Resultats de la cerca

Des del 881 regia la diòcesi en qualitat d’arxipreste, fins que fou consagrat per l’arquebisbe Teobard de Narbona Féu construir la nova catedral del vicus o raval d’Osona, que consagrà el 888 també consagrà els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i les esglésies de Tona, de Sant Martí del Congost, etc És el veritable endegador de la diòcesi reconquerida per Guifré el Pelós el 879 El 887 participà en el cisma d' Esclua , i el 889 obtingué del rei Ot de França un privilegi que li concedia drets fiscals a Vic i a Manresa, en detriment del comte Guifré Un nou…

Campdevànol Castell de Grats Campelles Castell de Campelles Coves fortificades de la Corba o de Ribes Camprodon Vila de Camprodon Castell de Camprodon Torre de Cavallera Castell de Creixenturi Gombrèn Castell de Mogrony Castell de Puigbò Castell de Mataplana Casa forta de Solanllong Fortalesa de Merolla o de Marolla Castell de Blancafort Les Llosses Castell de la Guàrdia Castell de Baborers Domus de Maçanós Castell de Palmerola Ogassa Castell de Pena Queralbs Torre de Queralbs Ribes de Freser Castell de Ribes Castell de Segura Ripoll Castell de Ripoll Vila de Ripoll Casal de Rama Castell de…

Noble i militar, fill de Ferran d’Aragó-Gurrea i de la comtessa de Luna, Joana d’Aragó i d’Alagó Fou governador dels Països Baixos 1675-80 i lloctinent de Catalunya 1688, on continuà la política d’apaivagament de les lluites entre els soldats de l’exèrcit reial i els pagesos, iniciada pel comte de Melgar Tanmateix es reproduïren les friccions, agreujades per la seva actitud despòtica Iniciada de nou la guerra amb França abril del 1689, el duc de Noailles entrà al Principat alhora que esclatava a la muntanya la commoció dels Gorretes la invasió agafà el lloctinent desprevingut i els francesos…

Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard, antic abat de…

Finestrals del claustre del monestir de Vallbona de les Monges Aquests finestrals de la galeria nord del claustre, amb nombrosos escuts amb les armes dels Anglesola, es van construir segurament durant el govern de les abadesses Berenguera o Sibilla d’Anglesola Només al segle XIV, les diferents branques d’aquest llinatge, senyor de les viles d’Anglesola i Bellpuig, entre molts altres llocs, van donar quatre abadesses al monestir Blanca 1294-1324, Berenguera 1348-77, Sibilla 1377-79 i Saurena 1379-92 Es tracta d’un cas força corrent de patrimonialització d’un càrrec a…

Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II Trunnus , amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà Es feu feudatari de la Santa Seu el 1077 acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els quals subjectà a grans abadies…

Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb E Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de…

L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de…

Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de…

Comprenia els llocs sotmesos a la jurisdicció de l’abat de Sant Joan de les Abadesses Ripollès la vila i el territori de Sant Joan, Sant Martí de Surroca, Ogassa, Tregurà, Sant Pau de Segúries, quatre parròquies de les valls de Bianya i de Beget, ja a la Garrotxa Sant Martí de Tornarissa o del Clot, Sant Ponç d’Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Salarca, i, més tard, el terme del castell de Llaés la Parròquia de Ripoll Fou creada pel rei davant l’oposició de l’abat de Sant Pere de Camprodon a admetre el veguer reial a la vila de Camprodon, però davant l’èxode de la gent de la vila…