Resultats de la cerca
Es mostren 3166 resultats
Traumatisme i cos estrany a la laringe
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes laringis els trastorns produïts a conseqüència d’un impacte violent que actua sobre les estructures de la laringe Un cos estrany a la laringe és qualsevol tipus d’objecte o substància que no pertany a l’estructura pròpia de l’organisme i que hi penetra per aspiració accidental Ambdues alteracions són descrites conjuntament perquè originen trastorns semblants, de diversa gravetat segons la intensitat del traumatisme o les característiques del cos estrany En els casos més greus ocasionen una obstrucció de les vies aèries que, sense tractament immediat,…
Terra Mítica
Terra Mítica, el parc temàtic de Benidorm, ha estat una muntanya russa d’emocions, despropòsits i somnis de grandesa des de la seva engegada El complex d’oci promogut per Eduardo Zaplana Hernández-Soro en la seva etapa de president de la Generalitat Valenciana s’ha vist embolicat en enormes polèmiques referides a la seva gestió, una profunda crisi econòmica i un cas judicial vinculat a un presumpte frau a la Hisenda Pública que ha esquitxat contractistes i directius propers al Partit Popular Cal remuntar-se a l’any 1992 per entendre la gènesi del projecte, quan un incendi intencionat va…
L’alta Garrotxa
Panoràmica sobre la vall de Sant Aniol Davant i a l’esquerra, els esquerps pendents de la serra de Talaixà, coberts per alzinars al fons, el massís de Canigó Ernest Costa L’alta Garrotxa 111, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La conca mitjana del Fluvià i l’alta de la Muga, al nord de la plana olotina, constitueixen una de les àrees més notables dels Pre-pirineus Orientals, tant des del punt de vista paisatgístic com pel que fa al poblament biològic Aquesta vasta àrea —de més 300 km 2 i amb una densitat d’habitants molt baixa— ha conservat excellentment la…
El planeta blau
Un entre milions Quan es reconeix la immensitat de l’Univers és inevitable un cert sentiment de solitud No veiem a l’abast altres mons comparables al nostre calien tantes especificacions per a fer un model com la Terra que aquest només s’ha produït en aquest Univers amb una parsimònia extrema Però intuïm que si en algun altre lloc hi ha vida com aquí, deu tenir unes característiques d’organització i evolució en les quals ens reconeixeríem Això és el que caldria esperar de la unitat material de l’Univers i de la regularitat d’allò que amb prou feines gosem anomenar lleis, perquè potser només…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals a les estepes i les praderies
Un bioma sota conreu A la majoria de biomes del món, els paisatges naturals conviuen amb les zones dedicades a l’agricultura i amb les pastures Tanmateix, al bioma de les estepes i praderies, l’àrea ocupada per l’agricultura representa gairebé el 100% del territori El 70% d’aquest territori es llaura, el 28% es dedica a la pastura intensiva dels ramats domèstics, i només l’1% és zona protegida o de pastura de baixa intensitat Una proporció encara més petita és ocupada per concentracions urbanes, per la xarxa de comunicacions i per activitats extractives i industrials La residualitat del…
El cicle vital de les estrelles i de la Via Làctia
Consideracions generals Les galàxies, i entre elles la Via Làctia, són formades per estrelles i grans núvols de gas i pols Al llarg del segle XIX, gràcies al desenvolupament de l’òptica i de la física atòmica, es va demostrar que les estrelles eren immenses esferes de gas incandescent formades pels mateixos elements químics que hi ha a la Terra, però amb proporcions diferents El Sol, per exemple, té una temperatura superficial de 5780 K i és format bàsicament per hidrogen i heli –71% i 27% en massa, respectivament–, mentre que la resta d’elements químics només representa el 2% De fet, l’heli…
Crimea

Vista de la ciutat balneària de Koreiz (Crimea)
© Sergio Hoffmann
Territori no independent
República autònoma d’Ucraïna a la península de Crimea; la capital és Symferopil’.
La geografia Vorejada per la mar Negra i la d’Asov, és unida a la resta del territori per la península de Perekop Hom hi distingeix tres regions al nord i al centre, una plana oberta per l’estepa àrida, dedicada a l’agricultura i regada, de clima fred, temperat per la proximitat de la mar, amb la península de Kerč’ a l’est al sud, i seguint la línia de la costa, una serralada de plegament alpí, les muntanyes de Crimea 1548 m al Roman-Koš, constituïdes per tres cadenes paralleles que formen part d’un anticlinal molt dissimètric, i, finalment, una faixa costanera estreta, arrecerada dels vents…
pesca

A dalt, esquema d’un vaixell factoria; a l’esquerra, ecogrames de bancs de peixos; a la dreta, els quatre ormeigs principals en la pesca industrial
© Fototeca.cat
Pesca
Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l’home agafa peixos de l’aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d’altres éssers que hi viuen.
És anomenada pesca fluvial la practicada en els rius o els llacs i pesca marítima la més important, especialment des del punt de vista econòmic la practicada a la mar, prop de la costa, sense perdre-la de vista, o a alta mar, anomenada en aquest cas pesca d’altura Els instruments emprats en la pesca, anomenats genèricament ormeigs , són molt diversos i característics, segons el tipus de pesca, l’indret on és efectuada i la mena de peix que hom vol pescar En els ormeigs emprats en la pesca marítima, que solen tenir una certa correspondència en la pesca fluvial, el peix pot ésser capturat en…
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
fòsfor
Química
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o +5; el núclid 31 en constitueix l’element natural; hom en coneix sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34.
L’alquimista H Brand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…