Resultats de la cerca

Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas  1897-1900, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi…

Vida i obra Fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II Educat a Saragossa prop del seu oncle l’arquebisbe Joan d’Aragó, fou després patge de Caterina d’Àustria, germana de Carles V Quan Caterina esdevingué reina de Portugal, passà al servei de Carles V, el 1528, des d’on desplegà una brillant activitat cortesana i militar El 1529 es casà amb Elionor de Castro, portuguesa, dama de l’emperadriu Isabel de Portugal El 1530 nasqué llur hereu i successor Carles, i fou nomenat primer marquès de Llombai El 1536 prengué part en la guerra de…

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…

Vida i obra De família humil, inicià estudis eclesiàstics que l’ajudaren a configurar la seva formació clàssica, i que hagué d’interrompre a causa d’una afecció pulmonar Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs En els seus primers reculls de versos, Quatre poemes de Setmana Santa 1950 i Entre el coral i l’espiga 1952, a la tradició de l’anomenada Escola Mallorquina oposa, almenys en l’aspecte formal, la llibertat mètrica i una metaforització brillant i agosarada, que palesa la influència dels poetes…

El lloc de Vila-seca Villa sicca fou infeudat a perpetuïtat entre el 1162 i 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, per l’arquebisbe Bernat Tort i per Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Encara que no es menciona cap castell, ni en aquest document ni en una escriptura de confirmació de l’instrument anterior feta pel rei Pere I l’any 1208 als fills de l’esmentat Ramon d’Olzina, anomenats Joan, Berenguer, Arnau i Bernat, cal suposar, tanmateix, que el primer donatari degué bastir-hi un castell…

Situació Aquesta necròpoli es troba davant mateix de la porta d’accés a l’interior de l’església de Santa Maria de Viladordis Long 1°51’48” - Lat 41°43’15” Per arribar a aquest lloc, doncs, cal agafar el mateix camí, ja descrit, del santuari Necròpoli Pla de les excavacions realitzades l’any 1975 per un grup dirigit per M Cura M Cura Fruit de les excavacions portades a terme els anys 1975 i 1976, dirigides per Miquel Cura i amb l’ajut d’un bon grapat d’afeccionats de la mateixa parròquia i de fora, fou l’exhumació d’una important necròpoli, així com d’unes minses restes que fan intuir la…

El poble d’Albió, emplaçat damunt un tossal a la riba dreta del Riu Corb, és situat a la banda més occidental del terme de Llorac Una de les primeres mencions documentals del seu castell —al voltant del qual s’originà la població— data de l’any 1075, en una escriptura per la qual Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d’un alou que li pervenia per aprisió i per donació, situat dins el terme del kastro Albio , en un indret anomenat Val Dalfez , unes altres dues escriptures datades els anys 1078 i 1080 consignen novament l’esmentat castell, el terme del…

Segurament aquesta fortalesa degué bastir-se a mitjan segle XI, atès que el lloc de Montbrió ja existia vers l’any 1073, quan el comte Ramon Berenguer I concedí a Udalgar Ramon la quadra de Bufalla més endavant Vallverd, dins el castell de Montclar, perquè hi bastís un castell Entre els límits de la quadra que descriu el document s’esmenta el terme de Montbrió El 1075 el comte Ramon Berenguer I cedí a Ramon Arnau el castell de Montbrió Al segle XII la fortalesa de Montbrió era senyorejada per Guillem Dalmau de Cervera, el qual en fer testament la llegà al seu net, Guerau de Jorba Justament…

El poble de Capella és situat a la riba dreta de l’Isàvena poc abans de la seva confluència amb l’Éssera Els inicis de la història de Capella van units als de la serra del Castell de Llaguarres, car també fou conquerit vers mitjan segle XI per Sanç III de Navarra i Aragó Arnau Mir de Tost tingué els castells de Capella, Llaguarres i Lasquarri al servei del reis d’Aragó, i comptant amb l’aprovació d’aquests, els deixà l’any 1072 a la branca dels comtes del Pallars Jussà representada per la seva filla Valença i el seu nét Arnau Ramon I Tanmateix, sembla que l’avinentesa va ésser aprofitada per…

La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres parlaments i els tres…