Resultats de la cerca
Es mostren 12695 resultats
Atemptat terrorista a Barcelona
A les cinc de la tarda, una furgoneta envesteix els vianants de l’espai central de la Rambla de Barcelona des de la plaça de Catalunya En arribar al pla de la Boqueria, el conductor abandona el vehicle i fuig en un cotxe robat després d’assassinar-ne el conductor, però el dia 21 és mort pels Mossos d’Esquadra a Subirats Baix Penedès Hores després, l’Estat Islàmic EI reivindicà l’autoria de l’atemptat A la una de la matinada de l’endemà 18 d’agost, els Mossos d’Esquadra abaten en un tiroteig cinc presumptes terroristes quan intentaven un nou atropellament mortal a Cambrils Baix Camp …
Sant Martí de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’altra banda,…
Camí de Viver (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Una codina damunt la qual hi ha les roderes d’una antiga via, segurament medieval J Bolòs Roderes d’un antic camí, situades al costat de llevant de la carretera que va de Navars a Viver, poc més d’un quilòmetre abans d’arribar a l’església d’aquest poble, entre Can Fatget i la capella de Sant Narcís Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 02,8 —y 44,5 31 TDG, 028445 Per anar-hi cal seguir la carretera, que des de Navars porta a Viver i a Serrateix, fins al km 8,5, abans d’…
cotoner
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes de la família de les malvàcies que inclou unes 30 espècies, pròpies de països subtropicals, quatre de les quals proporcionen cotó i són extensament conreades.
Són arbusts, subarbusts o herbes de fulles poc o molt palmades i de flors caliculades, amb cinc pètals blancs o groguencs Els fruits són càpsules ovoides, allargades o esfèriques, de color verd amb taques vermelles de les llavors, que són recobertes de borra, hom n'extreu oli, i el tortó, ric en proteïnes, és utilitzat com a ingredient de pinsos per al bestiar o per a obtenir-ne derivats destinats a l’alimentació humana hidrolitzats de proteïnes El cotoner ha estat conreat des de temps molt antic, com ho testimonien les peces de cotó de la vall de l’Indus i del Perú, que daten, respectivament…
Sant Miquel d’Aleny (Calonge de Segarra)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Aleny Inicialment tingué funcions parroquials, però les perdé més tard Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, que també era senyor del castell El terme del castell d’Aleny es documenta per primera vegada en el testament d’Oliver, redactat l’any 1082, en el qual deixava a Sant Vicenç de Cardona el castell d’Aleny No és fins a aquesta data que la canònica de Sant Vicenç de Cardona entrà en possessió del castell d’Aleny, i també de la seva església, per la qual cosa s’ha de considerar una interpolació posterior l’esment…
Joan Prats i Vallès
Art
Música
Promotor d’activitats artístiques.
Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…
,
Guillem de Vallseca
Història del dret
Doctor en lleis.
Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb…
Castell de Boldú (la Fuliola)
Art romànic
La primera referència al lloc de Boldú es remunta al 20 de juny del 1080, en què el comte Ermengol IV concedí a Ponç Dalmau l’alou o quadra de Boldú, dins el comtat d’Urgell, al Mascançà, a l’indret que els sarraïns anomenaven Lavandera Segons es dedueix de la donació de la Fuliola, Ponç Dalmau ja era a Boldú el mes de gener del 1080 En aquest lloc Ponç Dalmau erigí un castell, documentat més tardanament Diversos senyors tingueren drets al terme i per això es fa difícil resseguir-ne la història Al segle XIII el castell i el terme de Boldú apareix en mans dels Almenara També per aquests…
Necròpoli de les Rocasses del Soler (Biosca)
Art romànic
Situació Sepultura excavada a la roca, la més ben conservada de les tres que formen la necròpoli EFS Aquesta necròpoli se situa a l’oest de Lloberola i va ser descoberta per Jaume Coberó Mapa 34-13 329 Situació 31TCG638387 S’hi pot accedir seguint la pista que comunica Biosca amb Lloberola Abans d’arribar a aquesta darrera població, a poc menys d’1 km, trobem a l’esquerra, a la zona del Soler, una petita elevació rocosa on hi ha les tombes Al seu peu hi ha referències d’haver-se trobat tombes de lloses en un camp abans erm Necròpoli Es tracta de tres sepultures…
Sant Joan de l’Erm (Montferrer i Castellbò)
Malgrat els vestigis arquitectònics que resten de l’antic santuari i les fotografies que se’n conserven del començament del segle, abans del seu enrunament, no es pot dir, amb tota seguretat, que es tracta de vestigis d’un edifici de factura medieval es pot suposar que els seus orígens eren alt-medïevals, tot i que la documentació de l’època aporta escasses dades sobre aquest santuari hospital La referència més vella que se li atribueix és el testament del 994 del vescomte Guillem, senyor de Castellbò, quan fa un llegat a l’església de Sant Joan “ qui est in Castro Leoni …” bé podria referir-…