edat, poden expressar l’existència d’algun trastorn com ara insuficiència cardíaca, insuficiència coronària, hipertensió arterial, o estretor de la vàlvula aòrtica.
Un altre tipus de sorolls que es poden auscultar són els anomenats cruixits o clics d’ejecció, uns sorolls breus i aguts que s’esdevenen a l’inici de la sístole, i que són deguts a la distensió sobtada de les artèries pulmonars o de l’aorta quan reben la sang expulsada pels ventricles, o a la vibració de les vàlvules arterials quan es comencen a obrir. Hom considera què els clics d’ejecció són normals en els infants i els adolescents. Això no obstant, quan es perceben en un adult poden indicar l’existència de diversos trastorns com ara estretor de la vàlvula aòrtica o de la pulmonar.
A través de l’auscultació es poden detectar igualment bufs, uns sons que corresponen a les vibracions produïdes per un flux de sang turbulent. Quan tenen lloc entre el primer soroll i el segon són anomenats bufs sistòlics, i quan s’esdevenen entre el segon so i el primer són anomenats bufs diastòlics.
La turbulència del flux sanguini, i per tant l’aparició de bufs, és normal durant l’exercici físic, les emocions i l’embaràs. Però també pot ésser conseqüència d’una minva de la viscositat de la sang, com ara en cas d’anèmia; o d’un canvi important en el diàmetre dels grans vasos o de les mateixes cambres cardíaques, com s’esdevé en casos d’insuficiència i estretor de les vàlvules cardíaques; o bé de diverses cardiopaties congènites com comunicació interventricular, persistència del conducte arterial, o coartació de l’aorta. En aquests casos, doncs, les característiques del buf, la localització, la intensitat, el moment d’aparició, la durada i el to, constitueixen un mètode molt eficaç per a detectar-ne la causa.
Alguns bufs sistòlics, coneguts com a bufs innocents, apareixen durant el repòs, però no són deguts a l’existència de trastorns càrdio-vasculars. Aquests bufs es caracteritzen pel fet que són breus i de baixa intensitat, no varien amb els canvis de posició o amb els moviments respiratoris i es localitzen especialment en el focus mitral.
Un altre procediment diagnòstic, basat en els mateixos principis esmentats, és la fonocardiografia. En aquest cas, els sons procedents de l’activitat cardíaca són captats per un micròfon especial, aplicat sobre el tòrax, que els amplifica i els transmet a un oscil·lògraf; aquest darrer, que transforma les vibracions sonores en energia elèctrica, es troba connectat a un sistema d’enregistrament que enregistra les oscil·lacions sonores en una cinta de paper que es desplaça a una velocitat uniforme. El resultat és un gràfic, sobre una tira de paper, on hi ha una sèrie de corbes que corresponen als diferents sorolls procedents de l’activitat cardíaca. La principal utilitat d’aquest estudi és que permet d’enregistrar amb precisió sorolls i bufs que de vegades no són oïbles en la tècnica d’auscultació.