L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) és un devorador nocturn d’insectes, de colors bruns i grisos molt foscos, gran d’uns 26-27 cm, proveït d’uns grans bigotis peribucals; roman aclofat, durant el dia, en matolls i viaranys, costum que comparteix amb el siboc. L’exemplar de la fotografia fou capturat a Tortellà (Garrotxa).
Lluís Solé.
L’enganyapastors és una espècie estival que nia en un nombre escàs arreu dels Països Catalans, fora de les comarques meridionals, on solament es coneix un possible nucli reproductor petit al Baix Segura. Es troba molt més repartit per la Catalunya Nord, el Principat i Andorra que no pas al País Valencià i a les Illes, i presenta una distribució irregular que, en part, pot ser conseqüència de la dificultat de detectar i identificar aquests ocells. Al N dels Països Catalans solament defuig l’alta muntanya i manca d’algunes zones i comarques, sense cap motiu manifest. Al S de Catalunya manca d’un bon nombre de comarques meridionals, reapareix als ports de Beseit i s’estén per les parts muntanyoses del Matarranya, els Ports, l’Alt Maestrat, l’Alcalatén i l’Alt Millars. Al País Valencià hi ha, almenys, altres dues zones on nia: una d’elles, més petita, a la conca del riu Túria (Xelva) i una altra de més gran als altiplans continentals de la vall de Cofrents, la Canal de Navarrés i part de les comarques limitants. Nia a les Illes, fora de Formentera, on poden veure’s alguns exemplars en plena època de reproducció, sempre, però, d’una forma escassa i localitzada.
Àrea de nidificació de l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) als Països Catalans.
Carto-tec, original dels autors.
Els primers enganyapastors s’observen durant la darrera setmana de març, encara que el pas primaveral no es produeix fins a l’abril, i molt especialment a partir de la segona setmana d’aquest mes. Un cop finalitzada la reproducció, al final d’agost, s’inicia el retorn cap als seus quarters d’hivernada africans; la migració de la tardor, com passa en altres espècies, és més dilatada i, encara que la quasi totalitat dels exemplars migren des del final d’agost fins al començament d’octubre, és possible de veure individus fins a mitjan novembre, almenys pel que fa a les Illes, cosa que es pot considerar com a excepcional. En el decurs d’ambdues migracions se n’observen pertot arreu.
L’enganyapastors viu des del nivell de la mar fins en una altitud considerable a la zona pirinenca. Ocupa hàbitats força variats, com clarianes i vores de bosc amb zones esclarissades, terrenys amb bardisses o arbres dispersos o arbredes pobres en sotabosc i a prop de bardisses fluvials.
La reproducció té lloc entre el maig i el juliol, quan encara poden trobar-se nius amb ous. Fan dues postes de dos ous, que dipositen a terra sense construir-hi niu o en una petita cavitat feta gratant lleugerament el terra; tant el niu com els pollets, que són nidífugs, es confonen moltíssim amb el medi, la qual cosa contribueix al desconeixement d’aquesta espècie a les nostres terres.