Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
lactari
Micologia
Nom donat a diversos bolets micorrizògens del gènere Lactarius, de la família de les russulàcies, de barret sovint deprimit i carn granelluda, amb tubs laticífers que, en els llocs ferits, exsuden un làtex de colors diversos.
flota d’alzina
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 15 cm d’alt de color groc, però falb o bru al centre del barret, el qual presenta una gran quantitat de metxes falbes o brunes.
La carn, de color blanc, no és hidròfana Es fa en alzinars i rouredes, on forma flotes denses
cameta de perdiu
Cameta de perdiu
dexternienhaus (CC BY-NC 4.0)
Micologia
Petit bolet, de la família de les higroforàcies, de barret vermell amb blens bruns, pla, d’1 a 2 cm de diàmetre, i cama del mateix color, groga a la base, propi de molleres de muntanya.
gírgola d’olivera
gírgola d’olivera
Marjan Kustera (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret poc o molt en forma d’embut, sec i setinat, de color groc de safrà a carbassa, que pot atènyer de 10 a 14 cm de diàmetre.
Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània
genitiu
Lingüística i sociolingüística
Cas de les llengües indoeuropees que, bàsicament, determina el substantiu (al: «das Haus des Mannes», ‘la casa de l’home’; angl: «John’s hat», ‘el barret d’en Joan’; llat: «domus patris», ‘la casa del pare’).
En llatí hom estableix entre el genitiu i el terme determinat una relació gramatical no especificada, que pot cobrir totes les significacions dels altres casos i que hom detalla valent-se de la semàntica del context partitiva, possessiva, etc Per a Benveniste, el genitiu és el resultat de transposar un sintagma verbal relació nom-verb o verb-nom a sintagma nominal relació nom-nom així hom explica l’ambigüitat dels genititus “objectiu” patientia doloris i “subjectiu” patientia animi Les llengües romàniques no heretaren aquest cas, que ja al s I hom començava a substituir per les…
bolet de noguer
bolet de noguer
Beloradew (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gran bolet de soca, de la família de les poliporàcies, de barret reniforme o circular, groguenc i cobert d’esquames marrons, amb tubs grossos, irregulars, decurrents sobre el peu, que és excèntric i negrós a la base.
A la primavera apareix en flotes sobre freixes i altres planifolis, els quals parasita Quan és tendre és comestible, però poc apreciat
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,
carboner
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant
carboner gros
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret estès, primer grisenc i després negrós, de 6 a 12 cm de diàmetre, làmines molt gruixudes i espaiades, aviat ennegrides a partir de l’aresta, i cama curta i gruixuda.
La carn, dura i fràgil, de color blanc, pren aviat una coloració vermella i després negra És molt abundant als boscs de muntanya, i no té valor culinari
escarlet blanc
Escarlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret de 4 a 10 cm d’amplada, al principi convex i després estès, blanc però sovint engroguit al centre, de superfície llisa i seca, amb làmines blanques, decurrents i espaiades.
La carn és espessa i molt dura Fa olor de fruita Apareix principalment a les rouredes i fagedes