Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Gai Asini Pol·lió
Història
Literatura
Polític i escriptor romà.
Collaborador de Cèsar, estigué amb ell a la batalla de Munda i, mort aquest, lluità contra Sext Pompeu Marc Antoni el féu legat de la Gàllia Transpadana, on s’encarregà de repartir les terres als soldats Hi preservà, però, una possessió de Virgili, i per aquest motiu, lloant-lo alhora per haver participat en l’establiment de la pau de Bríndisi 40 aC, el poeta li dedicà la seva ègloga quarta Encara lluità victoriós contra els parts 39 aC, però aleshores trencà amb Marc Antoni i es retirà a escriure Entre les seves obres, poètiques, dramàtiques, etc, la més important, avui perduda…
Alfons Goya Díez
Boxa
Entrenador de boxa.
El 1924 ingressà a l’Sporting Boxing Club, on entrenà sota les ordres de Pepe Comas S’inicià en la formació i l’entrenament el 1926 com a ajudant de l’expúgil i tècnic Pere Sáez Entre els seus deixebles destacaren campions d’Espanya i d’Europa, com Josep Micó, Estanislau Llàcer, Josep Lluís Martínez, Lluís Romero, Bob Allotey, Agustí Senín, Antoni Casado o Antoni Torres Dirigí també l’SBC Pertanyé a l’Agrupació de Preparadors de Catalunya El 1974 fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit Pugilístic de la Federació Espanyola de Boxa El seu fill Alfons també…
Creu de Sant Jordi 1982-1990

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1982 i el 1990.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1982 Persones Lola Anglada i Sarriera Ramon Aramon i Serra Enric Bagué i Garriga Agustí Bartra i Lleonart Antoni Bergós i Massó Moisès Broggi i Vallès Josep M de Casacuberta i Roger Antoni Cumella i Serret Ramon Faus i Esteve Eusebi Güell i Jover Lluís Llach i Grande Josep Mainar i Pons Marià Manent i Cisa Victorià Muñoz i Oms Raimon Noguera i Guzman Josep Riba i Ortínez Lluís Solé i Sabarís Joan Triadú i Font Joan Ainaud i de Lasarte Andreu Alfaro i Hernàndez Josep Alsina i Bofill Miquel Batllori i Munné…
Els Serra, a l'Ametlla de Merola
Mateu Serra i Tauran Un vapor a Vilassar de Dalt La família Serra Mateu Serra i Tauran 1811-81 era fill d’una família pagesa establerta de temps a Vilassar de Dalt Aquesta població del Maresme, a mitjan segle XIX, compaginava agricultura amb indústria Els pagesos de Vilassar produïen blat, ordi, vi, patates, maduixes, hortalisses i "una semilla, llamada vulgarmente sabonetas, que sirve para cuentas de rosarios y es exclusiva del país" Diccionario de Madoz El poble és també industrial I mono-industrial perquè tots els que ho són es dediquen a la filatura i el tissatge del cotó El 1842 hi ha…
Esteve Canals i Guerau
Botiguer de draps i fabricant.
El 1709 fou sancionat pel fet de vendre teixits deficientment tenyits Vers el 1738, associat amb Antoni Serra Antoni Serra i Companyia, installà prop del portal Nou una manufactura d’indianes que fou probablement la primera de la península Ibèrica Mort el seu soci, s’uní al seu parent Bonaventura Canet La societat disposava el 1741 d’una dotzena de telers i fou autoritzada a importar cotó de Malta pagant la meitat dels drets, i a emprar el títol de fàbrica reial En la fabricació d’indianes utilitzà tècnics i artistes, algun dels quals era estranger El 1746 l’…
Sant Genís de les Heures (Perafita)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Pere de Perafita Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que deixà a Sant Genís de les Heures dos sous De la capella primitiva no queda rastre i fou substituïda per una altra sota l’advocació de Sant Antoni abat, també situada prop del mas Heures com la primera no sabem si aquesta església es trobava en el mateix lloc, ja que es desconeix l’emplaçament de la capella de Sant Genís L’any 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja…
Art
Cinematografia
Revista artística d’avantguarda editada a Lleida durant els anys 1933 i 1934 i dirigida pel tipògraf, dissenyador gràfic i dibuixant Enric Crous i Vidal.
Sorgí d’un nucli d’artistes intellectuals integrat també pel crític Antoni Bonet, els pintors Josep Viola i Antoni Garcia i Lamolla, l’escultor Leandre Cristòfol, l’arquitecte Manuel Cases, el filòleg Romà Amperi, l’escriptor Josep Comabella, el periodista Joan Baptista Xuriguera i els fotògrafs Oriol de Martí i Lluís Corbella Afins al surrealisme i a la poètica antiartística, s’interessaren especialment pel cinema, cosa que es reflectí en la publicació d’articles sobretot crítiques sobre films d’avantguarda soviètics, del surrealisme francès o de producció nord-…
Pere Agustí i Albanell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del vicecanceller Antoni Agustí , fou sagristà de la catedral de Lleida 1518-24, ardiaca de Benasc i prior de la catedral de Santa Maria de Roda Proposat per Carles V com a bisbe d’Elna 1544, fou nomenat, abans de prendre’n possessió, bisbe d’Osca i Jaca 1545 L’any següent anà a Trento i fou l’únic bisbe de la península Ibèrica que assistí a les tres etapes del Concili S’oposà enèrgicament que les sessions fossin transferides a Bolonya El 1562 anà a Lleida, on, a petició dels canonges, presidí en nom del seu germà Antoni , que n’era bisbe titular, un sínode…
gramàtica
Gramàtica
Ciència del llenguatge o estudi del sistema d’una llengua determinada.
La gramàtica grecollatina es fonamentà bàsicament en les categories de la lògica, sobretot aristotèlica, i tingué una orientació predominantment normativa Aquest caràcter lògic i normatiu persistí al llarg de les edats mitjana i moderna, fins a l’aparició de la nova lingüística, al s XIX filologia, Grammaire générale et raisonnée, lingüística A més, el terme gramàtica ha estat usat també tradicionalment en un sentit ampli que comprenia tots els aspectes de la lingüística moderna fonologia, morfologia, sintaxi, lexicologia Aquest sentit ampli, amb un nou contingut, és també el propi d’aquest…
La Sedera Reusense i els Pascual
Reus és una de les capitals de la indústria sedera a Catalunya, com ho és del cotó durant la primera meitat del segle XIX Però si en el cas d’aquesta fibra la tradició no pot allunyar-se gaire en el temps, quan es tracta de la seda, és de segles Anunci de la fàbrica de teixits de seda d'Antoni Pascual El Mercurio , 1924 El 1842, la viuda de Víctor Martí i Nieto tenia un establiment de teixits de seda amb mescla de cotó al carrer de la Presó de la ciutat de Barcelona Un altre de semblant era el de Ramon Martí i Companyia, que era probablement germà del difunt Víctor La seva…