Resultats de la cerca

Situada a la desembocadura del Yarkon, a la costa mediterrània, és la ciutat més gran d’Israel Fundada el 1909 com a barri independent del poble àrab de Jafa , el 1948 es convertí en la capital del nou Estat d’Israel, fins que el 1950 fou traslladada a Jerusalem El creixement de la ciutat convertí Jafa en un barri de Tel-Aviv, i ambdós nuclis, el mateix 1950, es fusionaren en una única municipalitat que adoptà el nom de Tel-Aviv-Jafa , tot i que sovint és referenciada únicament com a  Tel-Aviv Principal focus econòmic del país Seu de la majoria d’ambaixades i consolats, hi ha concentrada la…

És situada a un kilòmetre i escaig de l’actual localitat turca de Selçuk De primer independent, en època hellenística formà part del regne de Pèrgam La seva estratègica situació de pont vers l’Orient feu d’Efes un important centre banquer i comercial Ciutat santa d’Àrtemis, hom li dedicà un temple Artemisi d’Efes En l’època romana, Efes es convertí en el centre administratiu de la província d’Àsia i lloc de residència del procònsol L’apòstol Pau feu d’aquesta ciutat el centre de les seves activitats durant gairebé tres anys i hi formà una de les més importants comunitats de l’Àsia Menor, a la…

Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al llarg de les…

Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985, en fou catedràtic d'Educació Comparada Des del 1999, exercí també la docència a la Universitat de Friburg Suïssa Centrà la seva recerca en la legislació i la política educativa i els seus resultats, i en l’anàlisi comparativa internacional dels sistemes educatius, temes sobre els quals fou autor o coautor de més de vint-i-cinc llibres i prop d’un centenar d’articles Membre del Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives i expert de la Xarxa Europea de Ciències Socials, fou director del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social i…

Estudià medicina, professió que compagina amb les activitats musicals Fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1957-63 i de les Joventuts Musicals d’Espanya 1963-2016 Així mateix, presidí la Federació Internacional de Joventuts Musicals 1983-92, any en què fou elegit president d’honor d’aquest organisme Prengué part molt activa en diverses iniciatives, com ara el Festival Internacional de Música de Barcelona 1963, la Fundació Pau Casals 1972, l’Associació Catalana de Compositors 1974, el Festival Internacional de Música de Cadaqués 1970, l’ Orquestra Ciutat de Barcelona 1967 i el…

Fundat per la UNESCO, el Comitè Científic per als Problemes del Medi Ambient SCOPE i la Unió Internacional de Ciències Biològiques IUBS, el 1996 s’hi uniren dos nous patrocinadors, el Consell Internacional per a la Ciència ICSU i la Unió Internacional de Societats Microbiològiques IUMS El 2001 començà la segona fase del programa, de la qual en resultà un pla científic publicat el 2002 que assenyalava tres àrees de treball descobrir la biodiversitat i predir-ne els canvis, estimar l’impacte dels canvis de biodiversitat en el funcionament dels l’ecosistemes i desenvolupar la…

Fundà, juntament amb Clara Garí 1989, el centre de creació d’art contemporani Côclea de Camallera Girona, i més tard 1993 l’Orquestra del Caos, que codirigeix amb Carlos Gómez És membre de nombroses associacions internacionals de recerca musical electroacústica Institut International de Musique Électroacoustique de Bourges, Cher, França laboratori de so i música del CIEJ de la Fundació “la Caixa” Associación de Música Electroacústica de España Collabora en nombroses universitats catalanes en temes referents al so en sistemes multimèdia UPF, UAB, UPC, entre d’altres És responsable del Festival…

Doctora en filologia catalana 1993, des del 2001 és professora de lingüística aplicada i morfologia a la Universitat de les Illes Balears, de la qual dirigí el Servei Lingüístic del 2011 al 2016 Des d’aquest any és coordinadora de Política Lingüística de la UIB Tècnica de projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació Institut d’Estudis Catalans des del 2008, els anys 2009-13 fou vicepresidenta del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, i posteriorment membre És autora dels estudis sociolingüístics La imposició de…

D’ençà del 1984, Catalunya hi és representada a través d’UNIMA España, entitat que federa les associacions nacionals i regionals de l’estat Impulsada per titellaires alemanys, francesos i txecs per tal de compartir experiències, fou constituïda oficialment a Praga al juny del 1929 en el decurs del I Congrés Internacional de Titelles Fins a la Segona Guerra Mundial celebrà congressos a París desembre del 1929, Lieja 1930 i Ljubljana 1933 La guerra i la postguerra en paralitzaren les activitats, que es reprengueren amb el V Congrés Praga, desembre del 1957, celebrat gràcies a la tenacitat de…

Estudià a l’Institut Nacional de Música de la seva ciutat natal El 1932 fou nomenat bibliotecari d’aquest centre, i el 1939 professor de folklore brasiler El 1934 fundà la "Revista Brasileira de Musica", i el 1943, el Centro de Pesquisas Folklóricas de l’Escola Nacional de Música Fou consultor de l’Organització d’Estats Americans a Washington El 1948 es traslladà a viure a París, on treballà, fins a la seva jubilació el 1965, com a especialista del programa musical de la UNESCO Fou l’encarregat dels cursos d’història de la música llatinoamericana de l’Institut d’Estudis Superiors…