Mantenir una alimentació adequada és un factor fonamental perquè el procés de l’embaràs es desenvolupi harmònicament, tant per a la mateixa dona gestant com per al futur infant. És evident que durant l’embaràs s’incrementen les necessitats nutritives de la gestant, ja que la formació de les estructures fetals requereix substàncies nutritives procedents de l’organisme matern i, per tant, de la seva alimentació. Per tant, l’alimentació de la dona embarassada s’ha d’adaptar de manera que proporcioni tots els elements necessaris per al desenvolupament fetal: si el fetus no rep aquests elements, es pot desenvolupar de manera insuficient, i néixer amb un pes baix i predisposat a patir de variades alteracions o malalties. A més, cal regular l’alimentació de manera que la dona conservi un nivell nutritiu adequat perquè el desenvolupament del fetus no la privi d’elements que el seu organisme necessiti. Però tot plegat no significa simplement que la dona embarassada hagi d’incrementar la quantitat d’aliments ingerits, sinó que ha d’augmentar específicament l’aportació dels elements necessaris.
D’altra banda, cal tenir en compte que una alimentació exagerada també pot ésser perjudicial, ja que pot determinar en la gestant un augment de pes excessiu, la qual cosa al seu torn pot fer que el fetus sigui massa gros, tot dificultant el part i predisposant l’infant a l’obesitat. A més, l’excés de pes incrementa els trastorns que es poden presentar durant l’embaràs, com ara varices, edemes o mal d’esquena. Si bé en cada cas cal determinar quin és l’augment de pes adequat segons el moment de l’embaràs, en termes generals hom considera normal que durant el primer trimestre la dona no s’engreixi, o com a màxim, que ho faci 0,5 kg per mes; durant el segon trimestre entre 1 i 1,5 kg per mes, i durant el tercer trimestre uns 2 kg per trimestre. En total, al final de l’embaràs, l’augment de pes de la dona embarassada s’hauria de situar entre els 9 i els 12 kg.
En síntesi, l’alimentació de la dona embarassada s’ha d’adequar per tal que el pes s’incrementi progressivament dins dels límits adequats i que proporcioni al fetus les substàncies nutritives que necessita. Aquests objectius nutritius no s’aconsegueixen seguint tradicions com ara la que diu que la dona embarassada ha de menjar "per dos", ni deixant l’alimentació a l’atzar dels capritxos de la dona. Fonamentalment, la dieta de la dona embarassada ha d’ésser completa, variada i equilibrada, i basada per tant en els principis generals de l’alimentació sana, detallats en aquesta obra en el volum 9, dins el capítol corresponent a l’alimentació.
Si la dona ja s’alimentava correctament abans de l’embaràs, l’únic que ha de fer és adaptar l’aportació d’elements energètics i de determinades substàncies nutritives a les necessitats generades per la gestació i les seves pròpies activitats durant aquesta època.
L’aportació energètica total subministrada per l’alimentació ha de cobrir els requeriments del fetus i els de la dona. Sempre parlant en termes generals, hom calcula que el desenvolupament normal de l’embaràs requereix un total d’unes 80.000 calories. Aquest consum energètic, però, no es distribueix homogèniament; així, durant el primer trimestre no cal una aportació suplementària, durant el segon, calen unes 300 calories diàries suplementàries i durant el tercer, l’embaràs consumeix unes 600 calories per dia. Així, doncs, les necessitats energètiques augmenten una mitjana de 300 calories diàries, que són les que corresponen, per exemple, a dues tasses de llet o una ració de carn amb una llesca de pa. Tanmateix, però, en molts casos no cal que la dona incrementi l’aportació energètica en aquesta proporció, perquè les necessitats totals depenen també de les seves pròpies activitats. Així, és habitual que durant l’embaràs la dona redueixi les seves activitats físiques, especialment a partir del segon trimestre i, per tant, que disminueixin les necessitats energètiques del seu organisme. A més, en molts casos la dieta habitual de la dona proporciona ja una quantitat de calories superior a la necessària. En conclusió, sovint no cal incrementar l’aportació energètica durant l’embaràs.
En qualsevol cas, la manera de saber si l’aportació calòrica és o no adequada és el control de l’increment de pes. Si el pes es desvia per excés o per defecte dels límits normals, s’haurà de reduir o incrementar respectivament l’aportació calòrica. A més, per a comprovar si l’augment de pes es distribueix adequadament o, al contrari, si hi ha un excés d’aportació energètica que provoqui un increment del teixit gras de la dona, convé de mesurar periòdicament el perímetre de les cuixes. Normalment, aquest perímetre s’ha de mantenir constant durant tot l’embaràs, per bé que es pot incrementar una mica en les darreres setmanes.
L’equilibri entre les diverses substàncies nutritives contingudes en la dieta és encara més important que la quantitat d’aliments ingerits. Per a garantir una adequada nutrició del fetus, de manera que això no repercuteixi en el seu propi organisme, la dona embarassada ha de consumir les substàncies nutritives necessàries per al desenvolupament fetal.
