Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
Estenosi pilòrica
Patologia humana
Definició És anomenada estenosi pilòrica una estretor anormal del pílor, el sector de l’estómac que comunica amb l’intestí prim L’alteració pot ésser congènita, i en aquest cas es posa de manifest durant les primeres setmanes de vida, o bé es pot produir a conseqüència d’altres malalties de l’estómac, com ara úlcera pèptica o un tumor maligne L’estenosi pilòrica es manifesta inicialment amb dolor abdominal, vòmits intensos i reiterats que contenen restes alimentàries, i detenció del trànsit intestinal, amb absència de deposicions i d’emissió de ventositats Més endavant, igualment, si no es…
Nàusea i vòmit
Patologia humana
Hom anomena nàusea una sensació de necessitat o imminència d’expulsar el contingut estomacal a través de la cavitat bucal El vòmit consisteix en l’expulsió del contingut estomacal a través de la cavitat bucal Les nàusees i els vòmits són provocats pel desencadenament de contraccions anormals de la musculatura gàstrica i esofàgica que són anomenades antiperistàltiques perquè s’orienten en un sentit invers al de les contraccions peristàltiques En el cas de les nàusees, aquestes contraccions no arriben a ésser tan intenses per a provocar l’expulsió del contingut gàstric, com s’esdevé en el cas…
Dieta astringent o antidiarreica
La dieta astringent, o antidiarreica, és el règim dietètic que se sol recomanar quan, per diverses circumstàncies, es produeixen defecacions de major volum, freqüència i fluïdesa d’allò que és normal, és a dir, en cas de diarrea La diarrea pot ésser ocasionada per trastorns o circumstàncies de molt diversa índole Tanmateix, sempre és directament provocada i cursa amb un augment de la freqüència i/o intensitat de les contraccions de l’intestí La dieta astringent incideix precisament en aquest punt, ja que consisteix, bàsicament, en l’abstenció de tots aquells aliments que, d’una o d’altra…
àrac
Alimentació
Licor alcohòlic destil·lat, de 40° a 50°, d’origen oriental, que s’obté de la fermentació amb saba de palma o melassa de canya del suc que resulta de la germinació de l’arròs amb aigua.
Manuel Palau i Boix
Música
Compositor, director i musicòleg valencià.
Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de la mateixa…
La immunitat innata o inespecífica
Fisiologia humana
La immunitat innata , natural o inespecífica correspon a una sèrie de mecanismes defensius presents ja en el naixement, que constitueixen les primeres barreres de protecció davant els agents infecciosos Els mecanismes de la immunitat inespecífica, doncs, són destinats fonamentalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme, o bé a destruir-los en les primeres fases de la invasió, controlant-ne el desenvolupament abans que no hi causin alteracions En la immunitat innata intervenen molts mecanismes defensius, alguns dels quals ja han estat descrits detalladament en altres apartats…
ascidi
Anatomia vegetal
Òrgan digestiu propi d’algunes plantes insectívores ( Nepenthes, Sarracenia
, etc) que consisteix en una fulla transformada, tota ella o només el pecíol, en un recipient més o menys còncau o tubular, el qual conté un suc digestiu.
fatuix

Fatuix
CCMA
Gastronomia
Amanida elaborada amb hortalisses fresques, generalment tomàquet, enciam, cogombre i ceba, i amb trossos de pa de pita torrats o fregits, que es condimenta amb oli d’oliva, suc de llimona o vinagre, menta i julivert, típica del Pròxim Orient.
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…
Dolçor subterrània
Al senyor Andreas Sigismund Marggraf 1709-82, modest i plàcid apotecari berlinès de salut delicada, l’intrigava que algunes arrels fossin tan dolces Com que era un competent analista, molt reconegut i respectat pels seus contemporanis, decidí treure l’entrellat del misteri Es proposà d’aclarir si la dolçor de les diferents varietats de bleda-rave o d’escaravia era deguda a la mateixa mena de sucre que s’extreia de la canyamel o no Li costà, però se’n sortí I amb quines conseqüències Marggraf ideà un procediment d’extracció que consistia a tallar les arrels a làmines ben fines i fer-les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina