Resultats de la cerca

D’origen jueu, en convertir-se al cristianisme el 1844 es canvià el nom de naixement Israel Beer Josaphat Se n'anà a París el 1848, on es dedicà a la traducció i publicació d’articles en diaris alemanys i francesos El 1850 utilitzà un servei de 40 coloms missatgers per a substituir el servei telegràfic avariat entre Aquisgrà i Brusselles Es traslladà a Londres el 1851, on fundà una agència de notícies econòmiques, que funcionà a partir del 1858 Reuters Reuter es preocupà d’estendre el servei de notícies a Irlanda, França, Alemanya, els EUA, etc, i aprofità els darrers progressos telegràfics…

Estudià arquitectura, matemàtiques i també art a l’Academia de San Fernando i a la Escuela de Artes Gráficas de Madrid, on fou deixeble d’Àngel Ferrant El 1952 feu la primera exposició individual a Madrid i el 1954 participà en la Biennal de Venècia Becat, anà a París i a Itàlia, on principalment visqué i treballà del 1967 al 2004 El 1957 abandonà la pintura i el dibuix i començà les obres que li donaren més reconeixement, les escultures a base d’elements formals metàllics desmuntables produïts de forma seriada La temàtica és bàsicament antropomòrfica i tractada amb un cert humor cruel i…

La parròquia de Castellgermà apareix esmentada l’any 1076, en què el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Lavaix la parròquia de Sant Tirs L’any 1082, el mateix comte donava al monestir de Gerri l’església de Santa Eulàlia de Castel Yerman amb l’alou i un home possessió que li fou confirmada en la butlla del papa Alexandre III del 1164, en la qual figurava l’església de Santa Eulàlia de Castrogermano , amb un mas L’any 1286 és documenta de nou el terme quan Arnau Roger I, Arnau de Castellgermà i el fill d’aquest, donaren al monestir de Gerri el delme de les rendes…

Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la part alta del terme, a migdia, en el lloc conegut com a Pla de Sant Pere Tal vegada és aquesta església, i no pas Sant Pere d’Ambigats Barberà de la Conca, la que l’any 1191 va rebre una donació de dos farraginals per part Gombau d’Oluja i la seva esposa Ermengarda, en el mateix acte en què donaren a l’orde del Temple el castell i la vila de Vallfogona Sigui com sigui, aquesta església ja existia al segle XIII i consta que el 1346, a causa del seu mal estat, fou reconstruïda per un rector de Vallfogona En altre temps els habitants…

Estudià amb N Jommelli a Stuttgart El 1768 es traslladà a París, on s’installà definitivament El 1774 estrenà al Concert Spirituel l’oratori La sortie d’Egypte El 1783 fou nomenat maître de solfège a l’École Royal de Chant També dugué a terme una important tasca pedagògica al Conservatori de París, on exercí de professor de piano des del 1795 Compaginà aquesta activitat docent amb la composició Les seves obres pianístiques tingueren una gran acollida i li donaren prestigi com a compositor Escriví també catorze òperes, entre les quals sobresurt Rosanie 1780, quinze simfonies,…

Estudià al Conservatori New England de Boston i inicià la seva carrera com a violinista en orquestres de segon ordre L’èxit en els negocis li permeté viatjar a París per perfeccionar-se De tornada a Amèrica, estrenà diverses obres per a orquestra i per a piano, com la fantasia Summer day 1906, Three American Dances 1911 i Negro Rhapsody 1913, que posen de manifest la influència dels seus estudis sobre música afroamericana i índia, i que donaren lloc a la publicació d’un centenar de melodies populars 1909 El seu ballet The Dance in Place Congo 1918 fou estrenat amb gran èxit a la…

És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer…

Doctorat en musicologia a la Universitat de Viena 1934, fou deixeble de R Lach, A Orel i R Haas Rebé lliçons de teoria i composició d’A Berg 1927-35 i A Webern 1936-38 Des del 1920 exercí la crítica musical en diverses publicacions, tant vieneses com estrangeres El 1938 anà a Basilea, on treballà com a escriptor i professor a la Technische Hochschule de Zuric 1959-70, institució de la qual esdevingué professor honorari 1958 i professor titular 1967 Formà part d’un petit grup de periodistes musicals -juntament amb Th Adorno, E Stein i altres- que tingueren contacte personal amb els compositors…

Fou vocal de la junta directiva del Club Tennis Sabadell 1963-75 i president de la comissió esportiva del club i capità dels seus equips 1964-75 El 1967 hi creà l’Escola de Tennis També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Tennis 1965-75, on fou nomenat vicepresident el 1975 El 1977 entrà a formar part a la Junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis, de la qual fou tresorer 1977-81, cap del Comitè esportiu 1981-84 i des del 1985, vocal Li donaren la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991, rebé el premi Dirigent de…

Fundada a la dècada de 1910, organitzà les curses de Pasqua o la Festa de la Bicicleta, des del 1953 La seva activitat estava vinculada amb el velòdrom de Tortosa, que passà a gestionar a partir del 1960 sota la presidència de Ramon Gascó, i on organitzà tot tipus de proves, entre les quals mànegues de la Copa d’Espanya incloent-hi el Gran Premi Internacional de Tortosa 1965, que formà part de la Copa del Món de mig fons Els seus equips donaren noms com Miquel Mas, Miquel Espinós i Guillem Blasco Des del 1987 organitza la Marxa Cicloturista de les Terres de l’Ebre, dins del circuit de llarga…