Resultats de la cerca

La vall de Castellbò, segons els documents consultats datats entre els segles X i XII, estava densament poblada si més no, s’hi documenten un gran nombre de viles i “ vilullas ”, la major part de les quals apareixen en la relació de llocs, poblats o despoblats, que integraven la vall de Castellbò al final del segle XV i que foren recollits per Pere Tragó en la redacció del Spill de totes les coses del Vescomtat de Castellbó , redactat l’any 1519 La primera menció de la vall de Castellbò és de l’any 941, en una venda de dos canemars situats a la vall de Castro Leonis El nom de Castell-lleó no…

Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la parròquia de Sant Pere, l’any…

El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’esgotament de les…

L’església de Sant Marc i Santa Eulàlia de Canelles, situada dins l’antic municipi de Fígols d’Organyà, sufragània de l’església de Perles, actualment és annexa a la parròquia d’Organyà El lloc de Kannellas és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Pere “in pavo Submontanione infra terminio de villa Cannellas, in loco que vocabulum est valle Itola …” Els altres esments que coneixem d’aquesta parròquia són escadussers, no gaire segurs, i no fan referència directa a la seva església així, l’esment, l’any…

Fill illegítim d’un sacerdot, el seu cognom autèntic era Dujardin, però ell mateix utilitzà l’apel lació ’de Orto’ en alguns autògrafs Fou cantor a la capella papal de Roma entre el 1483 i el 1499 Gaudí del favor i de la protecció del papa Innocenci VIII i obtingué alguns beneficis eclesiàstics El 1489 ocupà el càrrec de degà de la collegiata de S Gertrude a Nivelles Tot i no residir permanentment a Nivelles, durant tota la vida mantingué una relació estreta amb la seva església i la seva comunitat El 1505 entrà al servei de la cort borgonyona de Felip el Bell, a qui l’any següent acompanyà a…

Al llarg de la seva vida professional treballà en nombrosos indrets de la geografia hispànica Presumiblement es formà a la collegiata de Sant Nicolau de Bari, a Alacant El 1735 fou tiple a l’església parroquial d’Elx, i el 1750 obtingué la plaça de mestre de capella d’Antequera Màlaga, on sembla que cometé una sèrie de faltes, no concretades en la documentació conservada, que provocaren el seu desterrament de la ciutat El 1755 passà a ocupar el mateix càrrec a la capella reial de Granada i un any més tard fou empresonat en aquesta ciutat andalusa, molt probablement per problemes i disputes…

Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…

Auditor de la Rota 1765, fou bisbe de Mallorca 1772-77 i de Sigüenza 1777-1800 A Mallorca creà la biblioteca episcopal amb llibres procedents, en part, dels convents extingits dels jesuïtes, i encomanà als dominicans el seminari conciliar, al qual agregà el Collegi de la Sapiència El 1773 inicià la publicació de la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino, de la qual només sortiren els primers vuit volums 1773-76 El seu antilullisme el portà a suprimir la Causa Pia Lulliana i qualsevol culte litúrgic popular a Ramon Llull Prohibí, a més, d’acord amb les disposicions borbòniques, la predicació en…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…

Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517 La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’Urgell i la…