Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
Santa Maria de Siurana (Cornudella de Montsant)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est d’aquesta església, sens dubte l’edifici religiós altmedieval més interessant de la comarca JA Adell L’església parroquial de Santa Maria s’aixeca en un indret excepcional, a l’extrem de ponent del petit poble de Siurana Mapa 33-17445 Situació 31TCF268696 L’itinerari per a arribar a Siurana és el mateix que hem descrit en la monografia precedent JAA Història La parròquia de Santa Maria de Siurana degué ser creada al mateix moment de l’ocupació cristiana del castell i vila de Siurana, o tal volta ja abans, durant el setge, ja que avui convenim a acceptar que…
Lupo di Francesco a Barcelona: el sepulcre de Santa Eulàlia i el seu context artístic
Art gòtic
El sepulcre de Santa Eulàlia és una de les obres cabdals de l’escultura gòtica a Catalunya Situat a la cripta de la catedral de Barcelona, hi té el protagonisme i la monumentalitat que corresponen a l’arca de les relíquies de la que és venerada com a primera màrtir barcelonina, patrona de la ciutat Estilísticament és una de les obres més representatives de l’italianisme que fecundà l’art i la cultura catalanes durant les primeres dècades del tres-cents Obra del mestre pisà Lupo di Francesco, constitueix un testimoni singular i explícit de l’expansió europea de la plàstica toscana vers el 1300…
L’escultura romana
La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…
Sant Pau del Camp (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic monestir, fundat en un sector d’hortes i conreus proper a Montjuïc i englobat des del segle XIV dins el recinte emmurallat de la ciutat ECSA - J Todó L’antic monestir de Sant Pau del Camp es troba situat dins el centre històric de la ciutat de Barcelona, al carrer de Sant Pau, que uneix la Rambla amb la Ronda de Sant Pau Va rebre el nom del Camp per trobar-se originàriament al camp o vasta planura d’hortes i conreus que hi havia en les èpoques medievals entre Montjuïc i el rierol on s’ha format la Rambla Al segle XIV fou inclòs dintre de la ciutat murada en…
Arqueologia funerària de Bàrcino
Introducció Mapa de la localització de les troballes d’enterraments urbans i suburbans del romà tardà D Miquel i F Puig La localització d’enterraments d’època romana o del romà tardà en diferents zones del subsòl de la ciutat de Barcelona ha estat i és un fet usual i periòdic, fruit de la moderna recerca arqueològica i de troballes fortuïtes que s’han anat succeint al llarg de la història recent de la ciutat Diversos documents i publicacions antics ens donen notícia de la localització de tombes, més d’un cop d’adscripció cronològica difícil de precisar Recordem, per exemple, la identificació…
El marc històric del romànic de la Ribagorça. Precedents
Art romànic
La prehistòria Dolmen del Forno o Cabaneta del Forno, a Cornudella de Valira ECSA - J Boix El territori ribagorçà és un dels menys investigats pel que fa a l’àmbit prehistòric El testimoni d’hàbitat humà més antic data d’uns cent mil anys enrere i se situa a l’estació a l’aire lliure de Castelló del Pla, on s’han localitzat vestigis d’indústries mosterianes corresponents al paleolític mitjà Altres empremtes menys estudiades són les troballes de materials lítics en diferents indrets de la comarca Benavarri, Olvena, Cornudella de Valira, Vilaller i Viu de Llevata El paleolític superior, molt…
La recerca històrico-arqueològica fins els anys setanta
La manca d’atenció a la reflexió historiogràfica entre els investigadors de les primeres societats ha estat sovint subratllada, però fins fa ben poc no s’ha començat a posar-hi remei La idea que tenim del nostre passat collectiu i dels instruments materials i conceptuals utilitzats pels investigadors per a aprofundir-ne el coneixement són el resultat d’un procés en el qual, al llarg de més d’un segle, la recerca històrico-arqueològica ha evolucionat, modificant-se i omplint-se de diferents continguts, en estreta sintonia amb la transformació del país i allò que la societat i el poder n’…
Organització i explotació del territori sota l'Imperi
La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia…
Els ibers: assentaments, organització i explotació del territori

Urna d'orelletes, necrópoli de Mas de Mussols, l'Aldea, ~575-500 aC.
MM / R.M.
Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…
Arquitectura civil i urbanisme a l’època imperial
Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…