Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Torregrossa W, Mollerussa NW, Golmés NE, Vilanova de Bellpuig E i amb un enclavament del terme de Juneda SW, Puiggròs S i Arbeca SE, aquests darrers de les Garrigues Va pertànyer al Segrià fins l’any 1988 En direcció NW, i prop de Miralcamp, circula el fondo de les Borgetes El poble de Miralcamp és l’únic nucli de població agrupada del terme Les principals partides són les del Fondo, els Vilars, Bellfort, la Plana, els Colls i el Pla Pel que fa a les comunicacions, una carretera local uneix el poble amb Mollerussa i continua vers el S fins a…

Situació Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior, pel costat de llevant R Viladés L’església de Sant Climent, tal com diu el topònim, es trobava dintre el recinte del castell, a l’actual mas del Castell, situat prop del torrent de l’Espunyola, afluent a la riera de Clarà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,4 — y 55,9 31 TCG 994559 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga Poc abans del quilòmetre 34 i a mà dreta hom trobarà un trencall que va a can Font i al Castell amb uns…

Situació L’església es troba assentada prop de la Soleia, al nord-est del poble de Castellar de N’Hug, damunt un espadat de roques Des de ponent i d’un tros lluny es veu ben bé la situació de la capella dalt d’una cinglera El seu entorn és desolat i abrupte Un paisatge típicament muntanyenc La rusticitat de l’església dona a aquest paratge una singular bellesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 21,5 — y 81,5 31 TDG 215815 Una vista aèria de la capella situada enmig del seu entorn i edificada al cim…

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…

Dues de les seves línies entraren en els rengles de la petita noblesa, mentre que la major part dels altres membres abandonaren també el comerç marítim, principalment amb l’Orient, que havia contribuït a fer llur fortuna, i figuraren entre els ciutadans honrats de Barcelona Un dels primers membres que destacaren fou Bernat , o Bertran , Marquet , que morí el 1257 en una revolta popular contra ell, per motius desconeguts, i que potser fou pare de Jaume Marquet i del vicealmirall Ramon Marquet Fills d’aquest foren Agnès Marquet , que, seduïda per Berenguer de Lacera, provocà tals discòrdies…

Ramon de Peralta participà en la conquesta de Lleida 1149, on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat, puix que un Guillem de Peralta , potser fill seu, figura en la llista d’hereus substituts del comte Ermengol VI mort el 1154 Descendents seus foren Sança de Peralta , que donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar 1180, el templer Guillem de Peralta , que fou comanador d’Alfambra, Novillas i Villel 1196 i de Cantavella, Montsó i Castellot 1201, i l’hereu del llinatge, Guillem de Peralta , que es distingí al servei del…

Situació Capçalera plana de bon carreu de la petita església, ara en ruïnes J Moner L’església de Sant Pere de l’antic lloc de Juïgues és al costat del mas Sobirà, conegut avui per Can Güell, al terme parroquial de Vilamarí, en una petita vall drenada pel torrent de Règalo, que és un afluent de la riera de la Farga Mapa L 39-12 296 Situació 31TDG877643 Per arribar-hi cal seguir, des de Banyoles, la carretera local que porta a Galliners des d’on es pot enllaçar amb la N-II per Vilademuls o bé per Bàscara A mig camí entre Vilavenut i Galliners a uns 3 km passat el poble de Vilavenut, a mà dreta…

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…

Situació Vista aèria de Sant Daniel de Girona, l’únic monestir de monges benedictines que subsisteix en el mateix lloc on fou fundat a l’inici del segle XI TAVISA El monestir femení de Sant Daniel és situat a la vall del mateix nom, a la riba dreta del riu Galligants, a uns 2 km del monestir de Sant Pere de Galligants, fora muralles de la ciutat de Girona Mapa L39-13334 Situació 31TDG868488 JAA Història Aquest és l’únic monestir benedictí femení d’època medieval que, juntament amb el de Sant Pere de les Puelles, de Barcelona, s’ha conservat fins avui A més es troba emplaçat al mateix lloc on…