Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb CA Bossi i I Pizzetti El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència Fou professor als conservatoris de Venècia 1933-40 i de Roma 1940-73, director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana 1944-46 i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959 Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme Escriví el tractat La tecnica dell’orchestra moderna…

A quinze anys entrà al monestir del Sant Sepulcre de Jerusalem El 711 fou nomenat metropolità de Creta, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, juntament amb el conreu de la poesia i la música Fou el primer poeta músic de l’Església Grega a utilitzar el cànon, bé com a creador bé com a reelaborador o difusor del gènere, i n’escrigué més de 100, entre els quals destaca el Gran Cànon , composició de més de 250 troparis cantada el dijous de la cinquena setmana de la quaresma Autor de nombroses oracions, se n’han publicades vint-i-dues, d’argument marià

Durant els primers temps de la seva activitat possiblement treballà sota el patronatge de sir Thomas Monson, juntament amb el compositor Thomas Campion D’aquesta època és el seu Book of Ayres 1601 Més tard, el 1603, fou nomenat llaütista de la cort del rei Jaume I Publicà arranjaments per a consort d’obres pròpies i també d’altres compositors en Lessons for consort 1609 A partir del 1609 participà en la creació d’una companyia d’actors infantils, Childrens of the Queen’s Revel, amb la qual continuà actiu almenys fins el 1617 Es mantingué en el servei reial fins la seva mort

Fill també d’un violoncellista, el 1754 entrà a formar part, com a segon violoncel, de l’orquestra de la cort de l’elector de Mannheim, dirigida per Johann Stamitz, amb el qual contribuí, juntament amb FX Richter, a afaiçonar l’ escola de Mannheim i a donar-li renom La inclusió d’elements populars en les seves composicions fou sovint bescantada pels crítics de l’època, que ho consideraren una frivolitat Tot i morir jove, la seva producció instrumental és abundant quaranta simfonies, cinc concerts per a violoncel, dos per a flauta, sis quartets, sis sonates en trio i una missa,…

Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el…

Les dedicatòries dels seus llibres de madrigals permeten conèixer dades de la seva vida que corresponen al període comprès entre el 1611 i el 1619, durant el qual fou actiu a Sicília, concretament a Palerm El 1615 fou nomenat director de música dels jesuïtes de Salemi De la seva producció destaca especialment Il pastor fido, secondo libro de’ madrigali 1619 S’hi pot observar l’estil depurat del compositor, com també l’habilitat i el virtuosisme en l’estil concertat Per la seva escriptura i expressivitat, Pari ocupa un lloc d’honor entre els millors madrigalistes sicilians de l’època, …

Emigrat als Estats Units el 1930, l’any 1951 començà els primers experiments en música electrònica, molt poc després que fos creat el parisenc Groupe de Recherche de Musique Concrète L’any 1959 fundà a Nova York el Centre per a la Música Electrònica de Columbia-Princeton juntament amb O Luening, M Babbitt i R Sessions La seva producció es pot dividir en música coral -inspirada en la tradició liturgicocoral russa del segle XIX de PI Cajkovskij i A Grecaninov- i música electrònica És també autor d’obres més convencionals, per a instruments de metall o piano, i per a cor Així mateix…

Juntament amb Eurípides i Sòfocles, és considerat un dels principals escriptors d’aquest gènere És autor de més de vuitanta obres teatrals de gèneres diversos, de les quals només s’han conservat vuit tragèdies Hi ha dubtes sobre l’execució de música en les tragèdies d’Èsquil Tanmateix, les nombroses referències musicals que contenen -des de l’esment directe d’instruments fins a les analogies amb modes i expressions musicals a través de les quals el cor o els personatges subratllen estats d’ànim, generalment lamentacions, o els intercanvis de natura ’coral’ entre ambdós- fan…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare i el 1932 continuà la seva formació musical a Cuba De nou a l’Estat espanyol el 1933, ingressà al Conservatori d’Oviedo El 1940 tornà a Cuba, país on, del 1942 al 1949, formà part del Grupo Renovación Musical, juntament amb compositors com A García Caturla, A Roldán i I Cervantes, i on es dedicà a la crítica musical, la docència i la composició Cultivà la música simfònica, coral, de cambra i per a veu solista Les seves Tres Versiones Sinfónicas 1954 foren premiades en el primer Festival Internacional de Caracas Algunes de les obres…

Després d’estudiar amb Theodor Müller, entrà a la Berlin Hochschule 1869-71, on treballà amb J Joachim Posteriorment estudià amb A Piatti i FA Kummer La seva activitat es concentrà, sobretot, en la interpretació de la música de cambra, com a membre del Hochberg Quartet i en substitució de Wilhelm Müller en el Joachim Quartet A més, fou un important intèrpret de viola de gamba Amic personal de J Brahms, aquest li dedicà la seva Segona sonata per a violoncel i piano , opus 99, i estrenà el seu Doble concert , opus 102, juntament amb Joachim Fou professor de violoncel a la Berlin…