Resultats de la cerca

Estudià a València amb L Magenti, a París amb V Perlemuter i a Viena amb A Brendel Ha estat premiat en el Concurs GB Viotti de Vercelli, el Concurs Internacional de Piano de Jaén, el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols i el Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli a Seregno Ha actuat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de la RTVE, l’Orquestra Nacional de França, la Simfònica de Londres i l’English Chamber Orchestra, entre d’altres Amb aquesta darrera enregistrà un CD dedicat a J Turina i M de Falla Darrerament ha tocat amb l’…

A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514, Fernando de Peñalosa 1470…

Els salts d’aigua amb què els rius apalatxians salven el desnivell són aprofitats per a la producció d’energia hidroelèctrica, la qual cosa ha donat lloc al naixement de centres industrials Filadèlfia, Baltimore, Richmond

Situació i presentació El terme municipal és al NE del massís muntanyós de Rocacorba, que envolta l’estany pels sectors meridional i occidental serres de Camós i de Sant Patllari, en termes de Camós i de Porqueres respectivament El límit nord-oriental passa vora el pla de la Bruguera i continua seguint parcialment el traçat de la riera de Garrumbert, que separa el terme del municipi de Fontcoberta La riba oriental de l’estany de Banyoles conforma el límit amb el terme de Porqueres i al S coincideix en gran part amb el camí antic d’Olot a Girona, que separa el municipi del veïnat de Miànigues…

Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera Baixa, el…

Es matriculà al Conservatori de Caen, on fou alumne de Fernand Blachet 1933-38 Continuà els estudis amb Auguste Périer al Conservatori de París, on obtingué un primer premi de clarinet el 1939 Del 1941 al 1950 formà part de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, l’Orquestra de Ràdio París i l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard A partir de la dècada dels cinquanta inicià la carrera de solista, al llarg de la qual recuperà obres per a clarinet poc freqüents en les programacions, com ara algunes peces de F Devienne, G Rossini o JM Molter Combinà la carrera de concertista amb les classes…

Inicià els estudis musicals a Tudela i posteriorment els continuà a Pamplona i a Madrid, ciutat on fou alumne de José del Hierro i de Conrado del Campo Guanyador el 1923 del Premi de Roma de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, es traslladà a Itàlia, on estudià amb GF Malipiero fins el 1927 A partir del 1928 formà part de l’anomenat Grup dels Vuit -format per Rodolfo i Ernesto Halffter, Rosa García Ascot, Juan José Mantecón, Salvador Bacarisse, Julián Bautista i Gustavo Pittaluga-, que aspirava a una renovació de la música espanyola basant-se en els nous estils europeus, representats…

Estudià viola i composició a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, després d’un breu període com a instrumentista, inicià la seva formació com a director d’orquestra amb B Molinari Debutà el 1944 als Concerts Simfònics de Santa Cecília, i en teatre ho feu a Bèrgam el 1950 dirigint La Traviata A la mateixa època dirigí les orquestres de la RAI de Roma i Milà 1945-52 L’any 1952 debutà amb La vida breve de M de Falla a la Scala, teatre del qual fou director musical entre el 1953 i el 1956 El 1960 realitzà una primera gira pels EUA i el Japó Després d’haver estat director de l’…

Hom no obté, generalment, els acetals derivats de les cetones anomenats, abans, cetals per condensació directa, excepte quan són utilitzats poliols, els quals donen acetals heterocíclics Quan la reacció directa falla, els acetals poden ésser obtinguts a partir d’aldehids o cetones i d’èsters ortofòrmics Els que deriven de l’acetaldehid són fabricats industrialment per addició catalítica d’un alcohol sobre l’acetilè o un èter vinílic Hom obté, en aquest darrer cas, acetals mixts els quals resulten també del bescanvi entre un acetal i un alcohol Els acetals són estables en medi…

Conegut com a Sagi-Barba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagi i Barba  i de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí Extrem esquerre, ingressà al Futbol Club Barcelona el 1915 procedent del juvenil del New Catalònia i debutà amb el primer equip el 19 de març de 1917 Hi romangué fins la temporada 1918-19, en què es retirà L’edició 1921-22 retornà al Barça i esdevingué un dels pilars de l’anomenada Edat d’Or del club, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys vint, amb Samitier, Alcàntara, Zamora, etc Es retirà definitivament la temporada 1931-32…