Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines de…
citrul·linúria
Patologia humana
Malaltia hereditària del metabolisme dels aminoàcids en què la manca de l’enzim arginosuccínicosintetasa no permet la degradació de la citrul·lina que s’acumula a la sang i s’excreta per l’orina.
El procés va acompanyat d’alteracions en el desenvolupament corporal i de retard mental
repressió
Bioquímica
Mecanisme d’inhibició de la síntesi d’un determinat enzim a nivell genètic en un microorganisme, degut a la presència del producte final de la reacció que l’enzim catalitza (aminoàcids, purines i pirimidines).
Hom ha vist experimentalment que perquè el producte reprimeixi la formació dels seus enzims biosintètics és necessària la fixació prèvia amb l' aminoacil-ARN-sintetasa Aquesta repressió és molt específica per a cada reacció biosintètica i assegura eficaçment que l’organisme no malbarati energia en la síntesi d’enzims que, en aquell moment, no li són necessaris
cistinúria
Patologia humana
Malaltia hereditària de caràcter autosòmic recessiu, en què s’esdevé una eliminació urinària excessiva de cistina i d’aminoàcids bàsics (lisina, argigina i ornitina) a causa d’una alteració en llur reabsorció tubular renal.
L’excés de cistina en l’orina predisposa a la formació de càlculs, responsables de la síndrome que presenten els pacients
L’alimentació durant l’embaràs
Ciències de la salut
Mantenir una alimentació adequada és un factor fonamental perquè el procés de l’embaràs es desenvolupi harmònicament, tant per a la mateixa dona gestant com per al futur infant És evident que durant l’embaràs s’incrementen les necessitats nutritives de la gestant, ja que la formació de les estructures fetals requereix substàncies nutritives procedents de l’organisme matern i, per tant, de la seva alimentació Per tant, l’alimentació de la dona embarassada s’ha d’adaptar de manera que proporcioni tots els elements necessaris per al desenvolupament fetal si el fetus no rep aquests elements, es…
aldehid
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
(carbonil unit a un hidrogen).
Segons les regles de nomenclatura de la IUPAC, els aldehids alifàtics RCHO es designen afegint al nom de l’hidrocarbur RCH₃ el sufix -al , tot preservant la n etimològica p ex metà →metà- n -al, i els aldehids amb el grup funcional directament fixat a un sistema cíclic, afegint el sufix -carbaldehid al nom d’aquest Exemples 2-metilbutanal CH₃CH₂CHCH₃CHO ciclopentacarbaldehid Això no obstant, si la molècula conté un altre grup prioritari en nomenclatura, els aldehids es designen amb el prefix formil - Exemple àcid p -formilfenilacètic Quan l’àcid RCOOH porta un nom trivial, l’aldehid RCHO pot…
L’alimentació enteral per sonda
L’ alimentació enteral per sonda consisteix en l’administració d’aliments naturals o artificials per mitjà de diversos tipus de sondes que són introduïdes en el tub digestiu, generalment a l’altura de l’estómac o de l’intestí prim L’alimentació enteral per sonda s’indica en els individus que, per diverses circumstàncies, no poden dur a terme una alimentació convencional, però amb un aparell digestiu capacitat per a rebre els aliments a través d’una sonda, per a digerir-los i fer-los progressar al llarg de l’intestí i absorbir els nutrients que hi són continguts Les indicacions més freqüents d…
gramicidina
Farmàcia
Antibiòtic polipèptid ciclopeptídic produït pel Bacterium bacillus; existeix en diverses varietats: la gramicidina D, la J1 la J2 i la S, les quals es diferencien pel distint contingut en aminoàcids de la cadena polipeptídica.
És emprat en aplicacions tòpiques, a causa de la seva acció bacteriostàtica sobre els bacteris grampositius
Taxonomia, sistemàtica i filogènia
Introducció a la taxonomia, la sistemàtica i la filogènia Les espècies En la desena edició de Systema Naturae ‘Sistema natural’, del 1758, Carl von Linné va incloure la classificació de més de 4000 espècies d’animals i més de 7000 de plantes, en les quals, a més d’utilitzar els noms emprats en aquell moment, va afegir els noms binomials, que a poc a poc es van anar imposant entre la comunitat científica i que avui són tan familiars http//bibbildabofi/Linneana Per a poder establir relacions entre les diferents espècies i entre els grups taxonòmics d’ordre superior, com els gèneres, les…
La cèl·lula
La cèllula eucariota forma i estructura Una ceba és constituïda d’esquames carnoses i concèntriques anomenades bràctees, que contenen aigua i substàncies de reserva en abundància Si observem atentament entremig de les bràctees, trobarem una pell fina i transparent, que es pot treure fàcilment És com un tel, humit, aparentment homogeni quan s’observa a ull nu Però si observem aquesta pell fina al microscopi veurem que és formada per polígons allargats, els uns enganxats als altres com les rajoles del terra són les cèllules Si hi tirem una gota de colorant per exemple una solució iodurada…