Resultats de la cerca
Es mostren 1258 resultats
Heiner Müller
Teatre
Dramaturg alemany.
La seva obra, molt influïda per Brecht, fou inicialment filocomunista Die Korrektur , ‘La correcció’, 1958 Der Bau , ‘La construcció’, 1964, però la crítica al règim de la DDR en Die Umsiedlerin oder das Leben auf dem Lande ‘La desnonada o la vida al camp’ comportà el 1961 l’expulsió de Müller de la Unió d’Escriptors hi fou readmès el 1988 Posteriorment, en Philoktet 1966, Ödipus Tyrann 1967, Macbeth 1972 i Die Hamletmaschine 1977 reelaborà mites i obres clàssics, que situà en un context actual Parallelament, el seu prestigi a Occident augmentà i el 1985 li fou atorgat el premi…
Herbert Read
Art
Historiador de l’art i assagista anglès.
Fou un dels teòrics que amb més èmfasi ha establert les relacions que existeixen entre l’art i la societat tot defensant la tesi que l’obra artística acompleix unes finalitats de tipus social i no pas de tipus religiós Entre les seves obres sobresurten Art and Society 1937, on remarca la utilització de l’art en diversos sistemes polítics, The Philosophy of Modern Art 1952, Icon and Idea 1955 i The Function of Art in the Development of Human Consciousness , on es proposa d’ajudar a veure les imatges artístiques examinant-ne alhora la incidència en el desenvolupament de la consciència humana El…
Edgar Morin
Sociologia
Sociòleg francès.
Actiu a la resistència 1942-44, des del 1950 treballa per compte del CNRS, del qual ocupà un càrrec directiu 1970-93 Director de les revistes ‘Arguments’ 1957-62 i ‘Communications’, des del 1972, el seu treball s’ha centrat en la formació de les opinions i les mentalitats en el món contemporani Ha publicat, entre altres assaigs, L’An Zero de l’Allemagne 1946, L’homme et la mort 1951, De la nature de l’URSS 1983, Penser l’Europe 1987 i Mes Demons 1994 Condecorat amb la Legió d’Honor, el 1994 li fou atorgat el Premi Internacional Catalunya Des del 2010 és doctor honoris causa per…
Toni Morrison

Toni Morrison
(CC0)
Literatura
Nom amb què és coneguda l’escriptora nord-americana Chloe Anthony Wotford.
Estudià a les universitats de Howard i Cornell 1951-55 Des del 1965 es dedicà a la literatura, i es professionalitzà com a editora i escriptora Els temes de la seva obra, bàsicament novellística, se centren en la dona negra nord-americana, que situa en un entorn de racisme i de descomposició de les comunitats afroamericanes The Bluest Eye 1970, Sula 1973, Song of Solomon 1977, Tar Baby 1983, Beloved 1987, premi Pulitzer 1988, Jazz 1992, Paradise 1997, Love 2003 També escriví assaig Playing in the Dark Whiteness and the Literary Imagination , 1992 Remember The Journey to School Integration ,…
Adam Guy Riess
 and STSc.jpg)
Adam G. Riess
© W. Kirk / The Johns Hopkins University / STSc
Física
Astrofísic nord-americà.
Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1992 i doctorat per la Universitat de Harvard el 1996 Després d’uns quants anys a la Universitat de Berkeley, l’any 1999 passà a l’Space Telescope Science Institute de la Johns Hopkins University Forma part del High-Z SN Search Program liderat per Brian Schmidt i per ell, el qual el 1998 publicà l’estudi que constatava una acceleració en l’expansió de l’univers Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel de física l’any 2011, que compartí amb Schmidt i Saul Perlmutter , el qual, al front del Supernova Cosmology Project, …
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic anglès.
Fou deixeble de Maxwell i professor i director del Cavendish Laboratory 1884 Estudià les propietats de la matèria en relació amb l’electricitat El 1897, estudiant els raigs catòdics, en descobrí l’electró com a partícula constituent Efectuà un experiment, que ben aviat es difongué mundialment i que el féu famós, per a mesurar la relació càrrega/massa e/m dels electrons i que permeté més tard a RAMillikan de mesurar-ne la càrrega i la massa, separadament Inventà l’espectrògraf de masses, estudià els raigs positius i suggerí un model d’àtom, que després fou modificat per Rutherford Treballà…
Linus Carl Pauling
Química
Químic nord-americà.
Estudià al California Institute of Technology i després a Munic, Copenhaguen i Zuric Fou professor del dit institut des del 1927, i director de l’American Chemical Society 1949 Introduí la mecànica quàntica a la química atòmica i elaborà una teoria de l’enllaç químic, d’una importància cabdal, que és exposada en la seva obra The Nature of the Chemical Bond 1939 Publicà també una General Chemistry 1947, molt remarcable El 1954 rebé el premi Nobel de química Completament contrari a la guerra atòmica, organitzà nombroses campanyes contra els experiments atòmics i publicà No More War 1958, per la…
Roger David Kornberg

Roger David Kornberg
© Stanford University Medical Center
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Fill del també bioquímic i premi Nobel Arthur Kornberg , estudià a les universitats de Harvard i Stanford, on es doctorà el 1967 El 1972 anà al Medical Research Council de la Universitat de Cambridge on collaborà amb Aaron Klug en la recerca sobre el nucli cellular La seva anàlisi de la cromatina mitjançant tècniques de difracció dels raigs X donà com a resultat el descobriment del nucleosoma unitat bàsica constituent dels cromosomes El 1978 retornà a la Universitat de Stanford, on l’any 2001descobrí i determinà l’estructura i el funcionament de l’ARN polimerasa II, un enzim central en la…
Mariaelena Roqué
Art
Indumentària
Artista multidisciplinària i dissenyadora de vestuari.
L’any 1953 es traslladà amb la seva família a Caracas Veneçuela El 1968 començà la seva formació en diverses disciplines artístiques dansa, arts plàstiques, cinema, fotografia als Estats Units i en diversos països sud-americans A partir del 1980 se centrà en el vestuari i la indumentària Resident a Catalunya des del 1982, els anys 1985-2010 formà part de la companyia de Carles Santos , als muntatges del qual contribuí amb escenografia, vestuari, performances i d’altres L’any 2006, al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, es presentà l’exposició “Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos…
baró | baronessa
Història
Persona que posseeix el títol de baró.
El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina