Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…

Situació i presentació És al sector sud-occidental de la comarca, a ponent de Montblanc, al punt d’unió dels corrents d’aigua que formen el Francolí, al NE de les muntanyes de Prades Limita al NW amb Fulleda de les Garrigues, al N amb Senan i amb el terme de Vallbona de les Monges aquest a l’Urgell, a l’E amb Blancafort i Montblanc, al S amb Montblanc i a l’W amb Vimbodí L’altitud màxima del terme és de 997 m a l’extrem de migdia la Pena, a les muntanyes de Prades, i pel sector N s’eleva a 804 m al tossal Gros L’anomenada falla de Poblet i el Francolí separen el terme en dues parts ben…

Situació Conjunt de les ruïnes d’aquesta abadia cistercenca, mig partides per la carretera que va de Prada al País de Salt pel coll de Jau ECSA - A Roura Les ruïnes de l’abadia cistercenca de Santa Maria de Clariana o de Jau es troben al NW del terme de Mosset, a llevant del coll de Jau 1 504 m d’altitud i a migdia de la serra d’Escales 1 724 m i del Tuc Dormidor 1 843 m s’alcen en un replà sobre l’alta vall de la Castellana, a uns 1130 m d’altitud L’indret és a la solana, dominant vers orient i migdia Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 41’ 3” - Long 2° 16’ 27” E Per a arribar-hi cal seguir la…

Situació Un dels escassos vestigis que resten del monestir ECSA - A Roura Els escassos vestigis d’aquest monestir es troben a la riba esquerra de l’Aude, al NW de l’actual poble de Sant Martin de Les, entre la carretera D-117 i el riu El monestir era emplaçat poc abans del gran engorjat de la Pèira-Les, que marca el límit de la Fenolleda Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 49′ 52″ N - Long 2° 13′ 25″ E Per a arribar-hi venint d’Atsat, cal prendre la carretera D-117 en direcció a Quilhan En arribar al poble de Sant Martin de Les, que és a la riba dreta del riu, cal continuar endavant A la sortida…

La introducció de la cultura arquitectònica cistercenca a Catalunya, arran de la construcció dels grans conjunts monàstics de Poblet i Santes Creus, va comportar un trencament bastant acusat amb la tradició romànica del segle XII i la introducció de novetats i de plantejaments que van tenir una incidència molt considerable en el procés de definició inicial de l’arquitectura gòtica catalana En un article anterior hem valorat les més significatives d’aquestes innovacions Aquí en volem posar de manifest la transcendència, els efectes i la important repercussió L’aportació arquitectònica del…

Desenvolupament enciclopèdic La inexistència d’una única teoria econòmica admesa per tota la comunitat científica és, al mateix temps, un obstacle i un repte estimulant per a aquesta disciplina A més, el caràcter obert de la major part de les economies reals fa difícil de fer una història econòmica que no sigui, simultàniament, local comarcal o urbana i europeoamericana o mundial Els inicis de la disciplina Antoni de Capmany L’origen de la història econòmica com a disciplina científica –i com a eina política– a l’àrea catalana són les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de…

Característic escut de l’abat Bartomeu Copons 1316-48, present arreu del monestir de Poblet on va intervenir F Bedmar Ens centrem tot seguit en l’estudi de l’arquitectura monàstica i canonical als segles XIV i XV, específicament la no mendicant, que completa l’àmplia visió panoràmica de l’arquitectura religiosa del moment de plenitud del gòtic català, iniciada en el volum anterior amb l’estudi de les catedrals i continuada en aquest a través dels capítols relatius a les grans esglésies de tres naus que no són catedrals i a les esglésies parroquials i seculars d’una sola nau S’ha de dir, d’…

La visió que hom té del gòtic aranès és la d’un període de transició En un medi rural com la Vall d’Aran estava tan assolit i arrelat l’art romànic, de senzillesa i sentit arcaïtzants, que als segles XIV i XV sols podem parlar d’un romànic evolucionat vers formes goticitzants Quan hi sobrevingué una segona època d’esplendor, durant el segle XVI, l’estil gòtic, ja esgotat, mancat de forces i d’inspiració, hagué de deixar pas a un puixant Renaixement, especialment vistent en les arts sumptuàries i en les obres civils araneses El gòtic de l’Aran també s’explica i està condicionat pels…

El rebliment d’embassaments, com aquest que quedà 1956 pràcticament ple per les aportacions sòlides del Vinalopó Baix Vinalopó és una de les conseqüències negatives dels fenòmens erosius C Roquero És freqüent que després d’unes pluges els rierols i les rieres portin aigua marronosa, color que és causat per la càrrega sòlida transportada L’aigua arrossega les partícules que es troben lliures a la superfície del terreny, que seran més susceptibles a l’erosió com menys coberta vegetal tingui el sòl i com més intensa sigui la pluja En conservació de sòls es fan servir els conceptes d’…

Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix progressivament cap a…