Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Manuel Gutiérrez Mellado
Militar
Militar castellà.
Oficial des del 1933, formà part dels serveis d’intelligència franquistes durant la Guerra Civil Espanyola, i més tard figurà en l’alt estat major arribà a tinent general el 1976 Vicepresident primer del govern per a afers de la defensa 1976-81, s’esforçà, des d’un tarannà liberal, per obtenir de l’exèrcit l’acceptació de la reforma política, la qual cosa l’enfrontà als sectors ultradretans de l’oficialitat El Vint-i-tres de febrer del 1981, es destacà per la seva decidida actitud davant els insurrectes Ja retirat, recollí els seus records en el llibre Un soldado de España 1983 Fou membre del…
António dos Santos Ramalho Eanes
Història
Militar
Política
Militar i polític portuguès.
Del 1958 al 1974 ocupà diversos càrrecs militars a les colònies Caigut el règim salazarista 1974, contribuí a dominar l’intent revolucionari del novembre del 1975 El mateix any fou ascendit a general i fet cap d’estat major de l’exèrcit Elegit 1976 i reelegit 1980 president de la república, sovint topà amb els successius caps de govern a causa de la seva visió personal de la política portuguesa Cap al final del seu mandat presidencial 1985, promogué el naixement del Partido Renovador Democrático, que esdevingué la tercera força política del país a les eleccions legislatives del 1985 L’any…
James Stembel Duesenberry
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte demostració…
Pedro Dorado Montero
Literatura
Història del dret
Jurista, catedràtic i escriptor.
A Bolonya entrà en contacte amb l’escola positivista italiana Catedràtic de dret polític i administratiu a Granada i de dret penal a Salamanca, la seva producció científica fou molt extensa Precursor ideològic del grup Defensa Social , les seves teories, basades en el correccionalisme, preconitzen que el dret penal perdi el seu aspecte repressiu i sigui un dret tutelar del delinqüent És autor de La antropología criminal en Italia 1890, Problemas de Derecho penal 1895, De Criminología y Penología 1906 i El Derecho protector de los criminales 1916 Donà un curs a Barcelona, als Cursos…
Manuel Descatllar i Dessoler
Història
Patriota rossellonès, fill del veguer del Conflent Pere Àngel Descatllar i de Llar.
Exiliat el 1654 a Barcelona amb els seus pares, tornà a Vilafranca després del signament del tractat dels Pirineus 1659 El 1670 el Consell Sobirà del Rosselló el condemnà a l’expulsió perpètua, acusat d’haver ajudat i fomentat la revolta dels angelets la pena fou commutada, després de dos anys de presó, per una multa i residència forçosa d’un any a Serinyà Havent retornat a Vilafranca el 1673, fou un dels principals organitzadors de l’anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent març de 1674, per alliberar el Rosselló del domini francès Fracassat el complot, fou empresonat i…
Albert Soler i Llopart
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Doctor en filologia catalana per la UB, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la UB S’ha especialitzat en la literatura catalana del s XIII, sobretot en Ramon Llull i Arnau de Vilanova És autor de les edicions crítiques del Llibre de l’orde de cavalleria 1988 i del Llibre d’amic i amat 1995 de Ramon Llull, i de l’obra Literatura catalana medieval un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos 2003 Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner i des del 1994 és membre del consell de redacció de la…
Comitè Andorrà de Ciències Històriques
Historiografia catalana
Organisme privat creat l’any 1980 per mòssen Josep Maria Mauri, l’historiador Philippe Wolff, Lídia Armengol, Elidà Amigó, Miquel Àngel Canturri, Antoni Ubach, Antoni Morell i Cebrià Baraut.
Fou fundat per agrupar els joves investigadors amb vocació científica i amb l’afany de fer conèixer Andorra i la seva història Recull treballs que comprenen temes variats, des de la prehistòria fins a l’actualitat, i ha editat tres butlletins Els seus estatuts, homologats amb els dels altres comitès de ciències històriques d’arreu del món, foren autoritzats i aprovats pel Consell General L’any 1980 fou admès per unanimitat, i com a membre de ple dret, al Comitè Internacional de Ciències Històriques, en el marc del XV Congrés Internacional de Bucarest La presidència del Comitè ha estat ocupada…
Maria Ballesté Huguet
Natació
Nedadora.
Competí amb el Club Natació Sabadell Guanyà més de 50 títols de campiona d’Espanya en les proves de 100, 200, 400 i 800 m lliure, en 100 i 200 m papallona i en algunes proves d’esquena Establí 19 plusmarques espanyoles en proves d’estil lliure i papallona en piscina llarga Formà part de la selecció espanyola 1962-68 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, el Campionat d’Europa 1962, 1966 i els Jocs Mediterranis de Tunis 1967 Nomenada millor esportista d’Espanya el 1963, rebé diverses distincions, com les medalles d’or de la Federació Catalana i Espanyola de Natació, la placa d’honor de…
Jesús Lluís Andreu Escartín
Triatló
Dirigent esportiu vinculat al triatló.
S’inicià en la pràctica del triatló l’any 1986 i a partir del 1992 formà part del Comitè Català de Triatló, integrat en la Federació Catalana de Pentatló Modern i Triatló FCPMT L’any 1996 fou escollit president de la FCPMT, fins que el 2000 se separaren en dues federacions independents Ha estat reelegit successivament president de la Federació Catalana de Triatló 2000, 2004, 2008 També ha estat membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Triatló, president del Comitè de Disciplina Esportiva i membre del Consell Directiu de la Unió de Federacions Esportives de…
Andorra

Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…