Les necessitats de proteïnes es troben incrementades durant l’embaràs, ja que aquesta mena de nutrient aporta els elements fonamentals per a la formació de nous teixits. Es recomana que la dieta de la dona embarassada aporti almenys 65 g de proteïnes cada dia, tot i que per a garantir-ne una aportació suficient és preferible que sigui de 80 a 90 g diaris. Alhora, és convenient que la major part d’aquestes proteïnes siguin d’alta qualitat, és a dir, que continguin aminoàcids essencials, uns components de les proteïnes que imprescindiblement han de provenir de l’alimentació i que l’organisme requereix per a elaborar les seves pròpies proteïnes. Aquest tipus de proteïnes es troben principalment en els aliments d’origen animal, com la llet i els productes que se’n deriven, la carn, el peix i els ous. Així, per exemple, un total de 300 g de carn o peix cobreix suficientment les necessitats proteiques diàries durant l’embaràs. Les proteïnes vegetals, com són les que aporten els llegums o els fruits secs, són útils com a complement, però és difícil que puguin aportar els aminoàcids essencials suficients. Per aquesta raó, no és adequat de seguir una dieta vegetariana estricta durant la gestació.
També s’incrementen igualment durant l’embaràs les necessitats de calci, ja que aquest mineral s’utilitza en la formació dels ossos i les dents del fetus. Si no s’ingereix en quantitats suficients, la dona perd calci dels ossos i de les dents. La mitjana de calci al dia hauria d’ésser d’uns 1,2 g, que són els que proporcionen un litre de llet o la quantitat equivalent en derivats lactis, com ara iogurt o formatge. També contenen quantitats de calci notables els vegetals verds, els cereals complets i els fruits secs.
Un altre mineral necessari especialment durant la gestació és el ferro, fonamental per a la formació d’hemoglobina, substància continguda en els glòbuls vermells de la sang, que té la funció de transportar l’oxigen. Si la dieta no aporta prou ferro es redueix la formació d’hemoglobina i glòbuls vermells, i pot donar lloc a una anèmia. Per a prevenir aquesta deficiència, és molt habitual l’administració de suplements de ferro durant l’embaràs, que, però, no són imprescindibles si la dona segueix una dieta variada que contingui aliments rics en ferro, com fetge, ous o llegums.
Les necessitats de vitamines també s’incrementen en l’embaràs, especialment les d’àcid fòlic, vitamina C i àcid pantotènic. En general, una dieta normal, variada i equilibrada, que inclogui una bona proporció de fruita i de verdura crues, subministra les quantitats de vitamines necessàries. Així i tot, per a garantir una aportació adequada, pot ésser útil l’administració de suplements de vitamines.
Les altres substàncies nutritives han de formar part de la dieta de la dona embarassada en la mateixa proporció que en una dieta variada i equilibrada normal. Així, els hidrats de carboni han d’aportar aproximadament el 50% de les calories de la dieta. És convenient que els hidrats de carboni siguin subministrats en forma de cereals, llegums, fruites i hortalisses que, a més d’energia, aporten d’altres substàncies nutritives. En canvi, cal limitar el consum de farina i dolços perquè aporten moltes calories d’utilització immediata i les que no es gasten es transformen en greix. Pel que fa als greixos, han de completar l’aportació energètica restant per a assegurar les necessitats calòriques totals durant l’embaràs. La proporció de greixos necessària s’adquireix amb escreix seguint una dieta variada, i és fàcil excedir-se en el seu consum si no es vigila una mica. Així, per a evitar un increment de pes excessiu convé de no prendre aliments massa rics en greixos. Amb aquest objectiu és útil de limitar el consum de fregits, guisats i embotits, retirar el greix de la carn i consumir llet i derivats desnatats. Són preferibles els greixos vegetals, com l’oli d’oliva, als greixos animals, com la mantega.
En general no cal modificar l’aportació de sal durant l’embaràs, si no és que es presenten determinades alteracions, com ara hipertensió arterial, en què és útil de reduir-ne el consum. Tanmateix, però, només s’ha de procedir a una restricció de sal en els casos en què específicament ho indica el metge.
Tampoc no cal restringir el consum d’aigua, ja que la dona embarassada en pot beure tanta com vulgui, si no és que pateix d’alguna malaltia del ronyó; en aquest cas, igualment, ha d’ésser el metge qui indiqui la necessitat de restricció d’aigua, mesura terapèutica molt poc habitual. D’altra banda, com ja s’ha dit anteriorment, és inútil de limitar el consum d’aigua per a reduir els edemes, un trastorn habitual en les gestants. En canvi, és desaconsellable el consum de begudes gasoses, ja que poden distendre el tub digestiu o augmentar els trastorns digestius característics de l’embaràs. Cal evitar igualment el consum de begudes alcohòliques, ja que podria perjudicar el desenvolupament del fetus.