Resultats de la cerca
Es mostren 1169 resultats
Andorra la Vella
Vista aèria d’Andorra la Vella
© Arxiu Fototeca.cat
Parròquia
Capital d’Andorra i cinquena de les set parròquies d’Andorra segons l’ordre tradicional.
La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques dominants L’…
joc de bitlles

Joc de bitlles
Roger DeWitt (CC BY 2.0)
Esport
Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (bastó o bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, plantats verticalment a terra.
L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de bitlles tingué…
Un peix globus tòxic
La presència de Sphoeroides pachygaster entre les captures d’arrossegament que es fan a les Balears especialment a Mallorca i a Eivissa ja és un fet habitual Francesc Riera El tetraodòntid Sphoeroides pachygaster és un peix globus, amb els caràcters típics de la família dels tetraodòntids, que li donen un aspecte ben diferent de la imatge estandarditzada que normalment es té d’un peix El cos, de secció força cilíndrica, amb el cap gros i el musell arrodonit, es pot inflar quan l’animal es troba en perill A la boca són evidents les quatre plaques òssies, dues al…
Santa Maria de Sussiats (Olius)
Art romànic
Situació Al costat nord-oriental del municipi d’Olius, en un planell de camps conreats, a la serra de Sussiats, prop de la rasa que rep aquest mateix nom, hi ha la pagesia de Sussiats amb l’esglesiola de Santa Maria Mapa 330M781 Situació 31TCG820532 S’hi arriba per la carretera de Solsona a Berga Passat el pont de la Farga, al punt quilomètric 5 hi ha un trencall, a mà esquerra, que, transcorreguts uns metres, es bifurca Continuant per la pista de mà dreta, hom arriba, recorreguts 2,500 km, a la capella de Sussiats, de propietat privada, on ja no se celebra culte Història A l’acta de…
la Pesta Negra
Història
Nom donat pels coetanis (i acceptat pels historiadors) a l’epidèmia de pesta que assolà Àsia i Europa des de mitjan s. XIV al començament del XV.
La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat que en alguns…
Mare de Déu del Vilar (Blanes)
Art romànic
Situació Aquest santuari marià, molt conegut a Blanes i rodalia, és situat al sector muntanyós del nord del terme, als vessants del turó del Vilar 269 m d’altitud Mapa 365M781 Situació 31TDG816187 S’accedeix al santuari per una pista d’uns 2 km que surt a mà dreta de la carretera de Blanes a Tordera Dista de Blanes poc més de 4 km JAM-JRS Història La tradició en situa l’origen al segle XI, moment en què en fou trobada la imatge, amagada en època sarraïna Els antics cronistes situaven l’origen de la devoció i la troballa en una aparició que degué tenir lloc el 5 d’agost del 1012, però l’…
L’ingrés al centre sanitari durant el part
En el cas d’esquinçament espontani de la bossa de les aigües és convenient que la dona s’adreci al centre sanitari on ha de parir, per bé que les contraccions encara no siguin gaire freqüents Això és degut al fet que en esquinçar-se la bossa i evacuar-se el líquid amniòtic, el cap del fetus fa pressió directament sobre l’úter, la qual cosa estimula les contraccions i previsiblement accelerarà el part A més, en trencar-se les membranes s’obre una comunicació entre l’interior de l’úter i la vagina per la qual poden accedir microorganismes infecciosos Per aquesta raó, si el part s’endarrereix…
República Democràtica Popular de Corea 2009
Estat
L'any 2009 es va iniciar amb el trencament unilateral del diàleg amb Corea del Sud per part del Govern de Pyongyang, després de prop d'un any de fortes tensions Les autoritats nord-coreanes van definir la situació de preludi de guerra, i tant les seves declaracions com les seves accions es van endurir al llarg dels mesos següents A l'abril, l'exèrcit va llançar dos míssils de llarg abast El Govern va declarar que es trac-tava d'un exercici per posar en òrbita un satèllit de comunicacions, peròla comunitat internacional va condemnar les proves i va exigir l'aturada del programa armamentístic…
Els Sacrest, d'Olot
Olot, el centre del gènere de punt que utilitza llana La comarca de la Garrotxa desenvolupà una important indústria tèxtil, essencialment llanera, iniciada en els vells telers manuals i unes màquines de filar, que seguí l’evolució de la indústria catalana Aquest desenvolupament hagué de lluitar durant la segona part del segle XIX contra dos fets que frenaren el seu creixement la manca de comunicacions i les guerres carlines La tercera carlinada, especialment, fou un fre a l’establiment de noves fàbriques, com ho serà per al Berguedà, en el moment més dolç de la industrialització…
Trastorn per inhalació de gas irritant
Patologia humana
Són anomenades trastorns per inhalació de gasos irritants les alteracions respiratòries degudes a l’aspiració de vapors despresos per diverses substàncies químiques, manipulades en activitats domèstiques o industrials La inhalació de gasos irritants pot originar diversos trastorns en l’aparell respiratori, segons les característiques dels gasos i llur concentració en l’aire respirat Hi ha gasos irritants que, per les seves propietats físico-químiques, es dissolen amb facilitat en les mucoses respiratòries, de manera que després d’ésser inhalats atenyen la mucosa ràpidament La inhalació de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina