Resultats de la cerca
Es mostren 680 resultats
z
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-sisena lletra de l’alfabet català, anomenda zeta [pl zetes].
Aquesta lletra, que tenia els seus precedents en els alfabets del Pròxim Orient, passats als itàlics, fou incorporada a l’apèndix final de l'abecedari llatí, treta directament del grec clàssic oriental La Z romana clàssica es compon de dos traços horitzontals units per un traç oblic que va de dreta a esquerra Amb la velocitat cursiva, els traços horitzontals tendeixen a corbar-se És aquesta forma darrera, que esdevé característica d’un tipus d’uncial, la que passa a les principals escriptures nacionals insulars, merovíngies, visigòtica i beneventana i que recull també la carolina, bé que…
Andreu Bosc
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Historiador i jurista.
L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…
, ,
Sant Vicenç de Vespella (Gurb)
Situació Planta de la capella, a escala 1200, on s’aprecia la substitució de l’absis i l’allargament de la nau vers llevant M Anglada De la carretera de Vic a Sant Bartomeu del Grau B V-4601, en el punt quilomètric 8,6 i a mà esquerra, és a dir vers migjorn, surt una pista que amb 850 metres arriba a la masia de Sant Vicenç Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 32,7 —y 46,9 31 TDG 327469 MAB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc de Vespella No degué passar mai de…
Sant Andreu de Pujol, abans Sant Pere (Gerri de la Sal)
Art romànic
La primera referència coneguda del lloc de Pujol data del 949 En el document de consagració de l’església de Sant Pere de Sestui, el vilar de Pujol és cedit a la nova església pel bisbe Guisad II d’Urgell Entre el 1033 i el 1035, la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, donaren al monestir de Gerri els alous de Corts, i les franqueses de Pujol Al final del segle XI el monestir de Gerri cobrava quatre moltons de quatre masos que tenia a la vila de Pujol Les possessions de Gerri a Pujol s’incrementaren els anys 1227 i 1230, en què els comtes Guillema i Roger donaren uns masos de…
Castell de Llastarri (Tremp)
Art romànic
L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir d’Alaó Ja des…
Sant Iscle de Molnell (Gisclareny)
Art romànic
L’església romànica de Sant Iscle, avui totalment perduda, era situada a l’antiga vall de Brocà i depenia eclesiàsticament del bisbat d’Urgell La primera notícia del lloc de Molnell és a l’acta de consagració de Sant Miquel i Sant Andreu del Paradís de l’any 948, concretament com un dels termes d’aquesta església et de alia in termino de Mulnello vel de ipso Puio L’any 1003 Ató donà una part d’un alou situat a la villa de Molnell, a l’apèndix de Bagà, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà ipso alaude in comitatu Cerdaniense in valle Bucuranense in apendicio de Bagazano in villa que vocant…
desenvolupament

Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
Mecanoscrit del segon origen
Literatura catalana
Novel·la de Manuel de Pedrolo, publicada el 1974.
Narra la història de l’Alba i en Dídac, una noia de catorze anys i un nen de nou, supervivents d’un atac extraterrestre que pràcticament anorrea la vida a la Terra Quan dos nois més grans peguen i tiren al riu en Dídac, perquè és negre, l’Alba es llança a salvar-lo En aquell moment es produeix l’atac de les naus extraterrestres L’Alba i en Dídac se salven perquè eren sota l’aigua Després de comprovar els efectes de la destrucció, decidits a sobreviure, recullen tot el que poden i se’n van del poble Establerts en una masia, sorprenen un dels invasors i el maten Arriben a una…
segmentació metamèrica
Biologia
Zoologia
Repetició d’una sèrie d’elements pertanyents a cadascun dels principals sistemes orgànics del cos al llarg del seu eix anteroposterior o de l’eix d’un apèndix.
Molt ben definida en anèllids i artròpodes, la segmentació metamèrica dóna lloc a unitats anomenades segments o metàmers , d’estructura fonamentalment similar Cada anell del cuc de terra és un segment que conté un conjunt de vasos sanguinis, formacions epidèrmiques, sistema nerviós, òrgan excretor, etc, que es repeteixen amb petites variacions en cadascun d’ells Els vertebrats posen de manifest una segmentació metamèrica en el desenvolupament embrionari somita, bé que limitada sobretot a unes parts del sistema nerviós, als músculs i a l’esquelet, i no manifestada en l’epidermis, com en els…
lòbul
Anatomia
Part més o menys sortint d’un òrgan, d’un apèndix, d’una víscera, etc., limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida.
En les plantes, cal esmentar els lòbuls de les fulles dels pelargonis i les malves En els animals, són importants els lòbuls frontals, parietals, temporals i occipitals del cervell, el lòbul dret, esquerre, quadrat i caudal del fetge, els lòbuls anterior i posterior de la hipòfisi, el lòbul de l’orella porció carnosa inferior del pavelló auricular i els lòbuls de cada pulmó i del cerebel Alguns insectes presenten el lòbul prosternal com a prolongació anterior de la prosternita
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina