Resultats de la cerca

Àrea de nidificació de la mallerenga d’aigua Parus palustris als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta és una espècie força sedentària que solament viu i es reprodueix a les zones forestades de l’anomenada Catalunya humida la seva àrea de distribució es perllonga per la Catalunya Nord Possiblement nidifica a Andorra, on l’espècie ja havia estat citada anys enrere, si bé aquest extrem no ha pogut ser demostrat No existeixen dades més cap al S de la seva àrea de cria i no ha estat mai vista a la Catalunya central i meridional, ni al País Valencià ni a les Illes, la qual cosa…

A la Catalunya Nord i la resta del Principat, i al País Valencià, és un ocell regular, però no gaire abundant en migració A les illes Balears és més escassa, i es considera accidental en pas, amb observacions a Menorca, Mallorca, Formentera i Cabrera durant el maig i el setembre A l’hivern és rara a la Catalunya Nord, regular, però local i mai nombrosa a la resta del Principat, i més rara al País Valencià No es coneixen dades recents de la seva hivernada a les Balears, però antigament Munn la donava com a hivernant escassa a Mallorca, amb cites del desembre al març Les primeres esmerles…

Àrea de nidificació de la gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nia a zones muntanyoses i cingles entre els 1000 i els 2100 m d’altitud, aproximadament, de la Catalunya Nord, Andorra, el N i l’W de la resta del Principat i l’interior del País Valencià, mentre que evita generalment els voltants del litoral Com la gralla de bec groc, la gralla de bec vermell és típicament sedentària, i ocupa les zones apropiades dels Països Catalans, sense menysprear, però, el fet que una part de la població pot realitzar moviments poc…

Àrea de nidificació de la gralla de bec groc Pyrrhocorax graculus als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta bàsicament d’una espècie sedentària als Pirineus i en algunes serralades pirinenques de l’interior, encara que en el decurs d’hiverns molt freds pot traslladar-se cap als Prepirineus, on sovint conflueix amb la gralla de bec vermell P pyrrhocorax Els nuclis de cria més meridionals es troben als límits del Pallars Jussà amb la Noguera i també al Solsonès i al Berguedà Excepcionalment, se n’ha vist més cap al S i l’E del Principat, abastant comarques litorals com ara l…

Situació i presentació El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella Garraf i a migdia amb Canyelles Garraf i Castellet i la Gornal Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos El cap de municipi és el poble de Sant Miquel d’Olèrdola A més, comprèn els pobles de…

Situació i presentació L’extens terme municipal de Vilallonga de Ter 64,2 km 2 té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l’indret del santuari del Catllar uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases fins al castell de la Roca de Pelancà Al sector NW s’alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser el puig de Pastuïra 2689 m, el puig de Balandrau 2579 m i el Puig Cerverís 2202 m, al límit amb els termes de Queralbs i Pardines Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra…

Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…

Situació i presentació Les seves terres confinen al N amb amb el terme de Centelles, i la resta amb territori del Vallès Oriental a l’E amb els municipis d’Aiguafreda i Tagamanent, al SE amb el Figueró i Montmany, al S i SW amb Sant Quirze Safaja i a l’W amb Castellcir La cinglera de la Garga, que s’enllaça amb els cingles de Bertí per l’extrem S, és la frontera que divideix els dos sectors que es poden diferenciar al terme La part alta, situada entre aquesta cinglera i el límit amb Castellcir i Sant Quirze Safaja, se centra en l’antiga parròquia de Sant Martí de Centelles 726 m, que ha donat…

Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, al límit amb les terres septentrionals del Vallès Oriental Limita a l’W amb l’enclavament de Seva, al NW amb Balenyà, al N amb Seva, a l’E amb Viladrau, i al SW, al SE i al S amb els termes d'Aiguafreda, Montseny iTagamanent, respectivament, els dos del Vallès Oriental És un municipi força muntanyós, sobretot el sector que limita amb les terres del terme de Montseny, ja que s’integren dins el Parc Natural del Montseny Així, les terres meridionals arriben a assolir altituds importants, com a la Creu de Matagalls 1 697 m, que fa de…

Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i SantPere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de SantPere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu…