Àrea de nidificació del tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
El tallarol emmascarat és un ocell estival que nia escassament a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià. A Andorra es coneix una observació al final del maig de 1889, data ja molt tardana per a la migració, i a les Balears hi ha dades de nidificació del segle passat i el començament d’aquest, però actualment tan sols és accidental en migració.
El pas de primavera s’inicia al començament d’abril i acaba la primera desena de maig, i el pas de tardor comença al juliol i es perllonga fins al setembre. Les primeres postes es troben ja al final d’abril, encara que la majoria no cria fins el maig i els darrers nius amb ous es veuen al començament de juliol.
El tallarol emmascarat és un ocell de la terra baixa, que nia des del nivell de la mar fins als 700 m d’altitud. Viu en les zones amb vegetació arbòria o arbustiva alta en formacions poc denses; per exemple, es troba als alzinars o a les suredes molt aclarides, a les màquies arbrades o altes també aclarides, a les pinedes joves i obertes, als jardins, horts, vergers i, principalment, a les plantacions d’arbres de secà, sobretot els olivets.
Pel que fa a la quantitat d’exemplars d’aquesta espècie, es disposa d’informació del segle passat o del començament d’aquest, que deixa ben palesa una gran abundància, situació que contrasta amb la relativa raresa actual. Així, per exemple, Vayreda el dóna com a nidificador molt comú a la província de Girona al final del segle passat; per aquesta època també era freqüent al Maresme, d’on ara quasi ha desaparegut. Semblantment, al Penedès era una espècie molt abundant, encara a mitjan d’aquest segle, i ara es pot considerar rara. Aquesta mateixa tendència també s’ha detectat al País Valencià (on abundava als olivets i als camps de tarongers i ara és ben escassa) i a les Illes, on sembla que niava, almenys ocasionalment, fins al començament d’aquest segle, i ara només és accidental en pas.