Situació
Els vestigis d’un antic edifici es troben en un planell de la serra de Rodes, uns 200 m al nord-est del mas d’en Caussa, avui deshabitat, al caire d’un abrupte vessant que davalla vers el fondal de la capçalera de la riera de la Trencada, prop del cingle del Sant del Llop, que ha donat nom al paratge.
Mapa: 259M781. Situació: 31TEG179812.
Pels encontorns del mas d’en Caussa i el proper mas dels Arbres passava el vell camí de Roses a Cadaqués. Actualment, el millor recorregut per arribar-hi és seguir, des de Roses, la carretera de Cadaqués pel coll de la Perafita. Poc abans d’arribar al coll cal agafar el camí asfaltat del destacament militar del Pení i, cosa d’1 km abans d’arribar-hi, seguir un camí de terra, poc transitable, que porta a aquests masos.
Història
No hi ha notícies històriques que es puguin relacionar d’una manera indubtable amb aquest antic edifici.
L’estudi dels topònims de les donacions i les confirmacions dels dominis territorials de Sant Pere de Rodes ha donat indicis de la possible identificació d’aquestes restes amb el “casal de Salvador”, documentat al segle X; hom ho apunta simplement com a hipòtesi de treball(*). El “casale de Salvatore” ja apareix entre els límits dels grans alous cedits al monestir pel comte Gausfred l’any 974. L’al·lusió es repeteix en les confirm ions dels papes Benet VI, del mateix any 974, i Joan XV, de l’any 990, i també en el precepte reial de Lotari, de l’any 982(*).
Ruïnes
Les ruïnes tenen avui l’aspecte d’un gran munt de pedruscall, prop d’un destacat aflorament natural de llicorella. Aquest rocam i altres de més reduïts serviren d’assentament de paret o per adossar-hi sectors de la construcció.
Entre les pedres caigudes hom pot veure el traçat dels murs perimetrals, sobretot a migdia i a ponent. També hi ha altres murs a l’interior que formaven compartiments rectangulars de diferents mides. Al sud-est és possible que hi hagués un petit cos que sobresortia en planta. És en aquest sector de l’edifici on són visibles els fragments més grossos de paraments, ja que hi ha trams de murs que es drecen en una alçada màxima de 80 cm; a la resta de la construcció són sempre encara més enrunats. El gruix dels murs es de 80 cm gairebé pertot, si bé hi ha alguna paret interior una mica menys ampla.
És difícil precisar exactament les dimensions de l’edifici. De manera aproximada feia uns 25 × 15 m, i la planta era trapezial. La construcció és de pedres posades en sec, amb reble intern. Hom utilitzà lloses de llicorella de la mateixa contrada, sense treballar, més aviat grosses i allargades, que foren col·locades c osament, ben ajustades i posades planes, si bé esporàdicament hi ha algun rengle de lloses inclinades. Als angles foren utilitzades pedres més grosses i de més gruix, escollides, que es col·locaren al llarg i de través.
Entorn de l’edifici apareixen, superficialment, bocins de terrissa grisa i groguenca, amb molt desgreix bast.
És molt possible que aquest “casal” s’hagi de datar a l’època alt-medieval o als segles immediatament anteriors.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2A. Ed., Notes a la segona edició, Pàg. 607.