Resultats de la cerca

Estudià cant a Copenhaguen, on fou deixeble de J Forsell Debutà el 1939 a l’Òpera Reial de la mateixa ciutat com a Ferrando Così fan tutte i un any després hi interpretà el paper titular de Faust Ch Gounod El 1946 fou contractat a Glyndebourne per a l’estrena de La violació de Lucrècia B Britten, al costat de P Pears Especialitzat en el repertori mozartià gràcies al refinament de la seva línia vocal i a l’estil del seu fraseig, representà gran part dels personatges per a tenor del compositor austríac i enregistrà diversos discos Es retirà per dedicar-se a l’ensenyament i feu…

En la música religiosa, es tracta quasi sempre de música per a orgue, sovint de caràcter improvisat, que s’interposa entre els versos d’un salm o entre les estrofes d’un himne o d’un coral En l’àmbit dramàtic, correspon usualment a fragments orquestrals no concertants El seu sentit és, en general, extensiu als termes de curtain tune o act tune , zwischenspiel , entreacte, intermedio i intermezzo Exemples d’interludis instrumentals es troben en la Simfonia en tres moviments i en els Moviments per a piano i orquestra d’I Stravinsky, com també en el Falstaff d’E Elgar Thomas Mace, en el seu…

Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300…

L’any 1948 Schaeffer havia fundat el Club d’Essai com a cèllula d’activitats experimentals dins de la ràdio francesa, que l’any 1951 fou reorganitzat com a Groupe de Recherche de Musique Concrète El seu collaborador principal en la tasca d’investigar les possibilitats que els nous recursos electrònics oferien a la creació musical fou Henry, però en algun moment de la història del grup en formaren part, o hi tingueren relacions, F Bayle, L Ferrari, E Varèse, I Xenakis o P Boulez Des del 1951 Henry fou el cap del grup, però l’any 1958 Schaeffer tornà a liderar-lo Els objectius s’…

Respecte de la generació anterior G Puccini, P Mascagni, R Leoncavallo, s’observa la creixent pèrdua d’importància de l’òpera com a gènere central de la música italiana Els principals representants de la Generazione dell’ottanta són F Alfano, A Casella, GF Malipiero, I Pizzetti i O Respighi, entre d’altres No formen, de cap manera, un grup unitari i entre ells hi ha sovint diferències tan grans com els punts que puguin tenir en comú, si no més La Società Italiana di Musica Moderna, creada per Casella l’any 1917, tingué com a membres la majoria dels compositors esmentats i durant…

on s i t són enters tals que s + t = n , les q i amb i variant d’1 a s són les coordenades generalitzades que tenen com a moments lineals les p i , les ξ j amb j variant d’1 a t són les coordenades generalitzades per a les quals, pel fet de no tenir un moment lineal fàcilment utilitzable, hom prefereix emprar les coordenades de velocitat generalitzades x j , i L és la funció de Lagrange del sistema Respecte a les coordenades q i , la funció de Routh és anàloga al hamiltonià i respecte a les ξ j , ho és al lagrangià Per tant La funció de Routh simplifica el problema que té…

Destacà com a intèrpret de violí des de molt jove i fou deixeble d’E del Pino i P Jofre Dedicat a la investigació sobre les diferents escoles i tècniques de violí, feu nombroses conferències i collaborà en publicacions i revistes Fou fundador i integrant de diverses agrupacions artístiques, i director i assessor d’importants entitats, algunes d’àmbit internacional A més, fou catedràtic al Conservatori del Liceu de Barcelona d’assignatures com història de la música i estètica, entre d’altres Els violinistes italians sis-centistes 1922, Sonates primitives italianes, franceses i…

Estudià composició a Würzburg 1881-87 i musicologia a Munic i Berlín 1883-87 Fou director del departament de música de la Biblioteca Estatal Bavaresa des del 1889 i professor de musicologia a la Universitat de Munic 1904-30 Fundador de l’Escola de Musicologia de Munic, edità Denkmäler der Tonkunst in Bayern 'Monuments de la música a Baviera', 1900-31 i "Neues Beethoven-Jahrbuch" 1924-42 S’interessà sobretot per la música del segle XVI i els classicistes vienesos Destacà amb l’estudi de Lassus i la publicació de les seves obres completes 1894-1927, amb FX Haberl Com a compositor té un estil…

Estudià al Conservatori de Lisboa, i posteriorment amplià la seva formació a Alemanya amb F Liszt i H von Bülow En vida fou molt cèlebre com a virtuós del piano, i fou destinatari d’obres importants per a aquest instrument, com les transcripcions de F Busoni de composicions originals de JS Bach Entre el 1919 i el 1938 fou director del Conservatori de Lisboa, i en la seva activitat com a concertista tocà en recitals sol i amb orquestra, i també fent música de cambra amb compositors tan eminents com E Ysaÿe i P Sarasate Les seves obres segueixen la tradició romàntica germànica i en…

Inicià els estudis de piano amb P Tintorer i posteriorment els amplià a París amb AF Marmontel i A Quidant De nou a Barcelona, exercí com a professor de piano al Conservatori del Liceu Com a pianista, era considerat un bon intèrpret de F Chopin, i fou un músic prestigiós a la Barcelona vuitcentista El 1888 participà activament en la fundació de l’Associació Musical de Barcelona Dirigí la revista "La Música Ilustrada Hispano-Americana", publicació que es mantingué fins el 1902 Pel que fa al vessant compositiu, Salvans escriví principalment repertori per a orquestra, amb obres com…