Resultats de la cerca
Es mostren 428 resultats
L'Auxiliar de la Indústria, SA
El projecte de L’Auxiliar de la Indústria, SA, és del 1852, però es constituí el 1853 Primer calia presentar un projecte a l’administració, esperar l’autorització i aleshores constituir la societat davant de notari L’empresa es va autoritzar per Decret de 29 de juny de 1853 El capital era de 6 000 000 de rals o 300 000 duros, distribuït en 3 000 accions de 100 duros cadascuna Es va desemborsar tot el capital i la societat s’emmarcà dintre de la vintena llarga de societats anònimes que cotitzaven a la Borsa de Barcelona El seu domicili social era al número 116 del carrer del Carme d’aquesta…
Banc de Catalunya (1881-1892)
La constitució Aquest primer Banc de Catalunya —cap relació amb el d’Evarist Fàbregas i els germans Recasens— es constituí a Barcelona el 16 d’abril de 1881 Els promotors es proposen crear una “ sociedad anónima de crédito que contribuya al desarrollo y fomento de las empresas de interés público y sirva a la necesidad que se siente de un auxilio a la industria y al comercio ” de l’escriptura de constitució S’estableix un capital de 40 milions de pessetes, representat per 80 000 accions de 500 pessetes cadascuna En un primer moment es desemborsarà el 25% del capital subscrit, o sigui deu…
Carmel Navarro i Llombart
Literatura catalana
Periodisme
Història
Escriptor, periodista i historiador.
Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i La calúmnia castigada un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…
, ,
Santa Maria de la Perxa (la Cabanassa)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, fou el temple de l’hospital bastit al coll de la Perxa, al límit entre la Cerdanya i el Conflent El pelegrí o el viatger de l’edat mitjana que, pel Conflent, pujava a la Cerdanya, trobava al peu del camí, al final de la penosa ascensió, l’hospital de Santa Maria de la Perxa El coll de la Perxa, que als documents llatins pren el nom de portus de Pertica el port de la Perxa, era d’accés difícil durant l’hivern El nom li venia de les perxes plantades al sòl i que eren destinades a guiar el viatger sobre la neu S’hi arribava per la strata…
Sant Joan Baptista del Catllar
Art romànic
L’església parroquial del poble del Catllar es troba al bell mig de la vila El lloc del Catllar formava part del terme d’Ullastrell, dit després de Montoliu, segons una escriptura datada l’any 1060, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació del puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, en propi alou, a Bernat Amat de Claramunt i la seva muller Arsenda Posteriorment, el terme i castell del Catllar era integrat dins el territori cedit per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066 Els Montoliu senyorejaren el Catllar fins a mitjan segle XIV Malgrat tenir…
Vilatge del Vilot de Sucs (Lleida)
Art romànic
Situació Restes de l’antic poblat, descobert l’any 1966 al tossal del Vilot ECSA-JI Rodríguez L’antic poblat del Vilot, que correspon al primitiu nucli de Sucs, és situat dalt d’un turó a llevant de l’actual poble de Sucs, el qual és situat a ponent de Lleida, molt proper a la Clamor Salada Mapa 31-14 358 Situació 31TCG851202 Per a arribar a Sucs des de Lleida cal agafar la carretera N-240 en direcció a Almacelles, i un cop fets uns 12 km cal desviar-se per una carretera local a mà esquerra, que al cap de 6 km deixa al poble de Sucs, el qual fou bastit al final dels anys quaranta per l’…
Cristòfor Taltabull i Balaguer

Cristòfor Taltabull i Balaguer
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositor i pedagog.
Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Múnic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…
,
Santa Maria de Plandogau (Oliola)
Art romànic
Situació Interior de l'església, on és visible la volta de canó de la nau i l'obertura de l'absis ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà del poble de Plandogau, situat prop de la carretera de Ponts a Cervera JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG515368 Història No s’han localitzat fins ara notícies històriques documentals del passat medieval d’aquest indret ni de la seva església parroquial tanmateix, sabem que en època moderna, al segle XVII, el lloc de Plandogau restava inclòs dins la vegueria d’Agramunt i era del comte de Santa Coloma MLIR Església És un edifici…
La península del cap de Creus
La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…
Santa Maria dels Àngels del convent dels franciscans (Perpinyà)
Art romànic
La capella de la Mare de Déu dels Àngels és situada a l’actual carrer del mariscal Foch És, avui, el darrer vestigi del convent dels franciscans de Perpinyà Sembla que aquest convent fou una de les primeres fundacions de l’orde hom considera establert que sant Francesc anà, almenys, dues vegades a Perpinyà, tot fent camí com a pelegrí vers Santiago de Compostella Una notícia dels arxius de l’antiga família dels Grimau, burgesos perpinyanencs, esmentada per l’historiador Coll, fa referència a l’hospitalitat que aquesta família havia donat a sant Francesc en el seu pelegrinatge,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina