Resultats de la cerca

El seu nom de baptisme era Pere Escolà de Montserrat, tingué per mestre de música Joan Marc El 1636 entrà com a monjo al monestir de Montserrat, on fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella durant més de 30 anys Residí algunes temporades a Madrid Hàbil instrumentista orgue, arpa i altres intruments, home d’una cultura humanista notable, es distingí, sobretot, en la composició musical Compongué moltes obres vocals a un i a més cors, en llatí misses, vespres, completes, antífones, motets, lletanies, etc i en castellà, algunes de les quals s’han perdut Les seves obres…

Estudià la carrera d’enginyer industrial i alhora contrapunt i composició amb Josep Soler Amplià estudis a Darmstadt 1972 Autor, entre altres obres, de Cinc peces per a piano 1970, Isoritme 1971, per a conjunt instrumental, Saudade , per a dues flautes, The Ascension of Saint Rose of Lima , per a orgue 1973, Cercles 1974, Vuit peces per a orquestra 1974, Apsara II, per a trio 1975, Quartet de corda 1976, Ophiusa , per a flauta, Visió experimental , per a gran orquestra, Un fosc accent, una fosca presència 1979 i Hora foscant 1981, per a cors, L’ombra 1979, Cordèlia 1979, per a conjunt…

Alguna font li atribueix el nom de Xavier, mentre que F Pedrell l’anomena Francisco José Es graduà d’advocat a la Universitat de Barcelona el 1837 i fou un músic aficionat que compaginà la composició amb la professió d’advocat Es tenen molt poques dades biogràfiques d’aquest compositor, al qual s’atribueix l’autoria d’algunes obres líriques, com per exemple La mejor la paga , una opéra-comique que ha estat datada el 1837 Compongué una òpera, Giuseppe Ricardo , sobre un llibret escrit pel seu germà Miquel i que deixà inacabada, cinc simfonies, una missa per a quatre solistes i dos cors…

Estudià a la Royal Academy of Music i a la Guildhall Scholl de Londres Debutà el 1967 amb Oberon , de CM von Weber, i posteriorment ingressà als cors del Festival de Glyndebourne, on el 1969 interpretà el paper de Mélisande i on tornà el 1970 i el 1975 El 1970 participà en l’estrena de The Knot Garden , de M Tippett, al Covent Garden, i un any després fou Pamina La flauta màgica a Ais de Provença S’especialitzà en les òperes de Mozart i Händel, tot i que arribà a estrenar obres d’autors contemporanis Ha estat membre de l’English Opera Group i de la companyia del Sadler’s Wells…

De petit fou contralt solista en cors d’església i molt aviat inicià la seva formació com a cantant Debutà el 1911 com a Lionel Martha , a Vicenza, i tres anys més tard es presentà amb gran èxit al Teatro San Carlo de Nàpols El 1916 actuà al Teatro alla Scala de Milà i el 1918 ho feu al Teatro Colón de Buenos Aires Fou el tenor favorit d’A Toscanini, que el 1922 el dirigí a la Scala en unes memorables funcions de Mefistofele Pertile actuà regularment en aquest teatre fins el 1937, en els grans papers d’un repertori que inclogué òperes de G Puccini, U Giordano, G Verdi, R…

Entre el 1847 i el 1850 estudià al Conservatori d’Estocolm, i el 1851 ingressà en la companyia teatral de Stjernström, per a la qual feia arranjaments musicals i dirigia l’orquestra, cosa que li proporcionà un gran coneixement de la música per al teatre Durant les gires componia operetes, entre les quals destaca Urdur , i al mateix temps aplegà música popular, que emprà després en les seves composicions En 1856-57 anà a Leipzig a estudiar contrapunt amb E Richter Allà conegué la música dels romàntics germànics, i compongué cançons i balades a l’estil de R Schumann i la balada Tannhäuser De…

La informació sobre la seva biografia és més aviat escassa Les primeres dades són del 1697, any en què es matriculà al Queens’ College de Cambridge, on obtingué el grau de llicenciat en arts el 1700 El 1698 consta com a membre del cor del Trinity College Un cop ordenat de sacerdot, fou responsable del cor de la catedral de Lincoln entre el 1704 i el 1714, i el 1715 prestà jurament com a cavaller de la capella reial Des del 1719 fou canonge a l’abadia de Westminster, càrrec que mantingué fins a la seva mort Fou enterrat a la mateixa abadia de Westminster Flintoft és recordat sobretot com el…

Feu els primers estudis musicals a Vilafranca amb Antoni Insenser i Francesca Prats i els continuà amb Josep Rocabruna i Mathieu Crikboom violí i piano, Enric Morera harmonia i composició i Luis Vega contrapunt i fuga Des que tenia onze anys tocà el violí a La Catalana, orquestra que passà a dirigir quan en complí quinze Més tard fou director de les orquestres Els Fatxendes Sabadell i Planes Martorell, i dels cors Obrers de l’Ateneu i Sarroca Nova El 1915 i el 1916 dirigí la companyia lírica Granieri-Marcheti durant la gira que dugué a terme per l’Estat espanyol Compongué peces…

Estudià música i composició amb D Lilburn a la Universitat Victoria de Wellington Després de dedicar-se a la composició i a la docència al seu país, es desplaçà a Londres, on impartí classes a l’Ealing College of Higher Education del 1971 al 1986, any en què passà a residir a Sitges Director de diversos cors, com a professor convidat ensenyà també en universitats de la Gran Bretanya i dels EUA Small és autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen Music Society Education 1977 i Musicking A Ritual in Social Space 1995 Els seus escrits es caracteritzen per l’interès a…

Estudià a Münster amb Carol Arnold i Anton Schindler Començà la seva vida professional impartint classes de piano a Munic, tasca que abandonà per esdevenir director de diversos cors i, el 1858, director de l’Orquestra d’Aquisgrà El 1864 retornà a la capital bavaresa, on ocupà el càrrec de director del cor de la capella de la cort i, a partir del 1867, de professor de música coral i orquestral de l’Escola de Música Quan H von Bülow deixà el teatre de la cort de Munic 1869, la direcció del teatre trià Wüllner per a succeir-lo, una decisió arriscada, tenint en compte la imminent…