Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
L’escultura romana de bronze i altres materials
Normalment, l’escultura de bronze i altres metalls més nobles durava poc en el seu lloc d’origen, atès el caràcter valuós d’aquests materials, susceptibles de ser fosos i transformats Per aquesta raó, no hi ha gaires restes escultòriques metàlliques, i la troballa de peces de mida natural és sempre excepcional, tot i que n’hi havia força als paisatges romans, tant urbans com rurals Si la durada de les estàtues de bronze no acostumava a ser gaire llarga, encara ho era menys la d’aquelles que eren recobertes d’una làmina d’or n’ha sobreviscut només un fragment molt petit a Empúries Cal destacar…
Ángela Molina Tejedor

Àngela Molina
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de C Fernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat en relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de J Camino, La ciutat cremada 1975-76 d’A Ribas, Camada negra 1977 de M Gutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de R Franco, Cet obscur objet du désir 1978 de L…
Setantí
Família de mercaders, originaris de la ciutat italiana de Lucca, establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.
El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d…
handbol platja

Partit corresponent al Campionat de Catalunya d’handbol platja femení
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Modalitat d’handbol que juguen dos equips de quatre jugadors cadascun sobre un terreny de joc de sorra de platja (27×12m)
Dividit en dues àrees rectangulars de 6×12 m, amb unes porteries de 3×2 m Les mides del terreny de joc faciliten evitar el bot, dificultós a causa de la irregularitat del terreny, i afavoreixen un joc molt dinàmic La durada del partit és de 20 min, dividits en dos temps de 10 amb un descans entremig de 5 min Presenta una sèrie de característiques reglamentàries específiques que impliquen un joc ràpid i espectacular Les més significatives són que cada equip disposa d’un jugador, amb una indumentària diferent de la resta dels seus companys, que fa el paper de porter en defensa i d’especialista…
Sant Daniel
Veïnat
Veïnat del municipi de Calonge de Mar (Baix Empordà), a 1 km de la costa, prop del terme de Palamós.
Aleny

Vista general d'Aleny
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), situat a 660 m alt., 2,5 km al N de Calaf.
Situat en un petit puig proper a la carretera, ocupa el lloc de l’antic castell Elenio, existent el 1085 El lloc fou cedit al monestir de Sant Vicenç de Cardona En el fogatjament del 1381 es diu que Aleny, de la parròquia de Sant Pere Salarç, és de l’abat de Cardona i té 3 focs S'ha suposat que el vell castell es devia trobar a l’indret del gran casal de Can Ferrers, que ocupa el lloc dominant del puig, però no s’endevina cap resta medieval La capella de Sant Miquel d’Aleny, sufragània tradicional de Sant Pesselaç, és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanaret d’espadanya que no…
el Baix Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues comarques en què és dividit l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, la Bisbal d’Empordà Hom l’anomena popularment l’ Empordanet La part plana de la comarca és essencialment la depressió de l’Empordà, formada per la conca baixa del Ter i gairebé tota la del Daró consta d’un sector d’aiguamolls llaunes , que rebutjaren el poblament fins a la colonització arrossera, i dels fondals de l’interior Una fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós el corredor de Palafrugell, seguit per la riera d’Aubí Una altra fossa, més petita, enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de Guíxols la vall d’Aro Dins…
Bibliografia sobre fongs i líquens
MIXOMICETS Obres generals de consulta Alexopoulos, C J 1973 «The Myxomycetes» In G C Ainsworth F K Sparrow i A S Sussman eds «The fungi», vol 4B, p 39-60 Academic Press, Nova York Bonner, J T 1967 «The cellular slime molds» Princeton University Press, Princeton Emoto, Y 1977 «The Myxomycetes of Japan» Sangyo Tosho Publishing Co, Tokio 263 p Gray, W D i C J Alexopoulos 1968 «Biology of the Myxomycetes» Ronald Press Co, Nova York López-Sànchez, E, M Honrubia, E Gracia i F J Gea 1987 «Revisión bibliográfica sobre la biología de los Mixomicetos» Serie Micológica, Univ de Múrcia Karling, J S 1968…
els Quadrells

Vista general dels Quadrells
© CIC-Moià
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de la Molsosa (Solsonès), vora el límit amb el terme de Calonge de Segarra (Anoia).
Col·lectiu Calongí de Progrés
Partit polític
Partit local de Calonge inscrit al març de 1995 i impulsat per Amadeu Serch (secretari general) i Francisco Javier Ruiz (vocal).
En les eleccions municipals de 1991 obtingué 268 vots 10,8% i 1 regidoren les de 1995, 290 vots 10,0% i 1 regi-dor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina