Sant Miquel d’Aleny (Calonge de Segarra)

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Aleny. Inicialment tingué funcions parroquials, però les perdé més tard. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, que també era senyor del castell.

El terme del castell d’Aleny es documenta per primera vegada en el testament d’Oliver, redactat l’any 1082, en el qual deixava a Sant Vicenç de Cardona el castell d’Aleny. No és fins a aquesta data que la canònica de Sant Vicenç de Cardona entrà en possessió del castell d’Aleny, i també de la seva església, per la qual cosa s’ha de considerar una interpolació posterior l’esment que se’n fa en l’acta de consagració de l’església de Sant Vicenç de Cardona de l’any 1040, on en una còpia del segle XII es feia constar la possessió del castell d’Aleny, de la seva església i de la vila (tal com va copiar Villanueva), però no hi consta en l’acta de consagració original.

Abans, entre el 1025 i el 1050, consta l’existència de la parròquia d’Aleny (Eleno) en una llista de parròquies del bisbat de Vic que es pot datar entre aquests dos anys.

L’advocació de l’església consta en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154; entre les possessions de la canònica de Cardona hi figura l’església de Sant Miquel d’Aleny amb el seu castell.

Les funcions parroquials es continuen documentant a mitjan segle XII. Després, i sense que se’n conegui el motiu, deixà de ser parròquia i passà a dependre de Sant Pere d’Arç com a sufragània. Això es degué produir abans del 1331, ja que aquest any el bisbe Galceran Sacosta visità aquest sector i no consta que visités la parròquia d’Aleny, ni tampoc en les visites posteriors, la qual cosa vol dir que ja s’havia passat a sufragània de Sant Pere d’Arç, que és la situació que es troba en l’actualitat.