Resultats de la cerca

El 1965 se’n feu la primera convocatòria i en les tres primeres edicions, d’àmbit purament local, guanyà Josep Rovira El 1970 se n’amplià l’abast a tot el territori català i per als cineastes locals es creà el premi Pedra de l’Encant Amorós Ballester guanyà la cinquena convocatòria i Lambert Botey i Jordi Pagès guanyaren la local L’any següent només es concedí el Pedra de l’Encant a l’Elan Diert Cooperativa de Films Antoni Morera guanyà la següent convocatòria La novena edició canvià del tot les bases i el premi també s’atorgà a treballs escrits, a films en 16 mm o en vídeo el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ricard Bofill Barcelona GUIÓ José Agustín Goytisolo, Salvador Clotas FOTOGRAFIA Joan Amorós color, normal MUNTATGE Maricel SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano, Modesto Fernández, Marcelo Rubal, JLuis Argüello, Jesús Sastre Sinopsi Assaig fílmic que, en paraules de Bofill, es plantejà com una reflexió adjacent "sobre la fràgil línia divisòria que separa la creativitat de la follia" Producció La incursió més rellevant de R Bofill en la realització cinematogràfica fou aquest únic llarg signat collectivament pel Departament de Recerca del…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JEsteva, JJordà FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Joan Lluís Oliver, Ramon Quadreny MÚSICA Marco Rossi i Adam Group, Eddy, Os Duques SO Miquel Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano Ella, Carmen Romero, Romy , Enrique Irazoqui Ell, Hannie van Zantwyk, Luis Ciges, Jaume Picas, JJordà, Susan Holmqvist i la veu de Julián Mateos ESTRENA Barcelona, 10111967, Madrid, 01101968 PREMIS Pesaro 1967 Pentagrama d’or a la música original, MRossi Sinopsi La cinta mostra l’inici…

El poble de Freixenet de Segarra és situat al sector occidental del municipi L’indret fou conquerit, com molts altres nuclis veïns, vers mitjan segle XI, època en què es procedí a la colonització del territori dels voltants de Cervera Les primeres mencions del castell de Freixenet daten dels anys 1064 i 1085, quan consta que el seu terme confrontava amb el del proper castell d’Amorós Molt probablement fou a la darreria del segle XI o a l’inici del XII quan del lloc de Freixenet sorgí una família del mateix nom, la qual devia tenir la castlania de la fortalesa de Freixenet com a…

Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora del poble…

És una reinterpretació positivista i local, de gran intensitat poètica, de l’estereotip literari de l’avar Caracteritzat en el físic i el temperament amb les fórmules de la bête humaine de Zola rata, fura, aranya, felí, d’orígens obscurs, coquí, miserable i misteriós en els costums i en la seva fosca intimitat, viu obsessionat per la possessió física de diners —per la riquesa en ella mateixa— i per la por de ser robat La seva despietada usura i la insociabilitat extrema li donen una reputació negativa i en fan un marginat a Pratbell Inserit en el marc històric de la industrialització a mitjan…

Ja el 1859 Marià Aguiló havia organitzat un certamen literari, on foren premiats Víctor Balaguer, Teodor Llorente i Vicent WQuerol Bilingües des del principi —d’acord amb la trajectòria política i cultural de l’entitat organitzadora—, esdevingueren molt aviat un acte social, únic signe d’activitat de Lo Rat Penat Entre els mantenidors cal citar Fèlix Pizcueta 1879, Víctor Balaguer 1880, Ciril Amorós 1888, Francesc Pi i Margall 1891, representat per VBlasco i Ibáñez, Lluís Cebrian i Mezquita 1892, Joan Alcover 1900, Josep Sanchis i Sivera 1902, Teodor Llorente 1905, Rafael…

Vida i obra Militar de professió Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera Maó Durant el primer terç del segle XX desenvolupà una intensa activitat cultural a l’Ateneu de Maó, del qual fou membre des de la seva fundació 1905 i secretari Com a historiador fou autodidacte Collaborà a la Revista de Menorca , publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 i on publicà cent articles…

Fins a la renovació dels estatuts el 1984, el nom oficial fou en castellà Publicà la collecció “Rosa de Reus” En l’actualitat disposa d’uns 400 socis subscriptors Inicialment en foren impulsors i en dugueren la direcció inicial Josep Iglésies i Salvador Vila-seca La presidència fou ocupada successivament per Gaietà Vilella, Salvador Vilaseca, Maria Lluïsa Vilaseca, Ramon Amigó i Pere Anguera Fins l’any 2002 ha publicat 111 volums, d’una mitjana de 250 pàgines L’activitat editorial, l’única de l’AER, se centra en obres d’alta investigació, malgrat alguna concessió inicial a la divulgació o a…

Exercí de rector a les poblacions de Benissivà 1902 –la Vall de Gallinera– i Carlet 1908 Obtingué per oposició la plaça de canonge arxiver i bibliotecari a la catedral de València l’any 1912, en produir-se la vacant de l’historiador Roc Chabàs i Llorens Es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on exercí la càtedra L’any 1928, publicà el Catálogo descriptivo de los códices de la Catedral de Valencia a Madrid, obra que fou reeditada a València el 1943, corregida i notablement augmentada, amb un pròleg del Rvd P León Amorós També…