Resultats de la cerca

Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de poesia…

Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’Eduardo Milewicz Kamchatka 2002…

A catorze anys realitzà dues cintes d’animació dibuixades sobre pellícula de 9,5 mm Feu la fotografia de dos curts de Sergi Schaaff, Ella, él y el deporte 1955 i Aplicación Mala 1956, del grup La Gente Joven del Cine Amateur, i collaborà com a tècnic en el rodatge del curt d’animació Quién se ríe de quién 1954, Josep Maria Blanco Fundà el Cineclub Bonanova 1957-68 que acollí el Seminari Universitari de Cinematografia 1967, i participà activament en l’Escola de Cinematografia Aixelà que el seguí Collaborà i programà cineclubs durant anys, i illustrà a la impremta del seu pare els…

Llicenciat en medicina el 1969, el 1972 obtingué l’especialització en oncologia i radioteràpia Exercí professionalment la docència i com a metge fou un dels més destacats representants de l’especialitat al seu país Membre del Partido Socialista, del 1990 al 1994 fou alcalde de Montevideo per la coalició d’esquerres Frente Amplio, i en les eleccions del 1994 fou candidat per aquesta formació a la presidència del país, enfrontat a Julio Maria Sanguinetti , del Partido Colorado, càrrec que no obtingué El 1996 substituí Liber Seregni al capdavant del Frente Amplio En les eleccions del 1999 fou…

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…

Rebesneta de l’escriptor veneçolà Eduardo Blanco , es formà com a enginyera industrial a la Universitat Catòlica Andrés Bello i obtingué una especialització en finances a l’Institut d’Estudis Superiors d’Administració IESA Ha exercit com a professora de gestió de recursos humans a la Universitat Catòlica Andrés Bello i ha estat membre de diverses juntes directives empresarials Diputada per l’estat de Miranda —amb la quantitat més gran de vots registrada fins aleshores— a l’Assemblea Nacional de Veneçuela entre el 2011 i el 2014, aquest darrer any fou destituïda del càrrec després…

Signava Sebastià Sánchez-Juan De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excellent corrector de català Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit Amb el pseudònim de David Cristià , publicà un contundent Segon manifest futurista català contra l’extensió del tifisme en la literatura El seu primer llibre, Fluid 1924, és d’una avantguarda experimental i primerenca És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, collaborà a L’Amic de les Arts  i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo Convertit al catolicisme,…

Inauguració de l’ampliació del canal de Panamà © Embajada de Panamá en Francia El 26 de juny es va inaugurar oficialment l’ampliació del canal de Panamà En aquest context, el creixement econòmic va conti nuar sent elevat i sostingut, amb un augment del PIB entorn del 5%, gràcies al bon comportament dels sectors de transports i comunicacions, així com dels serveis financers En l’àmbit polític, un dels afers més rellevants va ser la demanda d’extradició sobre l’expresident Martinelli, que l’any anterior havia fugit del país cap als Estats Units en el moment que el Tribunal Suprem va acceptar a…

Vida Ingressà a l’edat de nou anys al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Miró, i harmonia amb Antonio Aguado, a més dels cursos de solfeig Tothom parlava de la gran facilitat de Chueca per a la composició, una naturalitat que en bona mesura el feu despreocupar d’adquirir grans coneixements tècnics, ja que la desimboltura per a trobar melodies populars i gracioses li ho suplia Com d’altres músics de l’època, realitzà altres estudis Chueca inicià la carrera de medicina, impulsat per la família, sense cap mena de vocació, i es passava més temps als billars que a les aules Durant…

Vida A catorze anys abandonà els estudis per dedicar-se al cinema Entrà al començament dels Estudis Orphea Film com a ajudant d’operador, i aprengué tots els oficis rere la càmera fins a realitzar el curt documental Grumetes 1934, amb l’ajuda del seu principal collaborador a partir de llavors, Armand Seville Després feu de segon operador en diverses cintes i rodà el curt Artistas precoces 1935 Durant la guerra i la primera postguerra, collaborà amb diversos ministeris fent tasques relacionades amb el cinema i treballà al "Noticiario Nacional" del Departament Nacional de Cinematografia 1937-40…