Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
James Stembel Duesenberry
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte demostració Unes altres…
Sindicat de Metges de Catalunya
Medicina
Organització professional mèdica d’una gran influència a Catalunya i a les Balears (1920-39), sorgida arran del Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (Tarragona).
El 27 de març de 1920 tingué lloc la seva reunió constitutiva, en què foren elegits president i secretari HPuig i Sais i JMestre i Puig A partir del juny del 1920 publicà un Butlletí Aconseguí d’aplegar més del 80% dels metges de Catalunya i de les Balears Fou perseguit i clausurat per la dictadura de Primo de Rivera i suspès definitivament l’any 1939 Creà la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, la Cooperativa de Consum, les Caixes de Previsió i de Crèdit construí el Casal del Metge redactà una Ponència de sanitat i beneficència sollicitada per la Generalitat i contribuí a la…
Alabern
Família de gravadors, documentada a Barcelona al segle XIX.
Pau Alabern i Moles Barcelona 1804 — 1860 excellí en obres a l'acer i en coure Illustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850 El seu fill Camil Alabern i Casas Barcelona 1825 — Madrid 1876 marxà a l’estranger per tal de perfeccionar-se en l’ofici Treballà en l’obtenció d’un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello Féu els gravats de l' Atlas Geográfico de España Ramon Alabern i Moles ,…
Magí Sevilla
Historiografia
Literatura catalana
Historiador.
Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’astrologia, usats com a signe dels…
,
Antoni Barata
Història
Dret
Advocat i polític.
Es distingí durant la guerra del Francès prenent part activa en la junta superior del Principat de Catalunya reunida a Tarragona 1808 Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d’una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l’audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès Més tard, durant el Trienni Constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre de finances en el segon govern d’aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí 1821-22 El 1834, com a sotsdelegat de foment,…
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis,…
Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona
© Fototeca.cat
Economia
Banquer.
Fill d’ Ignasi Girona i Targa El 1839 amplià la casa de banca del seu pare, i el 1842 gestionà l’aprovació d’un nou banc de descompte, que fou aprovat el 1844 amb el nom de Banc de Barcelona Participà en el finançament de la xarxa ferroviària especialment de les línies Barcelona-Saragossa i Barcelona-Portbou, del nou port de Barcelona i de la Universitat, del Teatre del Liceu i de l’Exposició Universal 1888, de la qual fou comissari reial Facilità crèdits importants al govern, que ajudaren en una gran manera a la Restauració Alcalde de Barcelona 1876, reduí notablement el dèficit crònic de…
lliurador | lliuradora
Economia
Persona que gira o expedeix un instrument de crèdit, particularment una lletra de canvi.
Els bancs de la Febre de l'Or
La conjuntura Pagaré del 1881, any de la Febre d’Or L’any 1880 Catalunya viu un bon moment, gràcies a la liquidació d’uns problemes que afectaven fortament la seva vida política i, per tant, la seva economia El 1874, la burgesia catalana ha vist amb bons ulls la Restauració borbònica Potser no entusiasmava ningú, però la República tampoc no ho havia fet i, en canvi, havia portat molts trasbalsos Per la classe benestant, la proclamació d’Alfons XII és el retorn a la normalitat, a l’estat de coses que ja coneixia El 1876 s’ha acabat la tercera guerra Carlina, la darrera carlinada Tot i que els…
banc de temps
Economia
Sociologia
Sistema d’intercanvi de serveis per temps, sense ànim de lucre ni mediació monetària.
Hi ha antecedents d’aquesta pràctica ja al segle XIX, als Estats Units, tot i que es generalitzà a partir de la dècada de 1980, també en aquest país, en un moment de crisi econòmica Els bancs de temps tenen per objectiu solucionar certs problemes de l’economia de mercat, a la vegada que fomenten les relacions socials i la igualtat entre els diferents nivells econòmics El sistema de funcionament és mitjançant uns talonaris de crèdit i dèbit que reben els usuaris per a efectuar els pagaments pels serveis a canvi, també, dels seus serveis Els intercanvis gairebé mai són bilaterals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina