Resultats de la cerca

El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més planer, és constituït per la…

Doctor en dret i en filosofia i lletres Exercí l’advocacia a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Fou professor d’aquesta matèria a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, i publicà l’obra de divulgació Normes del comerciant 1928 A partir del 1931 fou secretari del Comitè Industrial Cotoner i, després, delegat del port franc de Barcelona Des de jove milità en el moviment catalanista, primerament en la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i, després, en Acció Catalana, partit del qual fou un dels fundadors 1922 El 1920 havia estat elegit regidor de…

A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la…

Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia…

Fill de Damià Mateu Estudià comptabilitat i dret a Barcelona, a França i als Estats Units En tornar a Catalunya s’involucrà en diverses empreses, especialment del sector vitivinícola, impulsant explotacions a Peralada, d’on restaurà el castell  que havia comprat el 1923, poc abans de casar-se amb la filla del representant de BASF a Barcelona, i del subministrament elèctric, a través de l’empresa FHASA El 1927 es feu càrrec de les empreses del seu pare, entre les quals hi havia  La Hispano Suïssa De conviccions profundament conservadores, el 1934 fou cofundador de la Lliga Anticomunista de…

De la reforma del 1978 a l’aprovació de la Constitució Andorrana Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys Les seves reunions ordinàries —quatre d’anuals— i extraordinàries eren convocades pels síndics Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apellacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls Li pertocava de nomenar la sindicatura, el secretari general, el nunci, els raonadors i els altres càrrecs…

Sota la presidència de Gabriel Alomar, l’impulsaren un grup d’intellectuals i professionals procedents de la Federació Socialista Catalana —MSerra i Moret, Rafael Campalans— i alguns joves sindicalistes formats a l’escola del Treball de la Mancomunitat Francesc Viladomat, Joan Aleu, Joan Fronjosà Durant la primera etapa, era més un nucli d’afinitats personals que un partit estructurat i disciplinat aplegava uns 700 afiliats, i publicà novembre del 1923 — març del 1926 el setmanari Justícia Social Definitivament allunyat del PSOE cap al 1925, es dissolgué virtualment durant la Dictadura, bé…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23  La seva producció…

Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona Exercí d’advocat a Reus Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus 1930, un dels centres polítics que el març del 1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya , del comitè executiu del qual fou elegit membre Proclamada la Segona República, formà part de l’assemblea de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d’ Estatut de Catalunya del 1932 , que fou presentat a les corts constituents Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat…

Fou constituït l’any 1975 amb el nom de Partit Socialista de les Illes PSI i prengué la denominació de Partit Socialista de Mallorca en integrar-se en la Federació de Partits Socialistes de l’Estat espanyol per tal de contribuir a la formació d’una plataforma amb la resta de forces socialistes i nacionalistes de l’Estat i dels Països Catalans El seu òrgan,  Mallorca Socialista, fou, en el moment de la seva creació 1977, l’única publicació política escrita íntegrament en català a les Illes Balears Formà part de la Coordinadora Socialista dels Països Catalans, organisme que es dissolgué arran…