Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Camí del Diable (Seròs)
Art romànic
Situació Restes de l’antic camí medieval, successor d’una via romana secundària que unia Lleida amb la ciutat de Celsa l’actual Gelsa, a la riba esquerra de l’Ebre, als Monegres, Saragossa, travessant el Cinca per Massalcoreig ECSA-JI Rodríguez L’anomenat camí del Diable és una llarga via de comunicació, els vestigis de la qual es poden resseguir al llarg dels termes de Soses, Aitona, Seròs i Massalcoreig hom l’inclou en aquest terme municipal perquè el fragment encara conservat es troba a la partida de Matacanyes, dins el terme de Seròs L’esmentada partida es troba al nord del…
Francesc Eiximenis
Literatura
Escriptor.
Franciscà menor, s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352 El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on participà en la vida intellectual de les universitats Havent retornat a Catalunya, ja el 1371 hom li oferí la càtedra de teologia de l’estudi general de Lleida, càrrec que no pogué acceptar per no tenir el grau de mestre Gràcies a la intervenció de Pere III de Catalunya-Aragó i d’altres membres de la família reial, dels quals havia esdevingut persona de…
Els Alts Forns de Catalunya, a l'Hospitalet
La Ferreria de Sant Josep, a Sants, s’extingí amb la fi del segle Però el primer de gener de 1900 els germans Francesc i Frederic Bori inauguraren la Ferreria de Sant Josep a l’Hospitalet de Llobregat, a poca distància de l’antiga ubicació La maquinària era la mateixa La nova ferreria es dedicarà sobretot a la fabricació de laminats de ferro, que s’obtenen del ferro verge, primer, i del ferro vell o ferralla, tan aviat com s’incorporà el primer forn Martin Siemens 1909 La seva importància era mitjana i feien barres de ferro de poc gruix El 1907 hi hagué un nou canvi de propietat La Ferreria…
ballesta
Transports
Arc de ferro que va de l’un braç del carro a l’altre per tal d’evitar que, en transportar molta càrrega, aquesta no fregui el cos de l’animal.
jou
Els tres tipus de jou emprats als Països Catalans
© Fototeca.cat
Agronomia
Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, dos ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro.
A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga És emprat a tot el Pirineu català, al Camp de Tarragona i al País Valencià El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins Predomina a la part septentrional de Catalunya El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda És emprat sobretot a la part…
carril
Tecnologia
Transports
Biga o altre element rígid pel qual circula, suspès, un vehicle o un aparell mòbil (monocarril, carro d’una grua, etc), o que serveix de guia al desplaçament d’una peça, etc.
capçal
Cadascun dels dos travessers de fusta que van un al davant i l’altre al darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes i amb les quals formen el bastiment de la caixa.
broquer
Transports
Concavitat constructiva de la roda de carro que fa que el botó no sigui situat en el pla de la llanda i que els raigs presentin, respecte a aquest, una certa inclinació.
matràs
Barra de fusta col·locada horitzontalment a la part anterior del carro de trabuc, que serveix per a subjectar la caixa, mitjançant unes dolles, per tal que no es trabuqui quan no és necessari.
bitllot
Garrot d’alzina, etc, d’uns tres pams de llarg, que utilitzaven els carreters, plantant-lo damunt el carro, per a garrotar, i també els tapers per a encordar o embalar taps, etc.