Resultats de la cerca
Es mostren 2970 resultats
Maria Dolors Vives i Rodón

Maria Dolors Vives i Rodón
© FONS PERE RIBALTA - ARXIU D. VIVES
Aeronàutica
Aviadora.
Durant la dècada de 1930 freqüentà l’aeròdrom del Prat Fou membre fundadora de l’Aeroclub Popular de Barcelona 1933 i alumna de l’escola d’aviació Progreso Al febrer del 1934 es convertí en la segona catalana que obtingué el títol de pilot, seguint les passes de Mari Pepa Colomer El 1935 assumí tasques directives dins l’aeroclub i poc després en fou escollida presidenta 1936 A l’abril del 1936 fou la primera catalana que obtingué el títol B de pilot de vol sense motor El 21 de juliol de 1936 fou mobilitzada com a alferes d’aviació Després de la Guerra Civil no tornà a volar A Reus es creà l’…
Antoni Vallespinosa
Antoni Vallespinosa
© Fototeca.cat
Cristianisme
Pastor anglicà.
Antic seminarista, s’interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar 1861 i a Birkenhead Liverpool per estudiar-hi teologia anglicana El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per fer proselitisme entre els espanyols residents El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella fundà El Eco Protestante 1869 i obrí una llibreria religiosa Les dificultats econòmiques l’obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer d’Aragó, de Barcelona És autor de Memorias de un protestante español
Josep de Segarra i de Baldric
Historiografia
Historiador.
Fill d’un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Segarra i Gassol Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Deixà inèdit un interessant poema català en octaves, Cant a l’hermosura , i publicà Compendio de la historia de la España transfretana 1766 i Historia del origen y fundación del Sagrado Orden de los Siervos de María y de sus siete beatos fundadores 1777, que traduí de l’italià Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs
Antoni Palau i Térmens
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837 Fundà la Revista Católica 1844 i publicà obres piadoses i apologètiques com La Revolución, el gobierno y las monjas 1850 Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona Bisbe de Vic 1854, inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona
Manuel González i Alba
Història
Polític.
Estudià a Marsella, però en esclatar la Primera Guerra Mundial hagué de tornar a Barcelona Fou acusat de collaboració en els fets de Prats de Molló i fou empresonat Ingressà al Bloc Obrer i Camperol i fundà Les Edicions de l'Arc de Barà , que publicà obres de caràcter socialista Treballà en qüestions filològiques com a deixeble de Pompeu Fabra Ingressà al Partit Català Proletari i el 6 d’octubre fou ferit al local del CADCI morí poc després
Rafael Ferrer
Cristianisme
Jesuïta.
Passà com a missioner al Perú el 1593, i evangelitzà 1602 el sector dels indis cofanes , al nord-est de Quito, on fundà poblats, explorà el territori i féu diversos treballs sobre la llengua i els costums Fou assassinat en una revolta
Ramon Bonet i Vallverdú
Música
Organista i compositor.
Fou organista des del 1860 a la catedral de Tarragona Afavorí el moviment wagnerià i el conreu de la cançó tradicional catalana Compongué un bon nombre d’obres de música d’església, la sarsuela Moisés y Aarón i altres obres Escriví diversos mètodes de solfeig, piano i música vocal
Rafael Miracle i Cesat
Farmàcia
Farmacèutic.
Publicà Prontuario manual de la provincia de Barcelona 1835 i Guía estadística y manual de Barcelona 1836, en collaboració amb Pere Felip Monlau
Pere Mialet i Rabadà
Literatura catalana
Escriptor.
Fou redactor de La Publicitat i de La Humanitat , i collaborador de L’Opinió , Mirador , Lluita de Valls 1931-33, etc Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva 1951, Melodia discordant i Canvi de ruta 1953
Ramon Valls i Plana

Ramon Valls i Plana (fotografia de 1978)
© Família Valls
Filosofia
Filòsof.
Formació Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina