Resultats de la cerca

Situació Ruïnes d’aquesta antiga parròquia, prop de les bordes de Menauri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Esteve de Menauri són situades en un lloc aïllat, prop de les bordes de Menauri, enmig del bosc, aproximadament a 1 km de Seurí Mapa 33-10214 Situació 31TCH412009 S’hi accedeix per un corriol, només transitable a peu, que en el tram final conserva alguns sectors amb l’empedrat antic JAA Història No s’han trobat dades documentals d’època medieval referents a aquesta església de la Vall d’Àssua, que l’any 1758 era una capella dependent de la parròquia de Sant Víctor de…

Situació La capella de Sant Jaume d’Arestui, situada sobre un penyal, esdevé una magnífica miranda d’un ampli sector de la comarca ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume es troba al cim d’un penyal que domina el poble d’Arestui, que és situat sobre la pista que de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu porta cap a Baiasca Mapa 34-9182 Situació 31TCH505074 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera que va a Baiasca, a uns 3 km d’Arestui i 1 km abans d’arribar a Baiasca, i que puja pel bosc recorreguts 5 km, en un revolt molt pronunciat a la dreta, surt un camí en mal estat a…

L’enganyapastors Caprimulgus europaeus és un devorador nocturn d’insectes, de colors bruns i grisos molt foscos, gran d’uns 26-27 cm, proveït d’uns grans bigotis peribucals roman aclofat, durant el dia, en matolls i viaranys, costum que comparteix amb el siboc L’exemplar de la fotografia fou capturat a Tortellà Garrotxa Lluís Solé L’enganyapastors és una espècie estival que nia en un nombre escàs arreu dels Països Catalans, fora de les comarques meridionals, on solament es coneix un possible nucli reproductor petit al Baix Segura Es troba molt més repartit per la Catalunya Nord, el…

La capital rep el nom oficial en àzeri de Xankəndi, tot i que el nom tradicional en armeni és Stepanakert oficial en època soviètica Situada al N de la serralada del Karabakh, al Petit Caucas, el terreny és muntanyós Gyamish, 3724 m, i la vegetació comprèn des de l’estepa de les terres baixes, extenses àrees de bosc caducifoli, fins a prats alpins Hi ha vinyes i pastures i hi són desenvolupades la sericicultura i la ramaderia ovina Indústria lleugera i alimentària La població és majoritàriament armènia, però el 1923 Stalin incorporà el territori a la República Socialista…

Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista  Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…

Estanyol a S’Albufereta Aquesta valuosa zona humida es troba al sud de la badia de Pollença, arran de mar Mostra certes similituds físiques i ecològiques amb la propera albufera de la badia d’Alcúdia, per bé que la seva extensió és molt menor Yves Hennechart S’Albufereta 23, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca de Pollença 51 km 2 acaba en una petita zona humida 90 ha, de tipologia similar a la de S’Albufera, situada aproximadament l km al nord d’Alcúdia, dins del seu terme municipal S’Albufereta és una maresma eutròfica, densament coberta de canyissars i jonqueres,…

Les agulles de Santa Àgueda, pobrament cobertes de vegetació, amb a penes alguns pinastres Pinus pinaster supervivents dels incendis Ernest Costa El Desert de les Palmes 14, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Situat a la comarca de la Plana Alta, el Desert de les Palmes és una serra litoral parallela a la costa, que s’estén pels termes de Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló Fou declarat Paratge Natural l’octubre de 1989, i, sens dubte, representa una fita emblemàtica per al poble castellonenc El seu nom deriva de l’existència, al centre de la…

Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Breda i Sant Feliu de Buixalleu E, Arbúcies N, Fogars de Montclús NW, Gualba W i Sant Celoni S, els tres últims pertanyents a la comarca del Vallès Oriental S'estén pels vessants orientals del Montseny en part és dins la demarcació del Parc Natural del Montseny, amb un sector septentrional muntanyós emmarcat pels cimals del turó de Morou 1 307 m, el turó de Maçaners, el Montfort, l’enlairat pla de Fogueres i els vessants de Montsoriu on es forma, de diferents torrents, la riera de Breda, i un sector planer meridional, on s’inicia ja la…