Resultats de la cerca

Tingué el seu origen a Barcelona, el 1731, en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa 1876-95 El bisbe Casañas en féu les primeres constitucions 1894, i el 1909 n'obtingué l’aprovació pontifícia

Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319

Fou senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Pontils i li fou confirmada per Ramon Berenguer I la donació del castell de Vilademàger, feta al seu rebesavi Sendred pel comte Ramon Borrell Sembla que assistí a la sessió on fou decidida la redacció dels Usatges de Barcelona El comte, al seu testament, el féu marmessor i li encomanà la seva filla Sança per tal que li procurés un bon matrimoni 1076 Alguns autors han interpretat que li donà Sança per muller Però el 1078 vivia encara la seva muller Ermengarda

Pertanyia a una noble família del comtat de Ribagorça L’any 1240 convocà un sínode, conegut per la rigidesa dels seus cànons El rei Jaume I, agraït per haver-li tramès una gran quantitat de gra de la mesa episcopal 1242, li féu donació dels delmes, lleudes i passatges que rebia de la ciutat de Lleida També reorganitzà la canonja de Roda de Ribagorça 1245, que posà terme a les disputes entre els capitulars d’aquesta seu i els de Lleida Assistí al concili I de Lió 1245, on morí

Aquesta església no apareix documentada fins el 1315, però segurament ja existia anteriorment, ja que el 1248 en una donació de títol patrimonial per rebre les ordes sagrades, signada per Guillem Pellicer de Vilafranca i la seva muller Geralda a favor de Bernat Barceló de Vilafranca, s’esmenten els béns que aquests tenien al terme del castell de Fontrubí, al lloc de Sabanell La primitiva església fou enderrocada al final del segle XVIII i se’n construí una de nova però no al mateix lloc Per aquest motiu avui no coneixem el seu emplaçament originari

La primera notícia de l’indret de Besians data de principi del segle X llavors un tal Malangec donà a Santa Maria d’Ovarra una vinya in Besens Al principi, el lloc de Besians formà part integrant del terme de Santa Liestra i, per tant, la senyoria immediata restà repartida entre els Lierp i els Grostan Cap al final del segle XI Pere I d’Aragó i de Ribagorça infeudà la vila de Besians a Pere Ramon del Pallars Jussà, cosa que comportà la segregació definitiva de Besians respecte a Santa Liestra L’any 1102, aquest mateix rei donà a Sant Vicenç de Roda, per a la salut del seu fill Pere, malalt,…

Aquesta parròquia fou una possessió de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència sobre Vall-llebrera se situa entorn del 1010, quan fou dotada per primera vegada la canònica de Montmagastre per Ermengol I en realitat, el document on consta aquesta dotació —datat el 1010— fou redactat més tard d’aquesta data, segons P Sanahuja vers el 1019, atenint-nos als donants, els descendents d’Ermengol I i el comte de Barcelona Ramon Borrell En aquest document, tot i que no de manera explícita, s’incloïa la donació de l’…

Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia, a la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, al lloc de Vilardell No degué passar de ser la capella de la parròquia de la Guàrdia i atendre el culte del sector oriental del terme del castell de la Guàrdia No és clar si depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell El terme del castell de la Guàrdia és documentat a partir de l’any 931, que Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien en el terme del castell…

El primer esment de la parròquia de Sant Pere de Puigverd és dels anys 1080-1100, període dintre del qual féu testament Adelaida, muller de Ponç Dalmau, que llegà als clergues de Puigverd 2 mancusos perquè hi diguessin misses Segons el seu testament sacramental de l’any 1119, Bernat Pere de Ponts, anomenat Vidià, volia que, de la tercera part dels béns mobles que tenia amb la seva muller, se’n fessin quatre parts, de les quals dues s’havien de repartir entre les esglésies i els clergues de Santa Maria de Gualter, Sant Tirs d’Oliola, Sant Pere de Puigverd i Santa Maria d’Agramunt A més, volia…

L’antic lloc de Montalbà s’emplaça a l’extrem sud-oest del municipi, assentat damunt un petit pujol Una de les primeres referències del termine de Monte Albano data del 1080, any en què és esmentat com a afrontació territorial del castell de Valerna en la donació que feren d’aquesta fortalesa Arnau Company i la seva muller Guisla als esposos Ponç Duran i Ermengarda i a altres particulars El castell és mencionat el 1082, any en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda donaren a Miró Riculf ipso castro de Monte alba amb tots els seus termes i les seves pertinences,…