Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Joaquim Vidal i Perpinyà
Economia
Empresari, mecenes i polític.
L’any 1997 fundà la Societat Comercial Precal, dedicada al negoci de la distribució en supermercats, a partir de cinc establiments de la cadena de capital familiar Valvi, creada l’any 1976 El 2003 l’empresa recuperà el nom original i passà a denominar-se Valvi Alimentació i Serveis, i esdevingué una de les primeres empreses de distribució de les comarques gironines L’any 2011, juntament amb Miquel Alimentació Grup, propietat de l’empresari Ramon Miquel i Ballart , fundà la societat mercantil Miservi de Supermercats, amb l’objectiu d’explotar conjuntament supermercats de la marca SPAR a les…
Segona Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a París el 1889, com a reconstrucció de la Primera Internacional.
A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i una altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la…
Gramont
Llinatge feudal.
Originari del burg de Gramont, al Lapurdi Baixa Navarra, sobre el riu Biduze, entre Donapaleu Saint-Palais i Vidàshon Bidache, que senyorejà les baronies de Guíshon Guiche, adquirida el 1485, Bergoelh i Escós i tingué una participació política molt activa i important en totes les lluites de Bigorra, Bearn, Gascunya i Navarra en aquest regne, principalment, els Gramont capitanejaren la facció dels partidaris del rei Joan II de Catalunya-Aragó agramontès Gabriel de Gramont mort el 1534, fill de Roger de Gramont i d’Elionor de Bearn, fou bisbe de Coserans, de Tarba i de Poitiers,…
Grailly
Llinatge francès originari de la senyoria de Grailly (avui Grilli), que posseïa des del sXII.
Al final del s XIII adquirí el vescomtat de Benauges Gascunya Joan I de Grailly , senyor de Grailly, vescomte de Benauges i Castilhon, que era senescal de Guiena pel rei EduardI d’Anglaterra al moment del desafiament entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou 1283, tenia ordres del rei anglès de no permetre l’encontre i de lliurar la ciutat al rei de França Malgrat tot, Pere II es presentà al camp disfressat i al final es donà a conèixer al de Grailly El seu fill i successor Joan II de Grailly es casà amb Blanca de Foix Llur fill Pere I de Grailly , vescomte de Benauges…
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació
© Fototeca.cat
Nom amb el qual és conegut un brodat (de 3,65 per 4,70 m) de la fi del segle XI o del començament del XII, conservat al museu de la catedral de Girona.
Hom li atribueix una alçada original gairebé el doble de l’actual Se'n conserva la meitat superior, centrada per dos cercles concèntrics el menor conté la imatge típica del Pantocràtor, i el major és dividit en vuit parts desiguals però simètriques que completen iconogràficament, i amb l’ajuda d’algunes citacions, una síntesi dels dos primers capítols del Gènesi , amb les allegories dels quatre vents a les parts lliures Voreja tot aquest conjunt una ampla sanefa dividida en compartiments, on hi ha allegories i representacions, entre d’altres, de l’any, les estacions, Samsó, Abel, el riu Geó,…
la Cerda
Família castellana eixida de la casa reial de Castella.
Formada per Ferran de Castella mort el 1275, conegut amb el sobrenom d' El de la Cerda , primogènit baró d’Alfons X, i pels seus fills, Alfons de la Cerda i Ferran de la Cerda a la península Ibèrica i de Castella o d’Espanya, a França, coneguts com els infants de la Cerda Refugiats als dominis de Pere II de Catalunya-Aragó 1277 arran de les lluites per a la successió a la corona castellana, foren emprats per Pere II i pels seus fills Alfons II i Jaume II com a arma per a obtenir avantatges, especialment la sobirania del regne de Múrcia, ja fos diplomàticament, ja fos sostenint…
Jordi Tardà i Castells
Música
Promotor musical, col·leccionista i periodista musical.
De molt jove començà a colleccionar discos i a organitzar concerts A vint-i-un anys treballà amb el promotor Gay Mercader i participà en les gestions per al primer concert a l’Estat espanyol dels The Rolling Stones , grup al qual entrevistà dues vegades 1976 i 1982 L’any 1983 començà a treballar a Catalunya Ràdio i el 1985 començà a presentar i dirigir el programa propi Tarda Tardà en aquesta emissora i posteriorment al canal iCat, que acabava sempre amb la frase "paraula de Stone" El programa s'emeté ininterrompudament amb periodicitat setmanal fins pràcticament la seva mort…
Joan Duran i Ferret
Política
Polític i sindicalista.
El 1890 fundà la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges El 1893 fou delegat en el segon Congrés de la Federació d’Obrers Agrícoles celebrat a Vilafranca del Penedès, i el 1896 aconseguí que la Societat fos la primera del sector en ingressar a la Unió General de Treballadors Arran de l’organització de la vaga del 1909 que donà lloc a la Setmana Tràgica, fou empresonat cinc mesos Molt proper a Pablo Iglesias , n’organitzà la visita a Sitges setembre del 1910 i fou el principal representant de l’Agrupació Socialista local Impulsà la construcció de la Casa del Poble de Sitges, inaugurada el…
Josep Maria Costa i Molinari
Psiquiatria
Medicina
Psiquiatre i neuròleg.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia l’any 1955, diploma extraordinari en Psicologia Aplicada i Psicotècnia 1959, i doctor el 1972 amb la tesi Anàlisi factorial de la percepció taquistoscòpica , del 1957 al 1970 treballà a l’Institut Mental de la Santa Creu de Sant Andreu Barcelona L’any 1973 obtingué per concurs la plaça de director de l’Institut Municipal de Psiquiatria, que exercí fins el 2002 Professor encarregat de curs 1969, catedràtic interí 1972 i catedràtic numerari de Psiquiatria i Psicologia Mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990, d’on fou director dels Programes de…
Joan Maria Nin i Gènova

Joan Maria Nin i Gènova
© La Caixa
Economia
Economista i advocat.
Estudià a la Universitat de Deusto i és màster en lleis per la London School of Economics and Political Sciences Començà la seva carrera a l’antic Banco Hispano Americano, del qual fou director internacional el 1980 En 1978-1980 formà part de l'equip del ministeri per les negociacions amb les Comunitats Europees Després de la constitució del Banco Central Hispano el 1992, en fou nomenat director general i territorial de Catalunya i, en fusionar-se aquesta entitat amb el Banco de Santander, passà a formar part de la comissió directiva de l’entitat, fins el 2002 Aquest any s'…