Resultats de la cerca
Es mostren 9878 resultats
Unió Colomenca d’Atletisme
Atletisme
Club d’atletisme de Santa Coloma de Gramenet.
Fou fundat el 1995 per la fusió dels dos clubs d’atletisme que hi havia a la ciutat, l’Atlétiko Santa Coloma, creat el 1965, i el Corredors de Fons, creat el 1985 d’una escissió del primer Prengué el relleu de les dues entitats en l’organització del cros Antoni Amorós i la cursa de les Dues Pedres També organitza la Mitja Marató de Santa Coloma i la Milla Urbana Gestiona l’Escola Colomenca d’Atletisme Promou la construcció d’unes pistes reglamentàries de material sintètic i 400 m de corda a la zona esportiva municipal de Can Zam
Pere Ricart Biot

Pere Ricart Biot
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta i dirigent esportiu.
Fou campió d’Espanya de llançament de disc 1941 i campió de Catalunya de llançament de pes 1934, de disc 1936, 1940, 1941, 1942, 1945 i de martell 1941 Baté el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb una selecció universitària de Barcelona 1934, cinc vegades el rècord català de pes 1936 i sis vegades el de disc 1941 Posteriorment, fou president de la Federació Catalana d’Atletisme 1948-49 i del Júnior FC, on practicà l’hoquei sobre herba com a jugador i àrbitre, i contribuí decisivament a la construcció de les installacions de Sant Cugat del Vallès
Narcís Casas Devesa

Narcís Casas Devesa
Museu Colet
Esquí
Excursionisme
Excursionista i esquiador.
Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya
Ruïnes del Salt del Llop (Roses)
Art romànic
Situació Els vestigis d’un antic edifici es troben en un planell de la serra de Rodes, uns 200 m al nord-est del mas d’en Caussa, avui deshabitat, al caire d’un abrupte vessant que davalla vers el fondal de la capçalera de la riera de la Trencada, prop del cingle del Sant del Llop, que ha donat nom al paratge Mapa 259M781 Situació 31TEG179812 Pels encontorns del mas d’en Caussa i el proper mas dels Arbres passava el vell camí de Roses a Cadaqués Actualment, el millor recorregut per arribar-hi és seguir, des de Roses, la carretera de Cadaqués pel coll de la Perafita Poc abans d’arribar al coll…
Sant Climent del mas de la Torre (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Petita església de Sant Climent, que presidia un antic nucli, ara despoblat i ruïnós ECSA – M Anglada L’església queda al costat de migjorn en una cota 250 m més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 m d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls Mapa 34–10215 Situació 31TCG668942 S’hi arriba a través d’una pista, que surt d’Aravell,…
Casa forta de Peramola
Art romànic
Situació Antiga fortalesa al sud de Peramola, utilitzada com a habitatge fins a mitjan segle passat ECSA - V Roca Aquesta fortificació, coneguda popularment com la Torre dels Moros, es troba als afores del poble de Peramola, al mig d’unes terres de conreu al sud del nucli urbà Mapa 34-11291 Situació 31TCG567573 A Peramola, a la plaça de Josep Roca, agafarem el carrer del Raval, d’on surt el camí que passa el torrent de Peramola i que ens portarà a uns camps on s’alça l’esmentada torre, situada a uns 500 m de Peramola Història No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació, que…
Mare de Déu de Serenyà (Soriguera)
Art romànic
Situació Interior de la nau, cobert de vegetació, que impedeix de veure l’obertura de l’absis ECSA - A Roig Les ruïnes de l’església de Serenyà són situades damunt d’un esperó rocallós, al nord-est del poble d’Arcalís Mapa 33-10214 Situació 31TCG435917 Per a arribar-hi, cal entrar al poble d’Arcalís i seguir un antic camí de bast, a trams empedrat, que surt del costat mateix de l’església parroquial després d’uns 45 minuts de marxa per aquest camí, s’arriba al costat de l’esperó on s’alcen les ruïnes de l’església Per a accedir-hi cal agafar un corriol a mà esquerra que mena directament ARD…
Casa forta de Vilesa (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Un dels angles d’aquest antic casal fortalesa, d’època i història poc conegudes ECSA - J Bolòs Casa forta situada a prop de Baén, al mig d’un bosc, en un vessant, prop de la carena Mapa 33-11252 Situació 31TCG431872 Abans d’arribar a Baén, en un pla, hi ha una recta després, en un revolt, es pot veure a mà dreta una masia abandonada amb un portal amb un arc de mig punt A uns centenars de metres, entremig del bosc, hi ha la torre, que es pot veure amb dificultat per damunt dels arbres des de prop de la masia JBM-JJBR Història Malauradament, no hi ha notícies històriques sobre aquesta…
Torre d’Espot
Art romànic
Situació La torre d'Espot, una de les més ben conservades i de construcció més acurada de tot el Pallars Sobirà ECSA - J Bolòs Torre, anomenada dels Moros, situada en el vessant obac de la muntanya, sobre el poble d’Espot, al costat del torrent de Peguera Permet de controlar la població i part de la seva vall Mapa 33-9181 Situació 31TCH428156 Si travessem el poble d’Espot i després agafem la carretera que mena a Superespot, passarem, abans de travessar una torrentera, per sota la torre, a la qual podem anar sense gaire dificultat JBM-JJBR Història No es coneixen referències…
Casal de Rama (Ripoll)
Art romànic
Aquest casal es trobava situat en terme de Ripoll, prop del terme del castell de Pena, tocant al riu Ter, aigües amunt de la vila de Ripoll, prop de Ribamala Inicialment el lloc no tenia cap fortalesa vers l’any 1275 s’inicià un primer intent de fortificar el lloc de Rama, però els feudataris del monestir de Sant Joan de les Abadesses havien destruït la construcció allegant que era massa prop del castell de Pena i li faria la competència De nou l’any 1298 hom emprengué una nova fortificació, que altra vegada fou deturada Fou l’any 1316, quan les obres foren represes d’una manera accelerada El…