Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
L’evolució de la natalitat a Catalunya
Aniversari dels quadrigèmins Cañizares, Barcelona, CPérez de Rozas, 22-10-1969 AF/AHC Les desigualtats tradicionalment observades entre Catalunya i Espanya pel que fa a les taxes de natalitat traduïen una diferència ben real d’actituds reproductores, iniciada amb el notable descens del nombre de fills per família observat a Catalunya des del darrer terç del segle XIX La transició d’un model tradicional de fecunditat cap a pautes modernes es donà a Catalunya amb dècades d’anticipació sobre la resta d’Espanya i fins i tot abans que a molts altres països d’Europa Així, abans del 1960, la…
El massís del Carlit
El rebliment dels estanys afavoreix la colonització de la vegetació aquàtica, com ara en aquest estany glacial de la regió de les Bulloses, que exhibeix extensos poblaments de càrex inflat Carex rostrata Michel Cambrony El massís del Carlit 17, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Carlit és vorejat a ponent per l’alta vall de l’Arieja, al sud-est per la petita vall del Querol afluent del Segre, al sud i a l’est per les planes de la Cerdanya i el Capcir, respectivament, i al nord es prolonga encara dins l’Arieja Occitània l’altitud varia entre els…
cursa d’armaments
Militar
Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.
El 1984 es despengueren en tot el món més de 80000 milions de dòlars per a finalitats militars, que equival a 1,5 milions de dòlars per minut Aquesta xifra és més de quatre vegades superior a la de 1950, a preus constants Encara que l’increment ha estat global, el major augment relatiu correspon als països del Tercer Món, que el 1981 absorbien el 25% de les despeses mundials, enfront de l’11% el 1960 Bona part d’aquest augment és degut al rearmament dels països d’Orient Mitjà Quant a les armes nuclears, aquesta cursa s’ha manifestat en una proliferació de tota mena de ginys Hom calcula que…
La recepció del nou estil
Art gòtic
A Catalunya, la incorporació del nou llenguatge artístic en el camp de l’escultura va ser relativament tardana respecte a altres territoris més francòfils –tant d’àmbit continental com peninsular–, en els quals la recepció de les influències estètiques derivades de les terres de França tingué lloc molt aviat Apòstols Joan, Felip i Jaume del brancal esquerre de la portada principal de la catedral de Tarragona, obra d’un escultor del taller del mestre Bartomeu El 1277 l’arquebisbe Bernat d’Olivella encarregà al mestre Bartomeu l’acabament d’aquesta portada Enciclopèdia Catalana – GSerra Tot i…
L’arquitectura
Fins ben entrat el segle XIX, l’arquitectura, com a professió organitzada, no existia D’una banda, hi havia mestres d’obra i gremis De l’altra, arquitectes formats en les acadèmies, als salons o als viatges Tant les acadèmies com els gremis van desaparèixer, a França, passada la Revolució 1791 i a la resta d’Europa, amb el desenvolupament industrial i la liberalització dels mercats Al seu lloc sorgiren les primeres associacions professionals al Regne Unit RIBA, 1834, i als Estats Units AIA, 1857 A poc a poc s’imposà el registre obligatori Als Estats Units, per primera vegada, a l’estat d’…
e
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Cinquena lletra de l’alfabet català anomenada e.
La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren una corba a l…
Física 2010
Física
Esquema que mostra l’estudi de la llum dels quàsars llunyans per a detectar l’asimetria en el valor de la constant d’estructura fina α © UNSW 2010 / Dr Julian Berengut La notícia de l’any en el camp de la física va ser la detecció d’una asimetria en el valor de la constant d’estructura fina å en direccions oposades de l’Univers Aquesta constant és una magnitud que indica la intensitat de la interacció responsable de mantenir units els electrons en els àtoms, i uns àtoms amb altres per formar molècules Des de fa anys, hi ha un gran interès a estudiar possibles canvis en el valor de å al llarg…
la Fuliola

La Fuliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al S de la serra d’Almenara.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…
espai i música
Música
La música és considerada com un art que es desenvolupa en el temps, en el qual els sons s’estructuren d’acord amb tècniques de composició que porten la música a fluir temporalment en sentit lineal.
L’espai, en canvi, s’entén habitualment com un element extern a la música, que existeix com a àmbit real o físic on aquesta es pot desenvolupar acústicament Això ha estat així durant segles, però en diferents moments històrics la relació de música i espai ha estat tractada de forma no convencional En aquest sentit cal distingir-hi dos aspectes diferents el de l’espai real o arquitectònic i el de l’espai compositiu intern La neutralitat de l’espai real davant de l’estructura compositiva de l’obra musical fou abolida per primera vegada per l’Escola Veneciana dels segles XVI i XVII, en la qual A…
Les noves migracions
El mapa representa una aproximació al volum dels moviments migratoris internacionals de la segona meitat del segle XX mitjançant una mesura indirecta, que consisteix en la variació del nombre d’estrangers per estats entre el 1950 i el 2000, i les direccions dels fluxos migratoris més destacats Durant la segona meitat del segle XX es constitueixen uns grans focus d’immigració El primer, format pels Estats Units i el Canadà, rebé durant la dècada dels anys cinquanta un volum important de refugiats procedents dels països de l’est d’Europa, sense descomptar un nombre significatiu de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina