Resultats de la cerca

Quan una dona sospita que pot estar embarassada encara que no ho hagi confirmat, cal que adopti algunes precaucions per tal que el desenvolupament del futur infant es produeixi sense complicacions, perquè és precisament durant les primeres setmanes que una afecció que alteri el desenvolupament embrionari pot tenir més conseqüències Durant l’embaràs, la dona no ha de menjar "per dos", ni s’ha d’alimentar al seu capritx, perquè corre el perill d’engreixar-se massa, i que empitjorin els trastorns possibles durant l’embaràs, com ara el mal d’esquena o les varices a més, el fetus pot…

Situació Les restes d’aquesta fortalesa, molt refeta al segle XV, coronen la població homònima EFS Les restes del castell coronen la població de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra Mapa 34-15 390 Situació 31TCG578059 S’hi arriba per la carretera L-214, que surt pel sud de Cervera en direcció a Rocafort de Queralt, després de superar Vilagrasseta JRG-DRR-JIR-JMT Història La primera referència d’aquesta fortalesa és del segle XI En la delimitació del terme de Cervera de l’any 1026 apareix el topònim Guardiam Grossam que molt possiblement correspon al de la Guàrdia Lada, ben…

Situació Exterior de l’absis amb les arcuacions i les lesenes restaurades fa pocs anys ECSA - JL Valls L’església de Santa Eugènia es troba dins el nucli de la població, prop del castell PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 48” N - Long 2° 55’ 38,4” E Història L’església i la seva titular consten documentalment l’any 1145 gràcies a un llegat que li feu un tal Riambau en el seu testament, però la cronologia de la làpida conservada del seu sacerdot Pere Amell indica que estava en funcionament almenys més de mig segle abans De fet, l’antiguitat del topònim Ortafà, conegut des del 913, fa…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit,…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…

Situació Vista d’un sector de les ruïnes del poblat, on s’observen els murs verticals que dividien els diferents habitatges aixoplugats sota la penya ECSA - A Roig Uns 200 m cap a llevant de la cova de Sorta s’obre a la mateixa cinglera una llarga balma coneguda per la gent del país com a Esplugallonga tot dins encara de l’antic terme de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG273828 Per arribar a la balma cal seguir el camí que en diuen de la Serra, i que al principi és el mateix que porta a Sorta, si bé caldrà deixar el trencall que hi mena, i continuar enfilant-nos al peu de la paret de…

Situació Una finestra adovellada, un dels pocs elements que encara es conserven entre les ruïnes de l’edifici L Prat El turó on hi ha les restes de l’església de Sant Climent de Castelltort és a la banda esquerra del riu l’aigua de Valls, que corre a tramuntana, la serra dels Bastets i els Llangots a migdia i Sant Llorenç a ponent Mapa 292M781 Situació 31TCG878653 Al punt quilomètric 5,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha un trencall a mà dreta i la nova església de Castelltort a mà esquerra El trencall porta al peu del riu l’aigua de Valls, que cal travessar amb…

Situació Vista general d’aquesta torre, que conserva la porta d’entrada primitiva oberta en el mur del pis superior ECSA - J Bolòs Torre situada al mig d’un camp, a la riba esquerra de l’Anoia, entre el camí que passa al costat del riu i un rec que portava l’aigua als molins de Martorell Abans restava entre el gual de Santa Margarida i el de Ribaroja ara és molt a prop del pont de l’autopista que porta al peatge de la sortida de Martorell i de Piera Mapa 36-16420 Situació 31TDF091915 Per anar-hi, cal seguir el passeig de Catalunya Al final d’aquest passeig, cal baixar i agafar el camí dels…

Situació Capella que presidia un antic hospital de camí ral, molt modificada per reformes tardanes i ara totalment abandonada ECSA - A Roura Antic santuari situat al terme de la parròquia d’All, entre la carretera de la Seu N-260 i el riu Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG043935 Per a anar-hi, cal agafar un camí carreter que surt del quilòmetre 170,5 de la carretera N-260 i que es dirigeix vers el sud-est Després d’uns 600 m s’arriba al temple RMAE Història Aquesta església era la capella d’un hospici o hospital de viatgers del camí de la Seu per la Solana Quadres era considerada als segles…

Situació Exterior d’aquesta antiga església parroquial que no ha sofert gairebé cap alteració llevat d’un petit sobrealçament dels murs perimetrals ECSA - JL Valls L’antiga església parroquial de Salelles, avui desafectada, es troba prop de l’església actual, bastida el 1894 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 13,8” N - Long 2° 57’ 20,4” E Salelles, a l’esquerra del Rard, és 3,5 km al sud-est de Perpinyà per la carretera D-22 Història Segons tres diplomes successius de Carles el Calb 844, de Carloman II 881 i del rei Odó 889, la villa de Salellas depenia aleshores del monestir de Sant Policarp…