Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Santa Maria Magdalena (Lleida)
Art romànic
Aquesta església parroquial era situada en un raval a llevant del turó de la Suda El caràcter menestral d’aquest barri facilità el seu ràpid creixement És documentat des del 1154, en què s’esmenta el raval “ dicitur Villanova, ad portam de Corbins ” La primera menció de l’església de Santa Maria Magdalena és de l’any 1163, en una donació feta per Pere del Talladell a favor d’un tal Joan de Santa Maria Magdalena L’any 1168 hom sap que aquest Joan de Santa Maria havia de pagar un cens de 12 diners per habitar a l’església de Santa Maria Magdalena Aquest mateix any l’església apareix relacionada…
Lluís Alcanyís
Medicina
Literatura catalana
Catedràtic de medicina i poeta.
Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l’…
,
Guifré II de Barcelona
Guifre II de Barcelona en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó, d’inici del segle XV
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona, de Girona (Guifré III) i d’Osona (897-911), fill i successor de Guifré I.
Tutelà el seu germà petit Sunyer, a qui fou atribuït Besalú En accedir al tron era ja casat amb Garsenda, de la qual tingué només una filla, Riquilda, que es casà abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona En morir Guifré I, els seus estats romangueren profundament trasbalsats i la mateixa ciutat de Barcelona, davant l’amenaça sarraïna, havia hagut d’ésser evacuada El mateix comte sembla residir llavors a Girona El retorn dels carolingis a la mort del rei Odó i el perill sarraí donaren lloc, durant el seu govern, a un reforçament dels lligams de submissió a França El comte sembla haver…
Carlos Ghosn
Economia
Alt executiu de nacionalitat brasilera, francesa i libanesa.
De família d’immigrants libanesos, als sis anys retornà a Beirut, on fou educat en un ambient poliglot i cosmopolita Graduat en enginyeria per l’École Polytechnique 1974 i l’École des Mines 1978 de París, inicià la trajectòria professional a Michelin El 1983 retornà al Brasil per fer-se càrrec de la secció sud-americana de la multinacional, i el 1988 passà a la dels Estats Units, de la qual el 1990 aconseguí la presidència El 1996 passà a Renault , que sotmeté a una profunda reestructuració prioritzant la dràstica reducció de costos i situà com a empresa capdavantera de vendes de la…
Tallarol emmascarat
Àrea de nidificació del tallarol emmascarat Sylvia hortensis als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol emmascarat és un ocell estival que nia escassament a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A Andorra es coneix una observació al final del maig de 1889, data ja molt tardana per a la migració, i a les Balears hi ha dades de nidificació del segle passat i el començament d’aquest, però actualment tan sols és accidental en migració El pas de primavera s’inicia al començament d’abril i acaba la primera desena de maig, i el pas de tardor comença al…
Boscarla dels joncs
La boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus és un ocell escàs als Països Catalans, que podem veure en petit nombre als aiguamolls, durant les migracions Marcella Chinchilla La boscarla dels joncs és un ocell escàs que es presenta regularment a les zones humides dels Països Catalans durant els viatges d’anada i tornada entre els seus quarters d’hivernada africans i les seves àrees de cria, situades al centre i el N d’Europa A la Catalunya Nord és considerada una espècie molt escassa en canvi, a la resta del Principat i al País Valencià és més regular i freqüent, així com a Mallorca i…
Bec de serra petit
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
Èider
L’èider Somateria mollissima és un ànec poc vist al nostre país, però molt característic per les seves dimensions, ja que és un ocell gros, de fins a 58 cm, i per la qualitat del seu plomatge, que forneix el material del qual es fan els famosos edredons A la fotografia s’aprecia el color gairebé negre del plomatge, tret del dors i el pit, d’un individu mascle, i el plomatge marronós ratllat de negre de les femelles Albert Martínez Ànec marí típic del litoral atlàntic del N d’Europa i, especialment, del Bàltic, on es troba el gruix de la població nidificadora europea A l’hivern ocupa les…
Nigèria 2012
Estat
El president Goodluck Jonathan, elegit a l’abril del 2011, es va enfrontar, sense gaire èxit, a les accions de Boko Haram "l’educació occidental és un pecat", en llengua haussa, un grup que reclama una aplicació estricta de la llei islàmica i que manté vincles amb al-Qaida Boko Haram va cometre nombrosos atemptats contra installacions governamentals i esglésies en diversos estats del nord del país, de majoria musulmana Alguns dels atacs més mortífers els va perpetrar al gener a l’estat de Kano, contra esglésies i locals cristians, els quals van causar la mort de com a mínim 185 persones Una…
Paulilles
Llogaret
Llogaret del municipi de Portvendres (Rosselló), fins a mitjan segle XX del de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d’Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba a la mar.
El 1885 hi fou construïda la primera fàbrica de dinamita de França, dedicada a la producció d’explosius per a ús civil fins al 1984, que fou clausurada El 2008 finalitzaren els treballs de rehabilitació de l’indret de Paulilles, on l’enginyer suec Alfred Nobel installà la primera fàbrica de dinamita i explosius a l’estat francès S’hi obrí al públic un espai museístic, la Casa del Paratge, sobre la història de la fàbrica Nobel i el procés de fabricació dels explosius L’any 2011 entrà a formar part de la xarxa “Grand Site de France” com a indret d’especial interès i…