Resultats de la cerca
Es mostren 6421 resultats
Giovanni Antonio Rigatti
Música
Compositor i cantant italià.
En 1635-37 fou mestre de capella a la catedral d’Udine Després cantà al cor de Sant Marc a Venècia i impartí classes de cant a l’Hospital dels Incurables de la mateixa ciutat Amb només vint anys ja era molt respectat Rigatti fou un destacat compositor de música sacra Publicà dos llibres de motets per a veu solista, tres de motets per a petit conjunt i diversos salms La majoria d’aquestes obres inclouen les parts per a instruments obligats, especialment el violí Entre les seves composicions destaca la monumental Messa e salmi parte concertati 1640, dedicada a l’emperador Ferran III El seu…
Max imilian Eschig
Música
Editor francès d’origen txec.
L’any 1907 obrí una editorial de música a París, que aviat es convertí en la representant oficial a la capital francesa de les cases Breitkopf & Härtel, Universal Edition, Simrock, Fürstner i la casa Ricordi, entre d’altres Eschig tingué una especial predilecció per la música del segle XX, i entre les seves edicions hi ha, per exemple, les obres de Manuel de Falla, Francis JM Poulenc, Maurice Ravel, Héitor Villa-Lobos o Igor F Stravinsky Cal destacar també l’edició que feu del llibre d’Emilio Pujol, Bibliothèque de musique ancienne et moderne , una obra cabdal per al món de…
Pedro de Ulloa
Música
Teòric i matemàtic castellà.
Esdevingué jesuïta el 1678, i fou professor de gramàtica i filosofia al collegi d’aquest orde a Oropesa Toledo i després a Madrid, al Collegi Imperial Fou cosmògraf major del Consell d’Índies El 1706 publicà Elementos Ma temáticos , i el 1717, Música universal o principios universales de la música Aquest últim llibre conté una Aprobación de José de Torres Les teories musicals s’hi entrecreuen de manera pràctica i teòrica amb les matemàtiques, la lògica i la retòrica per mitjà dels intervals, el temprament, la modulació, les combinacions harmòniques i els estils musicals La seva…
Alonso Lobo de Borja
Música
Compositor andalús.
Fou nen cantor a la catedral de Sevilla Ocupà una canongia a la collegiata d’Osuna, i es llicencià a la universitat d’aquesta ciutat el 1591 Aquest mateix any tornà a Sevilla com a assistent del mestre de capella Francisco Guerrero Des del 1593 fins al 1604 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo, i després succeí a Ambrosio Cotes en el magisteri de la catedral de Sevilla La seva obra musical, molt influïda per Guerrero i TL de Victoria, inclou sis misses, set motets i altres composicions vocals religioses, moltes de les quals foren escrites per a dos cors Molt valorat…
Pedro de Loyola Guevara
Música
Teòric musical espanyol del segle XVI.
Sembla que fou sacerdot, actiu a la catedral de Sevilla Publicà un tractat sobre el cant pla on s’intentava adaptar la pràctica musical als nous postulats del breviari i del missal reformats per Pius V Arte para componer canto llano, y para corregir y emendar la canturia que esta compuesta fuera de arte, quitando todas las opiniones y difficultades que hasta agora á avido, por falta de los que le compusieron Sevilla, 1582 En aquest llibre s’emeten judicis crítics sobre l’obra d’altres teòrics anteriors com Juan Bermudo, Gonzalo Martínez de Bizcargui o Luis de Villafranca i se’n…
Lluís Calpena i Ávila
Historiografia catalana
Estudiós de la història religiosa, teòleg i orador.
Fou nomenat membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia Arribà a ésser un dels predicadors més coneguts de la seva època, i els seus discursos i sermons estaven plens de referències històriques de caràcter patriòtic i apologètic Els més famosos foren els discursos que pronuncià amb motiu de les solemnitats nacionals, gairebé tots editats Oración del Dos de Mayo , Elogio fúnebre de León XIII , Discurso del Centenario de la Guerra de la Independencia i Oratoria fúnebre de las víctimas de Melilla El llibre La luz de la fe en el siglo XX…
Manuel Beguer i Pinyol
Historiografia catalana
Historiador i cronista oficial de la ciutat de Tortosa.
Membre de la Real Academia de la Historia 1955, de la de Bellas Artes de San Fernando 1959 i de la de Bones Lletres de Barcelona 1946, fou impulsor de la cultura tortosina durant la postguerra El 1948 veié impreses dues obres seves El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén orden de Malta Monografía histórica i El Valle de Cardó Monografía histórica reeditada en facsímil l’any 2000 Collaborà amb la premsa local, i els seus articles apareguts en La Zuda 1926-33 foren compilats en el llibre Llinatges…
musette
Música
Antiga dansa popular francesa de caràcter pastoral, amb metres diversos i tempo moderat, caracteritzada per l’ús d’un bordó en el baix, en referència a l’instrument homònim.
Fou introduïda als ballets francesos de principi del segle XVIII, així com a l’òpera Callirhoé , d’AC Destouches obertura a Alcina , de GF Händel Bastià i Bastiana , de WA Mozart Fou també inclosa eventualment com a dansa estilitzada en les suites per a teclat, com per exemple en les Pièces de clavecin , ordre 15, de F Couperin, o a la Suite anglesa , núm 3, de JS Bach Al segle XX Selim Palmgren utilitzà aquesta forma en la seva Country dance Musette i A Schönberg la inclogué en la Suite per a piano , opus 25 Les peces de B Bartók anomenades Bagpipe Mikrokosmos , llibre 5, núm…
hipòtesi de la Reina Vermella
Biologia
Hipòtesi que explica l’avantatge selectiu de la reproducció sexual i la cursa armamentista de les espècies.
Segons aquesta hipòtesi, el principal avantatge selectiu de la reproducció sexual és generar organismes que no siguin mai genèticament idèntics als seus progenitors, per la qual cosa qualsevol paràsit que els afecti mai no podrà estar completament adaptat als seus hostes De la mateixa manera, qualsevol canvi evolutiu d’una espècie que afecti les relacions amb els seus depredadors o les seves preses actuarà de selecció, i afavorirà mecanismes que mantinguin l’equilibri entre espècies, en una cursa armamentista Fou proposada inicialment per Leigh Van Valen el 1973, i manlleva el nom del…
Emili Manzano i Mulet
Literatura
Periodista, escriptor i productor de televisió.
Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha collaborat als diaris ABC , Diario de Mallorca , La Vanguardia i El País Del 2001 al 2005 dirigí i presentà el programa de literatura Saló de lectura, de Barcelona Televisió BTV, pel qual rebé un premi Ondas i el Premi Nacional de cultura el 2004 Posteriorment ha presentat a Televisió de Catalunya L’hora del lector 2007-11 i Amb filosofia 2012-16, de format similar Del maig al desembre del 2006 fou director de l’Institut Ramon Llull Ha editat i traduït una antologia del pensament del filòsof Alain sota el títol…